Vincent Cassel
  |
||
|---|---|---|
 Vincent Cassel el 2006 |
||
| Nom real: | Vincent Crochon | |
| Naixença: | 23 de novembre de 1966 París (França) |
|
| Nacionalitat: |  França |
|
| Cònjuge/s: | Monica Bellucci (1996-present) | |
| Papers importants: | La Haine Dobermann El pacte dels llops Irreversible Als meus llavis L'instinct de mort L'enemic Públic N°1 |
|
| Pàgina web: | Vincent Cassel | |
|
|
||
| Pàgina sobre Vincent Cassel a IMDb | ||
Vincent Cassel (nascut com a Vincent Crochon a París, el 23 de novembre de 1966), és un actor, director i productor de cinema francès. És fill de l’actor Jean-Pierre Cassel i està casat amb l'actriu italiana Monica Bellucci
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Va estudiar al Centre Internacional de Valbonne.
Va seguir els cursos de la cantant Suzanne Sorano i els cursos d'acrobàcia de l'Escola del circ d'Annie Fratellini. Fa cursos de comèdia a l'Actors' Institute de Nova York i a l’ Atelier Blanche Salant. Després, a París, entra en la companyia de Jean Périmony.
Els seus començaments a la pantalla es fan amb Les Clés Du Paradis de Philippe De Broca el 1991. Es fa conèixer llavors pel gran públic amb el paper de Vinz que encarna en La Haine de Mathieu Kassovitz el 1995, obtenint un nominació per al César a la millor esperança masculina i del César al millor actor el mateix any.
En el rodatge de L'Appartement, l'any següent, coneix la seva futura dona, l'actriu Monica Bellucci. Interpreta el 1997 un paper de travesti en Embrasse-moi Pasqualino, una comèdia franco-italiana de Carmine Amoroso. Vincent Cassel forma part dels actors que doble la veu de Hugh Grant en les versions franceses de les pel·lícules.
Roda a grans produccions el 2000 amb El pacte dels llops i Els rius de color porpra, on coneix Matthieu Kassovitz. El 2001, obté una segona nominació als Césars pel seu paper d'ancià a Als meus llavis de Jacques Audiard. Integra la saga Danny Ocean interpretant el francès François Toulour a Ocean's Twelve el 2004, després reprèn el seu paper a l'última part de la trilogia el 2007, Ocean's Thirteen . El 2008, treu el díptic Mesrine, L'Instinct de mort i L'Ennemi public n° 1, on interpreta el paper del cèlebre gàngster Jacques Mesrine. Aquesta actuació li suposa el César al millor actor en la cerimònia 2009. [1][2][3] Al cinema estatunidenc, encarna sovint el paper del dolent com en Ocean's Twelve el 2002 i Ocean's Thirteen i Promeses de l'est el 2007.
Vida privada [modifica]
Està casat amb Monica Bellucci, a qui coneix des de 1996 i amb qui té dues filles, Deva nascuda el 12 de setembre de 2004 i Léonie nascuda el 21 de maig de 2010, a Roma. És un enamorat de la capoeira i practica aquesta art marcial brasilera a Ocean's Twelve.
Filmografia [modifica]
Com a actor [modifica]
Al cinema [modifica]
- 1988: Les cigognes n'en font qu'à leur tête de Didier Kaminka: Pierre
- 1991: Les Clés du paradis de Philippe de Broca
- 1992: Hot Chocolate de Josée Dayan: Dédé
- 1992: Métisse de Matthieu Kassovitz: Max
- 1994: Ainsi soient elles de Lisa Alessandrin i Patrick Alessandrin
- 1995: La Haine de Matthieu Kassovitz: Vinz
- 1996: El pis de Gilles Mimouni: max
- 1996: Come mi vuoi de Carmine Amoroso: Pasquale
- 1996: L'Élève d'Olivier Schatzky: Julien
- 1997: Dobermann de Jan Kounen: Yann Le Pentrec alias « Dobermann »
- 1997: Le Plaisir (et ses petits tracas) de Nicolas Boukhrief: Michael
- 1998: Elizabeth de Shekhar Kapur: Duc d'Anjou
- 1999: Méditerranées de Philippe Bérenger: Pitou
- 1999: Joana d'Arc de Luc Besson: Gilles de Rais
- 1999: Nadia (Birthday Girl) de Jez Butterworth: Alexei
- 2000: Els rius de color propra de Matthieu Kassovitz: tinent Max Kerkérian
- 2001: Als meus llavis de Jacques Audiard: Paul Angeli
- 2001: El pacte dels llops: Jean-François de Morangias
- 2001: Shrek: Monsieur Hood
- 2001: The Reckoning / Morality Play de Paul Mcguigan: Lord de Guise
- 2002: Irréversible de Gaspar Noé: Marcus
- 2002: Blueberry, l'expérience secrète de Jan Kounen: Mike Blueberry
- 2003: Agents secrets de Frédéric Schoendoerffer: el capità Georges Brisseau
- 2004: Blueberry:L’experiència secreta: Mike S. Blueberry
- 2004: Ocean's Twelve de Steven Soderbergh: François Toulour
- 2005: Sheitan de Kim Chapiron: Joseph
- 2006: Derailed) de Mikael Håfström: Philippe Laroche
- 2007: Ocean's Thirteen de Steven Soderbergh: François Toulour
- 2007: Sa Majesté Minor de Jean-Jacques Annaud: Sàtir
- 2007: Promeses de l'est (Eastern promeses) de David Cronenberg: Kirill
- 2008: L'Instinct de mort, de la Saga Jacques Mesrine de Jean-François Richet: Jacques Mesrine
- 2008: L'Ennemi public n° 1, de la Saga Jacques Mesrine de Jean-François Richet: Jacques Mesrine
- 2009: À Deriva d'Heitor Dhalia: Mathias
- 2010: Black Swan de Darren Aronofsky: Korolyevna
- 2010: A Dangerous Method de David Cronenberg: Otto Gross
- 2010: Le Moine de Dominik Moll: Caputxí Ambrosio
- 2010: Notre jour viendra de Romain Gavras: Patrick
Curtmetratges [modifica]
- 1992: Un diumenge sense ales d'Anthony Soutter
- 1994: 3000 scénarios contre un virus: La Teuf d’enfer de Patrice Cazes
- 1994: Putain de porte de Delphine Quentin i Jean-Claude Flamand
- 1994: Tina et le revolver d'Anthony Soutter
- 1994: Elle voulait faire quelque chose de Dodine Herry-Grimaldi
- 1995: Valse nocturne de Christopher Barry
- 1998: Compromis de Sébastien Sort
- 1998: Article premier de Matthieu Kassovitz
- 2001: Les frères Wanted 2: La barbichette de Kim Chapiron
- 2001: Les frères Wanted 3: Le Chat de la Grand mère d'Abdelkrim de Kim Chapiron
Com a director [modifica]
- 1997: Shabbat night fever (curtmetratge) (+ guió)
- 1998: Echantillon 97 (curtmetratge)
Com a productor [modifica]
- 1997: Shabbat night fever (curtmetratge)
- 2002: Irréversible
- 2006: Sheitan
- 2010: Notre jour viendra
A la televisió [modifica]
- 1988: La belle anglèse de Jacques Besnard
- 1992: Warburg: A man of influence de Moshé Mizrahi
- 1993: Dose mortelle, de Joyce Buñuel
- 1994: Le juge est une femme de Claude Grinberg: Corsini
- 1995: Blood of the hunter de Gilles Carle
Condecoracions [modifica]
- Cavaller de l'orde Nacional del Mèrit.[4]
Premis i nominacions [modifica]
Premis [modifica]
- Festival Internacional de cinema de Tòkio: Premi al millor actor per a Mesrine (L'instint de morti L'enemic públic número 1)
- 2009. Premi Lumière al millor actor per Mesrine (L'Instinct de mort i L'Ennemi public n° 1)
- 2009. César al millor actor per Mesrine (L'Instinct de mort i L'Ennemi public n° 1)
Nominacions [modifica]
- 1996. César de la millor esperança masculina i César al millor actor per La Haine
- 2002. César al millor actor per a Als meus llavis
Referències [modifica]
- ↑ . Le Figaro
- ↑ Le Monde. fr
- ↑ . Vogue.fr
- ↑ . Decret del 16 de maig de 2008 aparegut al Diari oficial de la República francesa del 17 de maig de 2008.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vincent Cassel |
- Vincent Cassel - lloc web oficial (francès)
- Vincent Cassel a Internet Movie Database (anglès)
- Vincent Cassel a TCM Movie Database (anglès)
- Vincent Cassel a Allrovi (anglès)
- Vincent Cassel a Yahoo! Movies (anglès)
- Vincent Cassel a TV.com (anglès)
- Cassel/ http://www.dmoz.org/World/Fran%c3%a7ais/Arts/Arts_du_spectacle/Acteurs_et_actrices/C/Cassel,_Vincent/ al Projecte de Directori Obert(francès)
- Allociné (francès)
