Marc Calpurni Bíbul

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Marc Calpurni Bíbul (Marcus Calpurnius Bibulus)[1] fou un magistrat romà, polític i militar durant el final de la República Romana. Fou un important membre de l'aristocràcia romana conservadora, malgrat el seu origen plebeu. Bíbul va ser amic íntim i gendre de l'important polític romà Cató el Jove, casant-se amb la filla d'aquest, Pòrcia Cató.[2] El 59 aC fou escollit cònsol gràcies al suport de l'Optimat, el partit conservador del Senat romà, compartint el consolat amb el propi Juli Cèsar.

Carrera Política[modifica | modifica el codi]

Quan era molt jove, fou escollit tribú militar i destinat a la ciutat de Mitilene, que s'havia revoltat contra els romans. Allí va coincidir amb Aule Gabini, Juli Cèsar i Marc Valeri Messal·la, qui més tard es convertirien en els seus enemics polítics.

Durant l'assalt a la ciutat, Cèsar es va distingir per la seva habilitat dirigint les seves tropes, guanyant-se la Corona cívica i l'entrada automàtica al Senat. Això li va guanyar l'enveja de Bíbul, qui no havia realitzat cap acció digna de ser mencionada durant la batalla.

Després d'això, Bíbul va entrar a formar part de l'Optimat, facció conservadora del Senat liderada en aquella època per Quint Lutaci Catul i que comptava entre els seus membres amb Cató, Luci Domici Aenobarb i Quint Cecili Metel Pius Escipió.

Bíbul i Cèsar tenien aproximadament la mateixa edat i coincidiren alhora en alguns càrrecs polítics. Tots dos foren escollits (edil curul el 65 aC, mostrant molt poca cooperació degut a la seva gran enemistat. De nou, durant uns jocs que organitzaren durant el seu càrrec, la popularitat de Cèsar va quedar molt per damunt de Bíbul a causa del contrast entre l'espectacularitat dels jocs de Cèsar i la modesta aportació de Bíbul.

Tots dos joves foren pretor el 62 aC i cònsol el 59 aC). Cèsar volia com a col·lega al consolat a Luci Luccei, però com que aquest era partidari de Cèsar i Bíbul era oposat, l'aristocràcia el triava cada vegada com a contrapès, i es gastava molts diners en assegurar la seva elecció. Tot i així durant el seu consolat no va poder fer gaire pel seu partit, i després d'un intent d'oposar-se a la llei agrària de Cèsar, intent frustrat, els aristòcrates es van retirar de l'assemblea, i Bíbul es va retirar a casa seva (va circular la broma de què havia estat el consolat de Juli i de Cèsar); va dictar diversos edictes contra Cèsar que només van tenir ressò en el seu partit.

Al final del consolat no li fou assignat cap província i va romandre a Roma. Després es va oposar a Cèsar i Pompeu i va aconsellar al darrer (56 aC) no restablir a Ptolemeu XII Auletes Neo-Dionisi (80-58 aC i 55-51 aC) com a rei d'Egipte.

En l'enfrontament entre Cèsar i Pompeu, Bíbul va donar suport al darrer i va proposar que Pompeu fos elegit cònsol únic el 52 aC, per superar l'anarquia que havia provocat la mort de Publi Clodi Pulcre.

Guerra contra Cèsar[modifica | modifica el codi]

Al 51 aC, d'acord a la nova llei de Pompeu que establia que els futurs cònsols i pretors no tindrien una província assignada fins passats cinc anys del final de la seva magistratura i que els magistrats de rang consolar o pretorià que no havien tingut província en podrien demanar una, Bíbul va rebre la província de Síria com a procònsol, al mateix temps que Ciceró rebia Cilícia. Poc abans d'arribar a Síria, els parts van creuar l'Eufrates però foren expulsats per Gai Cassi, el proqüestor i Bíbul ja es va trobar el seu govern segur quan va arribar, però tot i així li fou concedida pel senat un agraïment de 20 dies; Ciceró no va parar de dir als seus amics i de pregonar arreu que Bíbul no havia tingut part en la victòria. Encara que es va rumorejar que els parts tornarien, van estar anys sense acostar-se.

Bíbul va deixar la província amb la fama de haver-la administrat amb integritat i zel, però es va guanyar l'enemistat dels soldats quan va atribuir-se victòries en les que no havia participat. Els legionaris fins i tot van arribar a assassinar els fills de Bíbul quan aquests intentaven tornar a reclutar als soldats veterans establerts a Egipte.

Després d'aquest fet, Bívul va tornar a Grècia, des d'on va rebre a la resta de membres de l'Optimat quan aquests fugiren d'Itàlia un cop esclatada la guerra civil. Gneu Pompeu Magne, líder del seu partit, el va fer comandant de la seva flota a la mar Jònica, per vigilar el mar Adriàtic i impedir el pas de Cèsar a Grècia. Malgrat la seva inexperiència militar, Bíbul va resultar ser un bon almirall i va bloquejar a Cèsar, a qui li va costar molts esforços poder eludir la seva vigilància. Bíbul amb uns 30 vaixells va tornar a Itàlia. Va poder desembarcar algunes tropes però no gaires, i els tripulants van patir fred i manca de menjar i agua perquè Cèsar els impedia desembarcar; Bíbul va arribar a cremar tres dels vaixells.

Bíbul va caure malalt i va morir al començament de l'any 48 aC prop de Còrcira.

Dels seus fills amb Pòrcia (que després fou la dona de Marc Juni Brut), dos van morir a Egipte el 50 aC a mans dels soldats de Gabini, i quan Cleòpatra li va enviar més tard al pare als assassins, els va deixar anar dient que el càstig corresponia al senat i no a ell.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Smith al "Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology", volum 1, pagina 487, l'anomena Luci, però això és degut a un error que en certa manera es comprova, ja que Luci Calpurni Bíbul era el nom del seu fill petit i segons la tradició, el fill gran era el que portava el nom del pare
  2. Plutarc: Vida de Brutus, 13