Misenum

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cap Misenum des de l'espai (NASA).

Misenum (Μισηνόν) fou un cap i un port a Campània: el Misenum Promontorium i al costat el Portus Misenus, a la part nord del Sinus Cumanus (moderna badia de Nàpols), al sud de Itàlia. La ciutat està situada al terme, a l'extrem occidental del golf de Pozzuoli ( Sinus Cumanus o Pilen, el Golf de Nàpols), en la mar Tirrena.

Mitologia[modifica | modifica el codi]

Segons la mitologia grega, Misenum va ser anomenat així per un company d'Hèctor, trompeter d'Enees. Se suposa que Misenum es va ofegar a prop d'aquí després d'una competició de trompeta amb el déu marí Tritó, segons va relatar Virgili a l'Eneida:

« [...] la Sibil·la li comenta que hi ha un amic seu que és mort i ell no se n'ha adonat i han de donar-li sepultura abans. Enees i el seu fidel Acates es dirigeixen cap als vaixells, preguntant qui podria ser l'amic mort i veuen que és Misenum. Aquest havia estat company d'Hèctor, fill de Príam, que sempre l'havia acompanyat fins que el príncep va ser assassinat per Aquil·les i es va incorporar al seguici de Enees. S'afanyen a complir el que Sibil·la els havia ordenat i construeixen un sepulcre per enterrar el mort. Mentre tallaven troncs de fusta Enees desitja trobar la branca d'or i en aquell instant van aparèixer dos coloms que havien estat enviades per la deessa Venus per ajudar-los a trobar la branca. Les segueixen i aquestes els porten fins a la gola de l'Avern i es van posar sobre un arbre on lluïa una aura d'or. Enees l'agafa i la porta a la cova de la vident Sibil·la. Mentrestant els teucres segueixen donant sepultura a Misenum. Quan van acabar van continuar els mandats de Sibil·la. Per poder entrar en una profunda caverna van realitzar sacrificis i Sibil·la fa fora tots els companys d'Enees i li diu a aquest que tingui valor ara per entrar [...] »

El funeral de Misenum va servir, en definitiva, de ritual perquè la Sibil·la de Cumes, acompanyés a Enees a entrar a l'infern.

Història[modifica | modifica el codi]

La ciutat antiga es trobava a prop de l'antiga Cumae. Entre les dues ciutats hi havia el llac Aquerusia, una mena d'albufera producte de les maror s del mar. Només doblar el terme Misenum, hi havia un port al peu del promontori, i a continuació, la costa formava un golf d'una gran profunditat.

En aquest golf hi havia un extens bosc de matoll sobre terreny arenós i sense aigua i que rebia el nom de Silva Gallinària. En aquest lloc va ser on els almiralls de Sext Pompeu van reunir els pirates amb ocasió de la revolta que aquell instigar a Sicília. Aquesta revolta va ser la revolta dels republicans de Sext Pompeu l'any 43, per prosseguir la causa del seu pare el triumvir, Pompeu el Gran, contra els cesarià, a la qual es va posar fi en el 39 amb el tractat de Misenum , signat per Octavi (hereu de Juli Cèsar) i Sext Pompeu, pel que aquest mantenia el control de Sicília, Còrsega i Sardenya, amb el compromís d'assegurar els enviaments de gra a Roma.

En l'antiguitat, Misenum va ser la base naval més gran de l'Armada romana, des que la més important flota romana, la Classis Misenensis , va tenir aquí la seva base. La primera vegada que es va establir la base naval va ser al 27 aC per Marc Agripa, la mà dreta del emperador August.

Amb el tancament de la base naval i la proximitat de les importants ciutats romans de Pozzuoli i Nàpols, Misenum va arribar a ser un emplaçament de viles romans luxoses.

Plini el Vell va ser el prefecte a càrrec de la flota naval de Misenum al 79, en l'època de l'erupció del Vesuvi, visible a través de la badia. En albirar els inicis de l'erupció, Plini va salpar per a un possible rescat, i va morir a causa de l'erupció. El relat de la seva mort és relatat pel seu nebot Plini el Jove, que va residir també a Misenum en aquell temps.

Misenum és retratada en la novel·la de Robert Harris , Pompeia amb la ubicació de la Piscina Mirabilis, l'estació termal dins de la qual, al Aqua Alsietina, on desemboca el aqüeducte, treballa el protagonista, Atili, en un aquari.

Restes i troballes[modifica | modifica el codi]

Si bé l'antic port militar, creat probablement per Marc Vipsani Agripa, queda molt poc, encara són recognoscibles a poca profunditat sota l'aigua, els fonaments dels molls antics, construïts per pila (pilastres) destinades a trencar les ones i protegir les naus ancorades. A l'embassament interior (mar Mort) eren acollides les naus per al manteniment i les reparacions i tenien lloc els exercicis militars. Un pont de fusta travessava el pas entre els dos miralls d'aigua.

Piscina mirabilis[modifica | modifica el codi]

També formava part de la base naval la Piscina Mirabilis, una enorme cisterna que feia de dipòsit de l'Aqüeducte de serina, encarregat de l'aprovisionament de les instal·lacions militars. Aquesta reserva d'aigua està excavada a la roca volcànica de la paret del penya-segat.

Oratori de les Augustals i el teatre[modifica | modifica el codi]

A la riba occidental de la rada de Misenum, on probablement hi havia la seu del comandament de la base naval, s'han trobat altres dos monuments locals, l'oratori de les Augustales i el teatre, no lluny un de l'altre sobre la punta Sarparella.

L'oratori de les Augustals, d'època julio-clàudia, però àmpliament retocat en època antoniniana, va ser identificat el 1967 a partir d'una inscripció recuperada al curs de l'excavació. A causa del fenomen de la lenta oscil·lació del sòl que afecta tot el litoral, havia caigut al mar probablement accidentalment, i conserva encara nombroses escultures i inscripcions.

Els seus tres estades estaven parcialment excavades a la roca i en part construïdes amb maçoneria. L'espai central era el veritable temple, alçat sobre un podi, al qual s'accedia mitjançant una escalinata i un pronaos tetràstil pavimentat amb mosaic.

Al frontó decorat amb relleus estaven col locats dos busts, un femení i un altre masculí, representant amb tota probabilitat als dos personatges dedicantes.

A l'interior de l'oratori, a la paret del fons, s'obria un absis flanquejat per nínxols rectangulars i revestits amb relleus estucats de tema marí.

Davant l'escalinata d'accés al monument s'ha trobat l'altar de maçoneria revestit amb làmines de marbre. Dues escultures representant respectivament a Vespasià i Titus, han estat trobades a l'interior de l'oratori. Una altra estàtua imperial, una imatge de bronze de Nerva a cavall (encara que el cap de Nerva va ser afegida posteriorment, substituint potser a la de Domicià) s'ha descobert en una de les peces laterals.

Del teatre avui només es distingeixen tres galeries, però per dissenys antics se sap que encara es conservava al segle XVIII i que un corredor a través del turó posava en comunicació la càvea amb la via Heraclea, avui submergida.

Far[modifica | modifica el codi]

Un altre vestigi que ha quedat de l'antiga Misenum és el far (aquesta sembla ser la interpretació més probable del monument) sobre la punta del Poggio, constituït per una estada central quadrada coberta amb cúpula i envoltada per altres locals petits amb cobertura anàloga. Aquesta estructura que sembla ser d'època d'august, va ser reforçada al segle I.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Misenum Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: IT-NA_type: city 40° 47′ 11″ N, 14° 05′ 11″ E / 40.78639°N,14.08639°E / 40.78639; 14.08639