El Cafè de la Marina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cartell de la representació d'El cafè de la marina al TNC

El Cafè de la Marina (1933) és una obra de teatre de Josep Maria de Sagarra escrita en vers estramp (decasíl·lab sense rima)[1] i allunyada de les modes teatrals de l'època, ja que com moltes altres obres seves no intenta innovar, sinó que parteix de temes tradicionals per construir l'obra. Aquestes peces, com moltes altres, va tenir un èxit notable de públic.

Fou estrenada el 14 de febrer de 1933 al Teatre Romea amb una companyia encapçalada per Maria Vila i Pius Daví, amb Maria Morera. Des de llavors ha estat una peça del repertori clàssic de Sagarra representada diverses vegades, l'últim cop durant la temporada 2002/2003 al Teatre Nacional de Catalunya. Aquest darrer muntatge d'El Cafè de la Marina el va dirigir Rafel Duran i hi van participar els actors i actrius Mireia Aixalà, Jordi Banacolocha, Lurdes Barba, Jaume Bernet, Laura Conejero, Carles Cruces i Pep Farrés, entre d'altres.[2]

Sinopsi[modifica | modifica el codi]

L'obra testimonia les vacances estiuenques que Sagarra passava al Port de la Selva i presenta un cafè mariner, on una noia, Caterina, ha estat abandonada pel seu amant i ha hagut d'avortar. La seva tristor es posa de manifest quan la seva germana Rosa es casa, mentre ha de suportar els rumors i xiuxiueigs que es produeixen al cafè on treballa, on la intimitat no existeix. En aquest ambient només podrà casar-se amb un desconegut marxant de peix de Banyuls de la Marenda, més gran que ella. Mentrestant, es va desenvolupant un amor secret i latent envers Claudi, un pescador geniüt i alcohòlic que vol marxar a Amèrica, com a via d'escapament, ja que no veu futur al poble. Al final tot se soluciona amb el casament entre ells dos, que havien estat presentats com dos perdedors durant tota l'obra.

Autor[modifica | modifica el codi]

Article principal: Josep Maria de Sagarra

Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) és un autor que tot i viure la primera meitat del segle XX conrea una literatura encapçalada per Verdaguer i Pitarra com a models, i té obres molt conegudes, tant de novel·la (Vida privada és un retrat de la decadència de l'aristocràcia barcelonina molt reeixit), com de poesia (Cançons de rem i de vela esdevé un referent de la poesia per ser recitada) o de teatre: (L'hostal de la Glòria o El Cafè de la Marina són obres de teatre modern arrelat als esquemes guimeranians que omplirà teatres per tocar temes tan quotidians com la vida als pobles, els triangles amorosos o la lluita pels propis principis).[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «El Cafè de la Marina». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Pàgina del muntatge al web del Teatre Nacional de Catalunya
  3. 116 icones turístiques de Catalunya. Barcelona: Ara Llibres, s.c.c.l., 2011. ISBN B-46.2872010 [Consulta: 18 gener 2014].