Història del futbol a Catalunya

El futbol és un dels esports més populars a Catalunya, sobretot com a espectacle. Tot i que es va introduir al segle xix, no és fins a mitjan segle xx que esdevé un esport de masses, sobretot gràcies a la rivalitat entre el Barça i el RCD Espanyol, i a les retransmissions televisives.

Membres del British Club formaren els primers equips (1893)

Els inicis

Principals entitats aparegudes

Any	Club
1892	Reial Club de Regates de Barcelona
1892	British Club
1895	Societat de Foot-ball de Barcelona
1895	Agrupació de Torelló
1898	Palamós FC

Membres de la SF de Barcelona el 1895

El futbol entra a Catalunya a finals del segle xix de mà de la colònia britànica que hi treballava i residia, així com de catalans que havien tornat d'estudiar a l'estranger. A partir de l'hivern de 1892 hi ha notícies de partits jugats a Can Tunis, obra de socis del Reial Club de Regates i de membres del British Club ubicat a la Rambla dels Caputxins. El 26 de març de 1895, la revista El Diluvio parla d'un encontre de foot-ball disputat al Velòdrom de la Bonanova entre la Societat de Foot-ball de Barcelona (amb camisa vermella) i l'Agrupació de Torelló (amb camisa blanca), amb resultat final de 8 a 3 a favor dels primers.

El 1895 la Revista de Sport de Reus informava del començament d'aquest esport a la capital del Baix Camp.

Però el primer club català com a tal, l'hem de situar a la Costa Brava quan, el 1898, Gaspar Matas i Danés funda el Palamós FC. El seu primer partit fou contra la Fàbrica Armstrong de Palafrugell vencent el Palamós per 2 a 1.

L'impuls definitiu a Barcelona

Principals entitats aparegudes

Any	Club
1898	Team Anglès
1899	Foot-ball Club Barcelona
1899	Foot-ball Club Català
1900	Escocès Foot-ball Club (ex Sant Andreu FC)
1900	Hispània Athletic Club (ex Team Roig)
1900	Societat Espanyola de Foot-ball
1900	Aplec Escolar de Foot-ball
1900	Societat Deportiva Santanach
1901	Club Espanyol de Foot-ball
1901	Club Universitari de Foot-ball
1901	Societat Franco-Espanyola de Foot-ball
1901	Club Hispano-Americà
1901	Team Comercial
1901	Internacional Foot-ball Club
1901	Irish Foot-ball Club (fusió Club Catalunya i Espanyol Infantil)
1901	Club Penitents
1901	Putxet SC
1901	Ibèria SC
1901	Catalònia Foot-ball Club
1901	Red Star Club (ex Team Anglès Infantil)
1901	Club Nacional de Foot-ball
1901	Club Condal de Foot-ball
1901	Club Elèctric

La ciutat on el futbol experimentà un creixement més gran i fort, ja des dels seus inicis fou, lògicament, la ciutat de Barcelona. Amb una societat civil molt inquieta i emprenedora la pràctica de l'esport no en quedà al marge, en uns moments on el moviment higienista estava en alça.

Anunci al diari Los Deportes on Hans Gamper recluta adeptes al futbol

Velòdrom de la Bonanova

Equip del FC Barcelona l'any 1903

Els diferents equips anaven conformant-se de manera irregular, fins que començà el degoteig d'inscripcions oficials. Així fou com el 29 de novembre de 1899, Hans Gamper, un home de negocis suís instal·lat a Barcelona i que ja havia practicat diversos esports abans d'arribar a la ciutat, fundà el FC Barcelona al Gimnàs Solé, després que Jaume Vila i Capdevila, qui fundà el FC Català al Gimnàs Tolosa el 17 de desembre d'aquell mateix any, no el deixés jugar en el seu equip per la seva condició d'estranger. El Català va desaparèixer a finals dels anys 20. Ambdós clubs mantingueren una molt forta rivalitat a inicis de segle on destacà la polèmica per qui era el club degà de la ciutat comtal, polèmica que quedà resolta a favor del Barcelona, en haver estat el primer club inscrit al registre civil.

Vida efímera tingué el Team Anglès, format per membres d'aquesta colònia que venia jugant des del 1898, però mai es van constituir com a societat. El gener de 1900 treballadors escocesos de la fàbrica de filatures de Sant Andreu, una de les colònies estrangeres més actives a Barcelona, crearen el Sant Andreu Foot-ball Club que immediatament es convertí en Escocès FC; i més tard, a cavall entre setembre i octubre, l'Hispània Athletic Club, evolució de l'anomenat Team Roig.

Can Grassot, el primer camp de l'Espanyol, amb la Sagrada Família al fons

L'Espanyol campió de Catalunya 1903-1904

El 13 d'octubre del mateix any es constituí oficialment la Societat Espanyola de Foot-ball, embrió del futur RCD Espanyol de Barcelona. Menció especial per al primer partit entre els que en el futur seran els dos clubs més importants de Catalunya, FC Barcelona i RCD Espanyol. Es disputà el 23 de desembre de 1900 al camp de l'Hotel Casanovas i finalitzà amb empat a zero. El Barcelona jugà sense estrangers en deferència a l'Espanyol. Eren moments de bones relacions entre els dos clubs. Les alineacions foren: Futbol Club Barcelona: Reig; Negre, Caralt; Vidal, Cabot, Elías; Llorens, Blanco, Quintana, Margarit i Durà. Societat Espanyola: Galobardes; Carril, Álvarez; Aballí, Lizarraga, Bernat; Ruiz, Montells, Rodríguez, Robert i Ponz.

Principals entitats aparegudes

Any	Club
1902	Foot-ball Club X
1902	Club Algerià de Foot-ball
1902	Club Guadalajara
1902	Sant Jordi FC
1902	Escolar
1902	Joventut FC
1902	Montserratí
1902	Regional FC
1902	Salut Sport Club
1902	Torino
1902	FC Central
1902	FC Sant Gervasi
1902	Club Turó
1902	Catalunya Foot-ball Club
1902	Barcelonès
1902	Atlant
1902	Zuric
1902	Rowing Foot-ball Club
1903	Ibèric FC
1903	Bonanova
1905	Futbol Club Espanya
1907	Club Esportiu Europa
1907	FC Numància

Aquests primers anys foren molt prolífics a la ciutat comtal. Fins al 1903 es van fundar entre d'altres els següents equips a la ciutat de Barcelona:

• Temporada 1900-1901: Societat Deportiva Santanach (1900, sorgit al gimnàs del mateix nom, desaparegué el 1901 ingressant els seus millors jugadors a l'Espanyol), Aplec Escolar de Foot-ball (1900) esdevingut Universitari SC (fundat el 1901 per Carles Comamala i lligat a la Universitat de Barcelona, competí com a Athletic Club Galeno entre 1907 i 1909; als inicis lluïa camisa blau cel i pantaló blanc i posteriorment samarreta blava i groga, essent bressol de Zamora), Societat Franco-Espanyola de Foot-ball (1901), Club Hispano-Americà, Team Anglès Infantil (1901) i Team Comercial (1901).
• Temporada 1901-1902: Irish FC (1901-1903, fundat a partir de la fusió del Club Catalunya i Espanyol Infantil, vestia camisa meitat blanca meitat vermella amb pantaló blanc). FC Internacional (1901-1906, del barri de Sants, ressorgí anys més tard i acabà fusionant-se amb la UE Sants; als inicis vestia camisa verda i pantaló negre o blanc, i posteriorment samarreta blanca amb un estel de cinc puntes; fou el club de figures com Bru, Wallace, Peris, Samitier, Tonijuan o Carulla), Ibèria SC (nascut el 1901 de la fusió entre Putxet SC (1901) i Club Penitents (1901), vestia camisa vermella amb franja blanca; va començar a jugar en un camp prop de l'actual carrer de Gomis), Catalònia FC (fundat a finals de 1901 per Ricard Cabot, vestia camisa groga amb franges blaves i pantaló blau; destacà a les seves files Chavito Rodríguez), Red Star Club (1901, nascut de l'antic Team Anglès Infantil, uniforme blanc amb un estel vermell al pit), Club Nacional de Foot-ball (1901), ambdós desapareguts el mateix 1902, Club Condal de Foot-ball (1901), Club Elèctric (1901), FC X (1902-1909, anomenat X Sporting Club a partir de 1908, lluïa camisa blanca amb una X al pit i de vegades també una de negra; fou tres cops consecutius campió de Catalunya), Catalunya Foot-ball Club (1902), Club Algerià de Foot-ball (1902), Club Guadalajara (1902), Sant Jordi FC (1902, tenia el camp a la Plaça d'Armes del Parc de la Ciutadella), Escolar (1902), Montserratí (1902, el 1903 se li uniren Nacional i Montseny), Regional FC (1902), Joventut FC (1902-1906) i Salut SC (1902-1909, vestia de vermell i blanc).

• Temporada 1902-1903: Torino (1902, el nom li prové del popular Cafè Torino; van jugar al club homes com Forns, Marial o Quirante), FC Central (1902, vestia camisa meitat blanca meitat vermella; campió de Segona Categoria el 1909), FC Sant Gervasi (1902), Club Turó (1902), Barcelonès (1902), Atlant (1902), Zurich (1902), Rowing FC (1902), Ibèric FC (1903) I Bonanova (1903).

El setembre de 1905 tres estudiants (Graells, Rossendo i Just) funden el FC Espanya. Adquirí un camp de joc al carrer d'Entença amb València. En el seu primer partit derrotà el segon equip del Barcelona per 3 a 2. A partir de 1923 es faria famós amb el nom de Gràcia FC. El 5 de juny de 1907 neix un altre dels històrics catalans, el CE Europa, en fusionar-se dos petits clubs, el Provençal i el Madrid. També el 1907 apareix el FC Numància (al barri de Gràcia).

Uniformes dels principals clubs de la ciutat de Barcelona durant la primera dècada del Segle XX:

FC Barcelona

FC Català

Escocès FC

Hispània AC

Club Espanyol

C. Universitari

Internacional

FC X

Salut SC

FC Irish

Ibèria SC

Catalònia FC

Red Star Club

FC Central

AC Galeno

RCD Espanyol

Els inicis a les comarques barcelonines

Principals entitats aparegudes

Any	Club
1900	FC Pobla (de Lillet)
1901	Centre d'Esports Sabadell
1903	Football Bétulo Sport
1904	Societat FC Vilafranca
1905	CE Malgrat
1905	Poli SC de Manresa
1906	Young's Club de Terrassa
1906	Hispània FBC de Vilanova
1907	Manresa Football Club
1908	FC Badalona
1908	FC Santboià
1909	FC Espanya de Sabadell
1909	Athletic FC de Sabadell
1909	Hospitalenc Sporting Club
1909	Catalònia EC de Manresa
1911	FC Terrassa
1916	Centre d'Esports Manresa

El 1901 Joan Saus i altres joves crearen el Centre d'Esports Sabadell CF, que no fou legalitzat fins al 1903. També a Sabadell, el 1909 nasqueren el FC Espanya i l'Athletic FC, i ja als anys 10, el Salut FC. El 1902 es jugà el primer partit de futbol a Terrassa, per estudiants de l'Escola Industrial. El 1906 un grup d'aquests joves crearen el Johny's FC, i després el Young's Club als terrenys d'En Belil, embrions del futur Terrassa Futbol Club (1911).

El 1908 nasqué el FC Santboià (que vestia amb samarreta vermella, blanca i blava) i un any després ho feu l'Hospitalenc Sporting Club a la ciutat riberenca. El 15 de maig de 1903 nasqué el Football Bétulo Sport —com una escissió del Bétulo Sport, dedicat al ciclisme, que havia creat aquesta secció el 1900— sota l'impuls de Francesc Vinyes Bosch i inscrivint-se a la Federació el 1908 ja com a FC Badalona. Primer dugué uniforme blau i vermell a ratlles amb pantaló blau i no fou fins al 1913 que adoptà el blau escapolat. El 1905 es fundà el CE Malgrat.

El 1900 nasqué el FC Pobla de La Pobla de Lillet, que els anys 30 competirà amb la U.D. Pobletana (d'esquerres). Aquest mateix any es començà a practicar futbol al col·legi Sant Ignasi de Manresa i als Maristes. El 9 de novembre de 1905 que es fundà el Poli Sport Club, que el 1907 donà lloc al Manresa Football Club. El 1909 es fundà el Catalònia Esports Club, també a la capital del Bages. Ambdós clubs es fusionaren el 1916, donant lloc a l'actual Centre d'Esports Manresa.

També el 1900 es començà a practicar futbol a Vilafranca del Penedès i el 9 d'agost de 1904 es fundà la Societat FC Vilafranca, que ingressà a la Federació el 1917.

L'agost de 1901, durant els actes de la Festa Major de Vilanova i la Geltrú, se celebrà el primer partit en aquesta localitat amb un enfrontament entre el RCD Espanyol i el Català. D'ençà aquest esdeveniment joves de l'Escola Industrial de Vilanova començaren a practicar el futbol i crearen dos equips, el Vulcà Club (mecànics) i l'Atlètic Club (elèctrics). El 1906 es creà l'Hispània F.B.C. i més endavant existí el CF Pescadores de Vilanova.

CS Sabadell

FC Terrassa

FC Athletic S.

FC Badalona

FC Manresa

FC Santboià

Hospitalenc SC

Els inicis a la resta de Catalunya

Principals entitats aparegudes

Any	Club
1905	El Pedal SD de Tarragona
1905	CE Hispània de Tarragona
1906	Tarragona Futbol Club
1906	CD Minerva de Tarragona
1907	FC Catalunya de Tarragona
1907	Atlètic FC de Tarragona
1909	Strong FC de Girona
1909	Club Deportiu Reus

El 1898, com ja s'ha esmentat, Gaspar Matas i Danés fundà a Palamós el primer club de la ciutat i de Catalunya. Pocs anys després trobem els primers clubs a Girona com l'AC Gironí, l'històric Strong FC (1909), Agrupació Joventut, Sport FC (seminaristes), Atlètic (classe obrera), Club Patronat (social-catòlic), Gerunda, Olímpic, Catalònia, Estudiantil o Industrial. Els primers partits es disputaren al camp de Mart de la Devesa.

Tarragona FC el 1926.

A Tarragona ciutat el primer matx de futbol fou el pertanyent a la primera Copa Macaya entre els Afeccionats Unionistes de Foot-ball de Tarragona i el Club Espanyol de Barcelona, partit que suposava també el primer desplaçament d'un equip barceloní fora de la ciutat comtal. Es jugà el 10 de febrer de 1901 amb victòria espanyolista per 0 a 2. Just un mes després, el 10 de març, es jugà el segon partit a Tarragona, entre els mateixos Afeccionats Unionistes i un altre equip local de curta durada, l'Intrèpith, amb victòria d'aquest per 2 a 5. Aquests primers anys trobem clubs com El Pedal SD (1905), CE Hispània (1905-1910, dels federalistes), CD Minerva (1906-1909, dels estudiants catòlics), FC Catalunya (1907-1909) o Atlètic FC (1907, del Centre Català). Tanmateix, entre tots els equips que aparegueren a la ciutat a inicis de segle en destacà el Tarragona Futbol Club (1906-1912, 1914-1936). Lluïa samarreta a franges verticals fines vermelles i negres, i pantaló negre. Durant el franquisme desaparegué a causa de la seva ideologia d'esquerres. Tot i que reviscolà diferents cops (1941, 1976, 1985), restà sempre en categories inferiors i actualment juga a Constantí. Figura emblemàtica de l'esport a Tarragona fou el suís William Tarin, fundador del Club Pedal, Club Velocipedista, Tarragona FC i la secció de futbol del Gimnàstic.

A Reus se celebraren els primers festivals de futbol el 1907 i el 23 de novembre de 1909 nasqué, oficialment, el CD Reus (futur Reus Deportiu). Dedicat, inicialment, al foment del futbol, agrupà als seus inicis alguns elements que havien pertangut al Reus Sport Club, entitat de màxima potencialitat un parell d'anys abans.

Palamós FC

FC Tarragona

Strong FC

Anys 10: Nous temps i nova rivalitat Barça-Espanyol

Principals entitats aparegudes

Any	Club
1909	Star FBC
1909	FC Andreuenc
1909	Club Esportiu Júpiter
1909	FC Martinense
1910	FBC Iluro de Barcelona
1911	New Catalònia FBC
1911	Catalunya Sporting Club
1911	L'Avenç del Sport
1911	Casual SC
1912	T.B.H.
1912	R. Polo Jockey Club
1913	Atlètic Sporting Club
1914	Centre de Sports Martinenc
1915	Centre de Sports de Sants
1916	Atlètic del Turó
1916	Hortense
1917	Torrassenc
1917	CF Junior
1917	FC Martinenc
1918	Catalunya de Les Corts
1918	CF Sarrià
1918	CF Barceloneta
1920	UE Poble Nou
1920	CD Olímpic
1920	CD Rayo

Camp de la carretera d'Horta

Equip campió del FC Barcelona de l'any 1912

Spanish Girl's (1914).

La segona dècada del segle vint vingué caracteritzada, quant al futbol a casa nostra, pel naixement de la rivalitat entre Barça i Espanyol. Per aquells anys els dos clubs ja s'havien convertit en els més importants de Catalunya i això comportà molts enfrontaments i disputes entre ells. A la temporada 1911-1912 es produïren els incidents de la Copa Ciudad-La Riva, competició a dos partits entre el Barcelona i l'Espanyol. Els partits foren duríssims i els guanyà tots dos l'Espanyol per 1-0 i 4-0. A causa d'aquests incidents es trencaren les relacions entre ambdós clubs.

El futbol creix a Barcelona

Però el futbol no és només cosa de dos. A Barcelona seguiren creant-se nous clubs com l'Atlètic Sporting Club (1913) de la Casa de Família de Sants, el New Catalònia (1911) a Les Corts, el Tibidabo (1911), el Catalunya Sporting Club (1911) o L'Avenç del Sport (1911) a Sant Andreu, nascut d'una escissió d'alguns jugadors del FC Andreuenc (1907, oficialitzat el 1909). Ambdós es fusionaran el 1925 per donar vida a un dels clubs més històrics de la ciutat, la U.E. Sant Andreu. El 1909, membres de dos equips amateurs del Poblenou, l'Anglo-Espanyol i l'Stadium Nacional, decidiren la fundació del CE Júpiter, que el 1912 s'afilià a la Federació Catalana. Altres clubs més modestos foren: FBC Iluro (1910, amb samarreta verda, s'establí al Velòdrom de la Bonanova), Victòria, Star FBC, Sporting London, Ètica, Barcino, Stadium, Sparta, T.B.H. (1912), Casual SC (1911-1913), Centre de Sports de Sants (1915) i R. Polo Jockey Club (la secció de futbol fou creada la temporada 12-13).

Cap al 1913, apareix l'Spanish Girls, el primer equip femení de futbol. Aquest equip tingué com a entrenadors en Jack Greenwell i en Paco Bru. El 28 de juny de 1914 se celebra el primer partit amb llum artificial a la ciutat de Barcelona, amb el resultat FC Barcelona 5 - Internacional FC 2.

El 1916 es creà l'Atlètic del Turó i l'Hortense (desaparegut el 1918 a Horta), i el 1917 Barcelona s'enriqueix amb el Torrassenc, a Torre Bartrina; el CF Junior, a Torre Gironella (club que el 1965 es traslladà a Sant Cugat del Vallès); i el FC Martinenc, en fusionar-se FC Martinense i Centre de Sports Martinenc, que dataven del 1909 i 1914, respectivament.

El 1918 neix el Catalunya de Les Corts, el CF Sarrià i el CF Barceloneta. El 1920 apareix la UE Poble Nou (que ingressà a la Lliga Cultural Deportiva, guanyant el campionat a la primera temporada), el CD Olímpic (per celebrar l'èxit dels jugadors olímpics a Anvers) i el CD Rayo (creació d'uns quants jugadors del FC Internacional).

FC Espanya

CE Europa

Star FBC

Universitary

Internacional

Casual SC

FC Andreuenc

L'Avenç S.

CE Júpiter

CS Sants

FC Martinenc

Catalunya LC

Desenvolupament al Maresme, Vallès i Baix Llobregat

Principals entitats aparegudes

Any	Club	Any	Club
1910	Vilassar FC	1915	CD Sentmenat
1910	FC Llevantí	1915	SC Caldes
1911	CF Arenyenc	1915	UE Premià
1911	AE Castellar	1916	CE Calella
1911	Mataró FC	1916	CF Santfeliuenc
1912	Iluro Sport Club	1916	Sant Cugat Sport FC
1912	FC Vicentí	1917	Rubí FC
1912	Esbart FC	1918	Esbart Popular FC
1913	CE Mercantil	1919	Canet FC
1913	Granollers SC	1920	CF Tordera
1913	Mollet SC	1920	CD Masnou

L'any 1911 el futbol entra a Arenys de Mar amb el CF Arenyenc. El mateix any neix l'AE Castellar del Vallès de la mà de Magí Mateu, si bé és cert que el veritable promotor/fundador fou el reverend Josep Torras i Vergès. El mateix any també es funda el Mataró FC (del Foment Mataroní), desaparegut el 1915. A pesar d'aquest fet, el futbol a Mataró no s'estanca i el 1912 neix l'històric Iluro Sport Club que desapareixerà el 1939 (existí un predecessor amb el mateix nom el 1901; també trobem el 1903 un club anomenat Mataroní). El 1912 trobem el FC Vicentí de Sant Vicenç dels Horts i el 1913 el Mercantil de Sabadell. El juny de 1912 es juga el primer partit de futbol a Rubí, un equip que no va ser legalitzat fins al 1917, amb el nom de Rubí FC, l'actual Unió Esportiva Rubí.

El 6 d'agost de 1912 es jugà a Sabadell el primer partit amb il·luminació artificial a Catalunya (i Espanya) al camp de la Creu Alta entre el Centre d'Esports Sabadell i l'Universitari amb victòria dels de Barcelona per 4 a 1. Pocs dies després es disputà el segon partit amb llum artificial entre el FC Barcelona i el Sabadell amb resultat 8 a 2.

I a Granollers també arriba el futbol. El 1913 es funda el Granollers FC de curta vida (dos anys i escaig) però embrió del Granollers Sport Club, el més representatiu de la ciutat, anomenat en l'actualitat com a Esport Club Granollers. També al Vallès neixen el Mollet SC (1913), el Centre de Deports Sentmenat (1915) i el SC Caldes de Caldes de Montbui (1915).

El 1915 neix a Premià de Mar la UE Premià, que el 1921 esdevindrà CE Premià. També al Maresme neix el 1916 el CE Calella, i a Sant Feliu de Llobregat el CF Santfeliuenc. El 1916 neix el Sant Cugat Sport FC (no es constituí oficialment fins al 1922), el 1919 neix el Canet FC, com a fusió del Foment Catalanista i els Germans Maristes, i el 1920 el CF Tordera (nascut el 1914, es federa aquest any) i el CD Masnou. A Vilassar de Mar els primers clubs foren el Vilassar FC (1910), el FC Llevantí (1910-15) i el Racing FC (1915). A Vilassar de Dalt trobem l'Esbart FC (1912 de l'escola laica l'Estrella) i el Costarenc (Centre Moral dels catòlics). Van desaparèixer el 1915. El 1918 l'Esbart reneix amb el nom Esbart Popular FC.

Desenvolupament a la Catalunya Central, el Garraf i al Penedès

Principals entitats aparegudes

Any	Club	Any	Club
1910	Montserrat Club	1916	FC Sant Sadurní
1911	Igualada FC	1916	FC Puig-reig
1911	Club Esportiu Gironella	1916	Club de Futbol Cardona
1911	Centre d'Esports Súria	1916	CD Navàs
1912	SD Joventut Catòlica Obrera	1916	AD Monistrolenca
1913	Esbarjo Marià Ausà	1918	Sitges FC
1913	Football Club Berga	1918	Club Sportiu Ribes
1914	CE Vendrell	1920	CE Noia
1914	Blanca Sitges	1920	CS Sitgetà
1915	Club Futbol Torelló	1923	Unió Esportiva Ribetana
1916	Associació d'Alumnes Obrers	1956	Club Deportiu Ribes

Als anys 10, a Vilanova i la Geltrú trobem molts club, com el Montserrat Club (1910), Sporting, FC Vilanova, Club del Nens, FC Cayena (més tard Club Catalunya), Muntanyà, Esperança, Atlètic Club Vilanova, FC Venus, però el més destacat fou l'Associació d'Alumnes Obrers de l'Escola Industrial, fundat el 1916 i desaparegut el 1930, i que arribà a jugar a la segona categoria del futbol català. Ja el 1911 neix l'Igualada Football Club, que posteriorment adopta els noms Centre d'Esports Igualada (1912-15) i Ateneu Igualadí SF (des de 1920). El 1926, estudiants de l'Ateneu, funden un nou club pel qual recuperen l'antic nom d'Igualada Futbol Club. Ambdós clubs desapareixeren amb la guerra civil.

El 1914 veu la llum el CE Vendrell. El 1916 es crea a Sant Sadurní d'Anoia el FC Sant Sadurní (refundat el 1922) i el 1920 el CE Noia. Ambdós clubs es fusionaran el 1978 per formar la UE Sant Sadurní. A Sitges, el primer club que es té constància és la Blanca Sitges, el 1914, però de vida breu. El mateix any apareixen dos clubs més organitzats, el Racing FC i l'Atlètic. Ambdós es fusionen el 24-2-1918 per formar el Sitges FC. El 1920 es reanomenà com a CS Sitgetà i viurà fins al 1929.

A Sant Pere de Ribes, també aprofitaria aquesta embranzida i ja al febrer de 1911 hi ha documentat l´intent de fundació del Club Sportiu Ribas malgrat que les dificultats per disposar d´una estrcutura. van fer fracassar aquesta primera iniciativa només dos mesos després de la primera declaració d'intencions.

El esforços posterior tindran la seva fructificació el dia 7 de febrer de 1918, quan es constituí el Club Sportiu Ribas, sota la presidència de Cristòfol Cuadras. L´entitat, però, no disposava d´estatus propis, ni tampoc de camp de joc i depenia jurídicament de l´Ateneu.Malgrat las dificultats, la presidència de Miquel Beltran i Vidal va consolidar l´entitat, i van arribar a disputar-se partits amistosos amb equips de la comarca i, fins i tot, am altres equips del Penedès. El 7 de març de 1923, s'inaugura el primer camp de futbol a la ciutat, ubicat a la carretera de Sitges, que va sorgir de l'acord entre l'Ajuntament i l'entitat esportiva de la ciutat, la Unió Esportiva Ribatana, que va sorgir del Club Sportiu Ribas. El 7 de març de 1923, s'inaugura el primer camp de futbol a la ciutat, ubicat a la carretera de Sitges, que va sorgir de l'acord entre l'Ajuntament i l'entitat esportiva de la ciutat, la Unió Esportiva Ribatana, que va sorgir del Club Sportiu Ribas. Tanmateix, el creixement del poble i la seva capacitat agricola, fa que aquest camp no sigui definitiu. A l'inici dels anys 40 l'Ajuntament projecta una nova instal·lació esportiva situada en uns terrenys propietat de la família Puig Miret i coneguts com a Bosc de Plaça, que són inaugurats a la diada de Sant Pere de 1947 i són ampliats amb grades i vestidors el 26 de desembre de 1948. Tanmateix, la Unió Esportiva Ribatana deixa la seva activitat a partir de l'any 1952. el 1956, l'alcalde de la ciutat era el Sr. Miquel Bertran i Vidal, històric membre directiu del Club Sportiu Ribas (1918), que al costat d'un grup de joves de la ciutat, constituint-de forma forma el Club Deportivo Ribas (CDRIBAS) el 21 d'octubre de 1956. la primera junta del club la presideix Miquel Bertran i Vidal, alcalde de la ciutat i els senyors Bonaventura Roig, Josep Mª Ramos, Joan Baqués, Pere Boronat i Josep Mª Lumbreras.

El 1911 es funden el Club Esportiu Gironella, que obtingué el Campionat de l'Alt Llobregat, i el Centre d'Esports Súria, que fou campió de Catalunya de 3a categoria els anys 1926 i 1928. El 1912 es funda la S.D. Joventut Catòlica Obrera, de Sant Pere de Torelló, que el 1931 esdevingué UE Santperenca. El 1913 l'Esbarjo Marià Ausà a Vic. El 1915 el Club Futbol Torelló. I el 1916 el FC Puig-reig, el Club de Futbol Cardona, el CD Navàs i la AD Monistrolenca de Monistrol de Calders. A Berga, els primers clubs són el Football Club Berga (1913), Penya Queralt, Atlètic Berguedà, Centre Esports Berga i Unió Esportiva Berguedana.

Desenvolupament a les comarques gironines

Principals entitats aparegudes

Any	Club
1909	Sport Club Empordanès
1912	Olot Deportiu
1913	FC Banyoles
1913	CF Pàtria de Cassà
1913	Ateneu Deportiu Guíxols
1913	CD Blanes
1915	CF Peralada
1919	Agrupació Sport d'Olot
1919	UE Figueres

A Olot, es té notícies del primer matx de futbol el 1902, tot i que no és fins al 1912 que Joaquim Peris de Vargas i Joan Gamper funden l'Olot Deportiu. Paral·lelament apareix l'Sport Club Olotí (del Centre Catòlic de Can Morató). El 1919 neix l'Agrupació Sport d'Olot, per la fusió d'altres dos clubs, l'Sporting i el Renaixement Esportiu. El 13 d'agost de 1913 neix el FC Banyoles promogut per la Societat Foment de Cultura i Esport i que fou rebatejat Centre d'Esports Banyoles (1925) i CD Banyoles (1942). El mateix 1913 neixen el CF Pàtria de Cassà de la Selva, l'Ateneu Deportiu Guíxols de Sant Feliu de Guíxols (format per membres de l'Ateneu Social de Sant Feliu), i el CD Blanes, fundat per estiuejants barcelonins, que eren majoritàriament de l'Espanyol, adoptant, així els colors blan-i-blaus. El 1915 es funda el CF Peralada.

A Figueres, els primers clubs apareguts foren l'Sport Club Empordanès (1909-14, amb samarreta vermella, més tard morada, i pantalons blancs) i el Club Figueres Sport (o Football Figueres, 1910-13, amb samarreta blau-grana i pantalons blancs). Tanmateix, el club més reeixit fou la UE Figueres, el 13-4-1919 per la fusió de l'Sport Club Català (1914, del Casino Menestral) i la Joventut Sportiva i Artística (1914, del Casino Sport Figuerenc) amb colors blanc i blau dels dos equips originaris. Altres equips més modestos a la ciutat foren l'Atlètic Club Figueres, el Casuals FC, el Emporium FC (1922), el Centre d'Excursions i Sports i el Racing Club Figueres (durant la guerra civil).

Desenvolupament a les comarques tarragonines

Principals entitats aparegudes

Any	Club
1910	FC Olímpic
1910	Tarraco SC
1911	FC Invencible
1911	Universal FC
1911	CF La Canonja
1912	FC Oleastrum
1914	Club Gimnàstic
1914	Club Sporting Hispània
1915	Club Esportiu Amposta
1914	Esport Club Tortosa
1917	Reus Deportiu

A Tarragona funcionava des de 1886 el Club Gimnàstic, que al principi no practicava el futbol. El 1914, el FC Olímpic ingressà en el Club Gimnàstic, i en formà la secció de futbol. L'equip representava la dreta catalanista. Altres clubs a la ciutat a la dècada foren el FC Olímpic (1910-1914, amb samarreta vermella i pantaló negre), Tarraco SC (1910-1924, amb samarreta blanca i vermella i pantaló blanc, més tard Tarragona Sporting Club), FC Invencible (1911-1913, blanc-i-blau amb pantaló blanc), Universal FC (1911-1914, samarreta blava i pantaló negre) i el CF La Canonja (inicialment amb samarreta taronja, però en l'actualitat amb samarreta blanca i pantalona blaus), (1911, refundat el 1924).

El 29 de setembre de 1917, al CD Reus se li uniren el Club Velocipedista i el SC Olímpia passant-se a anomenar Reus Deportiu i fou acceptat a la FCF un any després. Altres clubs de la ciutat en els inicis del futbol foren l'Helvetia CE i l'Hèrcules.

L'expansió vers el sud català no s'atura. El 1912 neix el FC Oleastrum de Cambrils, el 1914 veu la llum a Valls el Club Sporting Hispània FC, que desapareixerà a principis dels anys 20, i que ja venia jugant partits uns anys abans, juntament amb el Valls FC, Germans St. Gabriel i Regiment de Cavalleria. A Amposta apareix el 1915 el Club Esportiu Amposta i el 1920, el Club de futbol l'Argentí, que més endavant es fusionaran, formant el CF Amposta. I pel que fa a Tortosa el futbol es remunta a l'any 1909, quan uns operaris anglesos que treballaven a la fàbrica de llum La Canadiense van introduir la pràctica del futbol. Els jugadors pertanyien a dues entitats, el Team Club, vinculat a la penya ciclista, i el Team Principal, del Teatre Principal. El 1914 trobem e l'Esport Club Tortosa, que el 1921 esdevé Imperial Tortosa Esportiu. Ja durant els anys vint trobem els clubs FC Ateneu (vinculat a l'Ateneu de Tortosa), l'Ibèric CF (vinculat al Patronat de la Sagrada Família i desaparegut el 1925), l'Hispano, el Dertusa FC (vinculat al Centre Unió Republicana) i la Penya Cervantes (del Bar Cervantes, també coneguda per Unió Esportiva Tortosa).

Desenvolupament a les comarques lleidatanes

Principals entitats aparegudes

Any	Club
1913	Montserrat
1914	Football Club Lleida
1914	FC Valira
1915	Associació Cultural Lleidatana
1915	CF Tremp
1916	UE Tàrrega
1917	Club Colonial
1917	Athlètic Metalúrgic
1918	FC Joventut
1918	CF Bargussió
1918	CF Organyà
1919	Secció Esportiva Bellver
1919	CF Pobla
1920	FC Minerva
1920	CF Bell-Puig

A la ciutat de Lleida l'introductor del futbol fou cap a l'any 1910 el comerciant barceloní d'origen basc, Manuel Azoz. Els primers clubs dels quals es té constància foren el Montserrat (1913, dels germans maristes) i el Football Club Lleida (1914, que disputa els seus partits al Pla d'en Gardeny). Els seus primers partits foren en un triangular amb el CD Reus i el SC Olímpia de Reus, l'any 1915. El 1915 neix l'Associació Cultural Lleidatana (catalanista) i el 1917 trobem el Club Colonial i l'Athlètic Metalúrgic. Tots tres disputaven els seus partits al camp de Mart. El 1918 veu la llum el que serà millor club dels 20 a la ciutat, el FC Joventut (de la Joventut Republicana) que es dissolgué el 1927 a causa dels problemes econòmics que suposava el professionalisme. L'equip creà el 1919 el Camp d'Esports, unes instal·lacions que van ser modèliques a l'època i que després van aprofitar la resta de clubs de la ciutat.

El 1914 es constitueix el FC Valira a la Seu d'Urgell, llavor que el 1924 donà vida a la UE Urgellenca, després UE Seu d'Urgell. El 1915 és el moment del CF Tremp i el 1916 de la UE Tàrrega. El 1918 neix el CF Bargussió de Balaguer. També de 1918 és el C.F. Organyà. El 1919 apareix la Secció Esportiva Bellver i el CF Pobla. El 1920 trobem el FC Minerva (1920-24) a Vilanova de la Barca i el CF Bell-Puig. A Solsona ja trobem clubs el 1915, Joventut Catòlica, Club Pirenaic i Solsoní.

Iluro SC

Granollers SC

Santfeliuenc

US Figueres

Gimnàstic T.

Reus Deportiu

Joventut Rep.

Anys 20: El futbol envaeix tot Catalunya

Camp del carrer Indústria

Camp del carrer Indústria

A partir de 1920 i fins a la Guerra Civil, el futbol aconsegueix a Catalunya una popularitat i una acceptació enormes. Els clubs apareixen i desapareixen amb molta rapidesa. A la dècada 1920-30 es clou el cercle del futbol a Catalunya. Ja hi ha futbol a tot el país. La rivalitat entre Espanyol i Barcelona és cada cop més forta i això fa que les passions es desfermin durant aquests anys. Dos figures mítiques destacaren: Ricard Zamora i Josep Samitier.

D'altra banda, l'any 1920 la selecció espanyola participa per primera vegada en una competició internacional, l'Olimpíada d'Anvers, on s'aconsegueix la medalla de plata. El primer seleccionador fou el català Paco Bru, i entre els jugadors escollits (seleccionats íntegrament de clubs catalans, bascos i gallecs) trobem els barcelonistes Ricard Zamora, Josep Samitier, Agustí Sancho i Félix Sesúmaga.

El 25 de desembre de 1921 s'inaugura l'Estadi Municipal de La Foixarda amb el partit Barcelona 2- Sparta de Praga 3. En el segon encontre jugat l'endemà el Barça guanyà per 2 a 0. El 20 de maig de 1929, amb motiu de l'Exposició Internacional a Barcelona, s'inaugura l'Estadi Municipal de Montjuïc, de gespa i amb capacitat per 80.000 espectadors. Per inaugurar-lo es decidí un programa mixt, amb un Espanya-Itàlia de rugbi, unes proves d'atletisme i un encontre de futbol entre la selecció catalana i el Bolton Wanderers. Vencé la selecció catalana, integrada per Zamora; Alcoriza, Walter; Martí, Solé, Castillo; Vantolrà, Samitier, Cros, Padrón i Parera, per 4 a 0. El 1922, el Nàstic inaugurà el seu camp a l'avinguda Catalunya. I els dos grans clubs de Catalunya inauguren, també, els seus estadis. El 20 de maig de 1922 el FC Barcelona inaugura el camp de Les Corts amb el partit que l'enfrontà al Saint Mirren i que vencé per 2 a 1. L'Espanyol feu el mateix el 18 de febrer de 1923 amb l'estadi de Sarrià amb el partit Espanyol 4 - Sants 1, del Campionat de Catalunya.

Principals entitats aparegudes

Any	Club
1921	FC Poble Nou
1921	CF Provençalenc
1921	CD Amèrica
1921	AE de les Corts
1921	UE Hostafrancs
1921	CD Victòria
1922	UE de Sants
1922	UA d'Horta
1922	UE Avant Fortpienc
1922	CD Barcanona
1922	Sarrià Esportiu
1922	Sporting Martinenc
1922	CD Filatures / CD Fabra i Coats
1923	CD Poble Sec
1923	CF Atlètic La Palma
1923	CE Barcelonès
1926	CE Sagrerenc
1928	UE Poble Sec
1929	CA Poble Nou

Barcelona ciutat, l'expansió no s'atura

Ricard Zamora

Pel que fa als clubs a la capital catalana, el 1921 es funden el FC Poble Nou, CF Provençalenc, CD Amèrica, Agrupació Esportiva de les Corts, UE Hostafrancs i CD Victòria. El 1922 neixen dos equips històrics: la Unió Esportiva Sants, com a fusió del FC Internacional de Sants, el Centre d'Esports de Sants i dues entitats ciclistes; i la Unió Atlètica d'Horta. Altres clubs d'aquell any a Barcelona són la UE Avant Fortpienc, CD Barcanona, Sarrià Esportiu i Sporting Martinenc.

El 1923 es funden CE Barcelonès, Iris F.C. de Sants (fundat per Carles Comamala), C.D. Poble Sec i C.F. Atlètic La Palma. El 1924 apareix el Club Deportiu Sords-Muts, primer de la seva classe a Espanya, que es dissolgué al cap de dos anys per reviure com Centre Deportiu Silenciós.

El 13 de març de 1924 la selecció catalana juga contra la selecció espanyola al camp de Les Corts, guanyant la segona per 0 a 7

Aprofitant la clausura de Les Corts el 1925, quan en un homenatge a l'Orfeó Català fou xiulat l'himne espanyol, es va aprofitar a plantar-hi herba. El 24 de setembre de 1926 es disputa a Barcelona el primer partit en un camp d'herba: Barcelona 4 - Wiener Athletic Club 2.

Del 1922 hem d'esmentar el CD Filatures, que més tard originaria el CD Fabra i Coats (jugava amb samarreta a franges blanques i negres), el 1926 del CE Sagrerenc (fusió del FC Universal i el Casal Nacionalista Sagrerenc) i el 3-1-1928 es funda la UE Poble Sec, fruit de la unió del CF Purísima amb altres equips del barri (Margarit, i Rodas). El 1929 veu el naixement del Club Atlètic Poble Nou.

La regió metropolitana i la Catalunya central

Zamora i Samitier.

El 1921 neixen el CF Ripollet (amb la fusió de la Societat Esportiva l'Aliança i el Club la Violeta, que existien des de 1917) i el Soviets FC, a Sabadell, que en ingressar a la Federació canvià el nom per FC Europa. A Vilassar de Dalt el 1921 neix el Vilassar FC (del Centre Vilassanès). Un altre grup del Centre Vilassanès va crear el FC Agrupació Nacionalista.

Principals entitats aparegudes

Any	Club	Any	Club
1920	CE Sallent	1923	FC Popular d'Arenys
1921	CF Ripollet	1923	Atlètic Cornellà FC
1921	Soviets FC	1923	FC Gramenet
1921	Centre Esportiu Vilassar de Dalt	1923	UE Vilassar
1921	Atlètic Gavà CF	1923	Voltregà CF
1921	CF Santpedor	1924	CF Recreatiu Collblanc
1922	CD Adrianenc	1924	CD Viladecans
1922	FC Artiguenc	1924	FC Fruitosenc
1922	CF Argentona	1926	CD Olesa
1922	UE Arenys	1926	CE Vilassar
1922	Joventut Terrassenca FC	1926	Joventut Bisbalenca CF
1922	Vic FC	1928	FC Gavà
1922	CE Moià	1929	UE Colomenca

El 1922 a Sant Adrià sorgeix el CD Adrianenc, el FC Artiguenc de Badalona, CF Argentona, la UE Arenys d'Arenys de Mar i la Joventut Terrassenca FC. A Gavà, el 1921 es funda l'Atlètic Gavà CF, que duia samarreta blau marí i amb arrels el 1916, i el 1928 el FC Gavà, amb uniforme blau-grana.

El 1923 es funden el FC Popular (també d'Arenys de Mar), l'Atlètic Cornellà FC (successor del FC Cables Eléctricos (15-4-1923)), que el 1931 esdevé FC Cornellà, el FC Gramenet (en extingir-se el Centre d'Esports i que desapareixerà en acabar la dècada, duia samarreta de ratlles verticals blaves i grogues amb pantaló blau) i a Vilassar de Mar neix la UE Vilassar com a fusió de Vilassar FC i Racing FC.

El 1924 podem destacar l'aparició a L'Hospitalet de Llobregat del Club F. Recreatiu Collblanc; i la del CD Viladecans, el 1926 el Centre Dep. Olesa i el 1929 la de la UE Colomenca (a Santa Coloma de Gramenet) que desapareixerà el 1942. El 1926 com a fusió entre el Vilassar FC i l'Esbart FC neix el Centre d'Esports Vilassar a Vilassar de Dalt. Altres clubs menors de la ciutat foren la Penya Atlètica Vilassar (promoguda des dels rajolers) o la Penya Mac-Sennet cap als anys trenta.

Al Penedès del 1925 destaquen la UE Vilafranca, que aleshores es digué Penya Sabaté, en homenatge a Josep Sabaté, gran porter del Terrassa. El 1926 neix la Joventut Bisbalenca CF a La Bisbal del Penedès.

A la Catalunya central, la dècada dels 20 veu l'aparició el 1920 al Bages del Colònia Valls, als Valls de Torroella i el CE Sallent. El 1921 el CF Santpedor. I l'octubre de 1922 el Vic Football Club. També el 1922 neix el CE Moià. L'any 1923 trobem el Voltregà CF. El 1924 es funda el FC Fruitosenc de Sant Fruitós de Bages. En aquesta dècada també es consolida el Centre d'Esports Súria que havia nascut el 1911.

Per terres de Girona, Tarragona i Lleida

Principals entitats aparegudes

Any	Club	Any	Club
1920	Port-Bou EC	1922	FC Catalunya de Reus
1920	Sporting Club Mollerussa	1922	Valls Deportiu
1921	Farners Deportiu	1922	Atlètic Vallenc
1921	L'Escala FC	1923	Guíxols Sport
1921	Lloret FC	1923	Deportiu Riudoms
1921	CF Cassà	1923	Xerta CF
1921	UD Girona	1923	FC Lleida
1922	Olot FC	1924	CF Tarraco
1922	UD Cassà	1924	AE Lleida Calaveres
1922	UD Tossa	1925	Falset Esportiu
1922	FC La Jonquera	1927	A.E.M.
1922	Palafrugell FC	1928	CE Solsona CF
1922	UE Bisbalenca	1930	UE Rapitenca

A les comarques gironines, el 1919 apareix la Unió Esportiva Figueres. El 1920 apareix el Port-Bou EC. El 1921 neixen el Farners Deportiu a Santa Coloma de Farners, L'Escala FC, Lloret FC (s'afilia a la federació el 1923, refundat el 1952), el CF Cassà, CE Gironí (que després esdevingué FC Ateneu Social Democràtic) i l'UD Girona (13 de febrer, en unir-se els elements del Centre Gironenc, hereus del dissolt Strong, amb altres entusiastes esportistes i que vestia groc i blau marí). El 1922 la UE Girona construeix l'estadi de Vista Alegre. En aquest any trobem, a més, l'Olot FC (nascut el 14 de maig per un grup dissident de l'Agrupació i que vestia de blau-grana), la UD Cassà, UD Tossa, FC La Jonquera, el Palafrugell FC i la UE Bisbalenca (més tard La Bisbal FC -29-32-, Centre E. Bisbalenc -34-36- CD la Bisbal -42-57- i Atlètic Bisbalenc de La Bisbal d'Empordà). El 1923 neix el Guíxols Sport.

A Tarragona ciutat continuen apareixent nous clubs, Stadium SC (1920-1926, samarreta verda i pantaló blanc), CF Blancafort (1921), Ràpid Vienès (1923, samarreta negra amb pantaló blanc), CF Tarraco (1924-1934, blanc-i-vermell amb pantaló blau), CF Venus (1926-1936, samarreta blava i pantaló blau), CF Lauria (1926-1932, blanc-i-blau amb pantaló blau), Escola de Treball (1927-1936). Pel que fa als camps de joc, als anys 20 es juga a La Glorieta (Tarraco), la Pedrera a la platja de l'Arrabassada (Tarragona), Velòdrom de la Pl. Progrés (Olímpic i d'altres) o al Velòdrom del carrer Estanislau Figueras.

L'any 1922 neix el FC Catalunya a Reus (fusió de dos agrupacions juvenils, la Unió Esportiva i el Català); que després fora FC Catalunya Nova, i passada la guerra civil es veié obligat a anomenar-se breument CD Nacional. També trobem la Penya Reddis. Tots aquests clubs convergiren a partir de 1942 en l'actual CF Reddis. A la ciutat de Valls trobem el Valls Deportiu (de la Joventut Nacionalista) i l'Atlètic Vallenc (Secció d'Esports del Centre d'Unió Republicana, que més tard s'anomenà Penya Sempre Avant). El 1923 es creen el Deportiu Riudoms i el Xerta CF i el 1925 el Falset Esportiu. A Sant Carles de la Ràpita, el futbol començà vers el 1918 i els primers clubs foren el SC Català (1921), FC Sant Carles (1923), FC Català (1924) i la UD Els Alfacs, tot i que el més reeixit és la UE Rapitenca (1930).

A Lleida ciutat la creació de clubs als anys 20 és nombrosa. Trobem el Dependents FC (1922, d'inspiració gremial i vida breu), el FC Lleidatà (obrerista, format per membres de l'antic Metalúrgic i que jugava al camp de Mart, abans de traslladar-se a Pardinyes), el FC Lleida (1923, pels mateixos fundadors de la Penya Deportiva Salvat i pròxims a la Lliga Regionalista, jugant els seus partits a Cappont, al camí vell d'Albatarrec) i el 1924 neix l'AE Lleida Calaveres (de la secció local del CADCI a Lleida, l'equip dels rics) desaparegut el 1939. Altres equips lleidatans de menor importància són el CF Ilerda, el Núria, l'Sporting i l'Atlètic. I el 1927 destacarem l'A.E.M. (que des del 1952 fou filial de la UE Lleida). A Mollerussa, trobem el 1920 el primer club de futbol de la ciutat, el Sporting Club Mollerussa, que es fundà oficialment el 1923, abans de desaparèixer a finals de la dècada. El 1928 que es crea el CE Solsona CF desaparegut el 1932 i refundat el 1933.

Qualsevol poble, per petit que fos, tenia el seu club de futbol.

US de Sants

UA d'Horta

US S. Andreu

UE Poble Sec

FC Palafrugell

UE Figueres

UD Girona

FC Lleida

Anys 30: Temps de república

Els anys 30 s'inicien a Catalunya amb un fet polític cabdal, l'aparició de la República. Això provocarà alguns canvis com la pèrdua del títol de reial a l'Espanyol o l'adopció de l'antic nom de l'Avenç per a la UE Sant Andreu. Entre els fets més destacats de la dècada cal destacar que a la temporada 1935-36 prengueren comiat els colossos Josep Samitier (el 19 de gener de 1936 amb un FC Barcelona 1 - Stade Nice 1) i Ricard Zamora (el 23 de febrer de 1936, a Montjuïc, amb un Espanya 1 - Alemanya 2).

El 14 de febrer de 1934 la selecció catalana juga contra la selecció espanyola al camp de Les Corts, guanyant la segona per 0 a 2

Principals entitats aparegudes

Any	Club
1931	Catalunya FC
1931	CF Sitges
1932	Joventut Esportiva Tres Torres
1933	AEC Manlleu
1934	SD Espanya Industrial
1934	CD Arenas
1934	CE Sant Celoni
1934	CD Prat
1936	Centre d'Esports Vilanova
1936	CF Quintinenc
1939	CA Ibèria
1939	CE Mataró
1939	UD Prat
1939	CF Igualada
1939	UD Hospitalet

Nous clubs a les comarques de Barcelona

A Barcelona ciutat destacaren el naixement de clubs com la Joventut Esportiva Tres Torres (1932), CD Arenas (1934) i el Club Atlètic Ibèria (1939, fusió dels club Port, Portense i Santiveri). El primer d'agost del 1934 es fundà la SD Espanya Industrial (que vestia colors blanc-i-blaus), com a secció esportiva de la factoria del mateix nom. L'equip va destacar a les diverses categories on participà, fins que el 1949-50 es proclamà campió de categoria regional i passà a la categoria nacional a Tercera Divisió, el 1952 a Segona, i d'aquí fins a primera divisió. I l'Europa es fusiona amb el Gràcia FC per formar el Catalunya FC, durant una temporada (1931).

A principis dels anys 30 a Terrassa trobem el Monumental FC, l'Atlètic FC i el CD Catalunya. El 1933 el FC Badalona es fusiona amb el FC Artiguenc i esdevé Sport Club Badalona. Tres anys més tard, el club inaugura el seu estadi a l'Avinguda Navarra. El 1934 neix el CE Sant Celoni, i el 1939 sorgeix el C.E. Mataró, com a continuador de l'Iluro, amb els mateixos colors groc i negre. Al Prat de Llobregat, el 1939 es fundava la UD Prat, precedent de l'actual AE Prat, i que havia sorgit fruit de la unió dels dos clubs anteriors de la població: el CD Prat (que havia estat fundat el 1934) i el CD Internacional (1935).

A les comarques del sud de Barcelona a la dècada dels 30 a Vilanova i la Geltrú trobem el Ràpid Club Vilanova, CF Marina i Joventut Esportiva, però els clubs més destacats són el Centre d'Esports Vilanova i el FC Catalunya, que poc abans de la guerra es fusionaren per formar el Centre d'Esports Vilanova (1936), que desapareixeria el 1950. També existiren l'Hèrcules Esportiu Vilanoví, la Penya Obrera i el CE Wamba (de la Pirelli). Del 1931 al 1943 el club de la vila de Sitges és el CF Sitges. Altres clubs menors són la Penya Oriente, el Club Maricel o la Penya Coca-Cola. El 1936 neix el CF Quintinenc a Sant Quintí de Mediona. I a Igualada, el 1939, es funda el CF Igualada de Educación y Descanso, que el 1944 perdé l'afegitó falangista per esdevenir l'actual CF Igualada. Els colors del club foren el blau i blanc de la Penya Goya.

A Manlleu, el 1914 es disputà el primer partit a la vila entre el col·legi Sagrat Cor i els Esperantistes, tot i que no és fins al 15 d'agost de 1933 que es produeix la fundació oficial de l'AEC Manlleu.

Nous clubs a la resta de Catalunya

Principals entitats aparegudes

Any	Club
1930	Girona FC
1930	CE Joventut Lleida
1930	FC Mollerussa
1931	UE Campdevànol
1932	CD La Cava
1936	CE Ceretà
1939	UE La Jonquera
1939	UE Olot

El 25 de juliol de 1930 es funda el Girona FC, sobre les cendres del recent desaparegut UE Girona. El 1931 neix la UE Campdevànol (fusió d'Europa i Campdevanolenc). Cap al 1936 neix el CE Ceretà a Puigcerdà. El 1939 neix la UE La Jonquera i l'Olot FC és rebatejat amb el nom de UE Olot i és obligat a adoptar el color blanc, però després de demanar-ho amb insistència li és permès recuperar els seus colors blau i grana el 1956.

A Tarragona trobem l'Orfeó Tarragoní i el Ràcing Català (1935-1937, amb samarreta morada i pantaló blanc). A les terres de l'Ebre el 1932 neix el CD La Cava.

El 1930, el Lleida FC passa a anomenar-se Club Esportiu Joventut, desapareixent el 1935. El 1930 s'afilia a la FCF el FC Mollerussa, que a partir de 1950 passà a denominar-se, l'actual, CF Joventut Mollerussa.

Girona FC

CE Mataró

Esp. Industrial

UD Hospitalet

Anys 40: Lent despertar i molts canvis durant la post-guerra

Principals entitats aparegudes

Any	Club
1939	Lleida Balompié
1940	CD Tortosa
1941	Centre Esportiu Roda
1941	CD Leridano
1942	FC Andorra
1943	Unió Esportiva Vic
1943	CA Cardona
1944	CF Ripoll
1944	CE Portbou
1945	UE Catalunya
1945	UD Atlètica Gramenet
1945	AE Prat
1945	CF Arenys
1945	AD Balaguer
1945	CD Sitges
1946	UE Sitges
1946	UA Collblanc
1946	Club Olímpic La Garriga
1946	UE Llagostera
1946	CF Solsona
1947	UE Esplugues
1947	Gimnàstica Iberiana
1947	CA Barcelonès
1947	UE Torredembarra
1947	UE Lleida
1948	UE Castelldefels
1948	Club Gimnàstic Manresa
1948	CE Calafell
1949	Atlético Club Baronense
1949	CE Barcino
1949	CA Rubí

Acabada la Guerra Civil, es reprengué l'activitat futbolística. Es produïren molts canvis. La guerra va afectar la gran majoria de clubs catalans, terrenys de joc i seus destrossats, jugadors morts o exiliats, etc. Alguns equips havien desaparegut i n'havien aparegut d'altres. Va desaparèixer el campionat de Catalunya i es produí una febre en contra de qualsevol nom que sonés a estranger o a català que provocà el canvi de nom de molts clubs. Els Athletic passaren a dir-se Atléticos, el Racing i l'Sporting passaren a anomenar-se Real Santander i Real Gijón i a Catalunya es traduí amb molts canvis de nom entre els que podem esmentar els següents:

• el Futbol Club Barcelona passa a anomenar-se Barcelona Club de Fútbol.
• la UE Sant Andreu, entre 1939 i 1980 és anomenada CD San Andrés.
• el FC Martinenc, del 1939 al 1975 hagué d'anomenar-se UD San Martín.
• el FC Terrassa, és anomenada CD Tarrasa fins al 1969.
• el Granollers Sport Club el 1939 es reanomenà CD Granollers fins a mitjan des 80 on adoptà Esport Club Granollers.
• El FC Santboià fou anomenat CF Samboyano del 1940 al 1977.
• un cas paradoxal fou el del CE Júpiter que durant un any fou obligat a dir-se CD Hércules i fou prohibit el seu escut per pro-catalanista.

Naixements i refundacions al futbol català de post-guerra

A Barcelona ciutat el 1945 es crea la UE Catalunya, el 1947 el CA Barcelonès i el 1949 l'Atlético Club Baronense, del barri de Can Baró, i el CE Barcino. Aquest darrer any, el CE Júpiter canvià de barri, de Poblenou a la Verneda.

A la regió metropolitana, el 1945 neixen la UD Atlètica Gramenet, l'AE Prat i el C. de F. Arenys. L'any següent apareix la U. At. Collblanc i el Club Olímpic La Garriga, el 1947 la UE Esplugues, el 1948 la UE Castelldefels, el 1949 el C. At. Rubí.

A la Catalunya central i al Penedès el 1941 neix el Centre Esportiu Roda, a Roda de Ter. El 1943 es fusionen l'Esbarjo Marià Ausà i el Vic FC per formar la Unió Esportiva Vic i neix el C. At. Cardona. El 1945 neixen el CD Sitges i el Maricel Atlètic Club, que el març del 1946 es fusionen per formar la UE Sitges. El 25 d'agost del mateix any inaugurà l'Estadi Municipal d'Aiguadolç. El 1948 apareixen el Club Gimnàstic Manresa i el CE Calafell.

Als anys 40 a les terres gironines aparegueren el CF Ripoll (1944), CE Portbou (1944), UE Llagostera (1946) i CD Girona (1946, que més tard esdevindrà filial del Girona FC). El 1940 es funda el CD Tortosa, equip que assolí grans èxits la dècada dels 40 amb jugadors com José Otero, Pepe Torres, Manolo Adell i Pahuet. El 1947 apareix la UE Torredembarra. A Reus apareix l'Atlètic Club Reus.

En acabar la guerra el futbol lleidatà inicia una reorganització. El 1939, elements de l'AE Lleida Calaveres, el Lleida Sport Club i l'AEM funden el Lleida Balompié. El 1944 l'AEM se separa del Lleida Balompié. D'altra banda, el 1941 els militars vencedors de la guerra formen el CD Leridano. La rivalitat entre els dos equips fou forta. Mentre el Balompié tenia més socis i millor plantilla, el Leridano disposava de més diners i del Camp d'Esports. Finalment, el 9-3-1947 ambdós clubs es fusionaran per esdevenir Unió Esportiva Lleida, que mantindrà la samarreta blava i pantalons blancs del Balompié. En fou primer president Eduard Estadella.

El 15 d'octubre de 1942 es fundà el FC Andorra, a l'escalf del col·legi Meritxell. El 1943 neix el Club Deportivo Bordeta, actualment Unió Esportiva Bordeta, disputant els partits al camp del "Xoperal" a la crt. de Corbins. El 1945 neix l'AD Balaguer, que el 1960 es reanomena com a CF Balaguer. El 1946 es refunda el CF Solsona.

El 19 d'octubre de 1947 la selecció catalana juga contra la selecció espanyola al camp de Sarrià, guanyant la primera per 3 a 1

UDA Gramenet

UE Lleida

FC Andorra

Anys 50: Kubala i l'època daurada blaugrana

Ladislau Kubala

Amb motiu dels esdeveniments polítics del centre d'Europa, molts futbolistes s'exiliaren dels seus països. Sota la direcció de Ferran Daucik, arribà a Catalunya un equip anomenat Hungaria que disputà dos partits contra l'Espanyol guanyant 6 a 4 en un i perdent 4 a 2 en l'altre. El Barça aconseguí el fitxatge del millor jugador d'aquell equip, Ladislau Kubala, i del seu entrenador Daucik. Amb aquest fitxatge era col·locada la primera pedra d'una de les èpoques més esclatants de l'historial esportiu del club blau-grana i que portà el 24 de setembre de 1957 a la inauguració del Camp Nou, amb l'encontre FC Barcelona 4 - Selecció de Varsovia 2.

El 1955 es juguen a Barcelona els jocs del Mediterrani. Pel que fa a la competició de futbol hi participen Espanya, França, Egipte i Síria. Espanya hi participa amb un equip d'afeccionats de majoria catalana. Els catalans foren Joanet (Espanyol) i Ginesta (Mataró) com a porters; Simó (Barcelona) i Olivella (Barcelona) com a defenses; Vergés (Barcelona), Salas (Espanya Industrial) i Muñoz (Sabadell) com a mitjos, i Calvet (Barcelona) i Ruiz (Espanyol) com a davanters. Llevat d'en Ginesta, tots resultaran professionals a primera divisió. Espanya guanyà França (2-1) i Síria (3-0), però empatà amb Egipte (1-1) que s'emportà el títol.

Més clubs a Catalunya

Principals entitats aparegudes

Any	Club
1950	CD Santa Eulàlia
1950	Atlètic Badaloní
1950	UB Catalònia
1951	CF Vilanova i la Geltrú
1951	CF Reus Deportiu
1951	CF Olesa
1951	UE Cornellà
1953	CF Hèrcules
1953	Comerç Creu
1954	CF Damm
1956	CD Comtal
1957	Centre d'Esports L'Hospitalet
1957	Cultural Torreforta

El 1954 neix el CF Damm, club de referència del futbol base català. Al començar la temporada 1956-57, l'Espanya Industrial canvia el seu nom pel de CD Comtal. L'equip jugava a Les Corts, i portava samarreta blava amb dues franges diagonals blanques. Per celebrar el seu ingrés a primera divisió disputà dos partits amistosos contra el São Cristóvão (2-2) i l'Orientale de Lisboa (6-2).

El 1950 es funda l'Atlètic Badaloní i la UB Catalònia. El 1951 es funda el CF Olesa i el 29 d'abril del mateix any neix la UE Cornellà en fusionar-se el FC Cornellà amb l'Acadèmia Junyent i l'Atlètic Padró. El 1968 se li uneix el Sant Miquel. El 1953 a Sabadell es funda el Comerç Creu. El 1957 neix el Centre d'Esports L'Hospitalet amb la fusió de diferents equips de la ciutat: UD Hospitalet (1939 ex Hospitalenc SC), CD Santa Eulàlia (1950) i CF Hèrcules (1953, unió de CF Torrassenc (1917), CF Recreatiu Collblanc (1924) i CF Tecla Sala (1944)). L'equip jugà al Municipal de l'Hospitalet (1958) abans de l'actual Municipal de la Feixa Llarga (1999).

L'any 1951 apareix el CF Vilanova i la Geltrú. A meitats dels anys 40, amb l'augment del professionalisme, el Reus Deportiu va sofrir una important crisi econòmica que el va portar, el 1951 a separar-se en dues entitats, el CF Reus Deportiu, dedicat només a la pràctica del futbol, i el Reus Deportiu amb totes les altres seccions. El 1950 es crea el CF Hèrcules, també a Reus. El 1957 es funda la Cultural Torreforta de Tarragona (amb samarreta blava i pantalons blaus). També apareix el CF Portal Nou a Valls, club que també va acabar desapareixent.

CD Comtal

Fabra i Coats

CD S. Eulàlia

CF Hèrcules

CE Hospitalet

Anys 60: Anys de transició

Alineacions del partit FC Barcelona-SV Hamburg l'any 1961

Principals entitats aparegudes

Any	Club
1960	FC Cambrils
1960	Cultural Bonavista
1964	Blanca Subur Sitges
1964	UE Cerdanyola de Mataró
1964	UE Avià
1965	Atlètic Catalunya
1967	Barcelona Amateur
1967	CF Sant Roc
1968	Atlètic de Manresa CF

El 1964 es disputa la II Copa d'Europa de Nacions. La fase final es jugà a Espanya i a Barcelona es disputaren la meitat de partits, la semifinal entre la Unió Soviètica i Dinamarca (3-0) i el partit per 3r i 4t lloc entre Hongria i Dinamarca (3-1).

Cal destacar la temporada 1965-66 com un autèntic rècord per al futbol català, puix el Principat té 3 equips a Primera (Barcelona, Espanyol i Sabadell) i 5 a segona (L'Hospitalet, Europa, Badalona, Lleida i Comtal). A més, també juguen a Primera València, Elx i Mallorca. La temporada següent es manté la proporció, amb l'únic canvi de l'Hèrcules pel Mallorca a Primera. La temporada 1967-68 es juga un partit d'homenatge nacional a en Ricard Zamora, on la selecció espanyola perdé 3 a 0 contra una selecció internacional.

Pel que fa a l'aparició de clubs catalans, el 1965 neix l'Atlètic Catalunya, successor del Fabra i Coats, després d'estrènyer llaços amb el Barcelona. L'equip canvià l'uniforme per un de blau-grana, amb les franges més estretes que les del Barça i pantaló blau. El Comtal canvià també el seu uniforme, vestint de blau-grana entre el 1968 i el 1970. El 1967 neix un nou filial, el Barcelona Amateur.

El 1964 es crea l'escola de futbol Blanca Subur a Sitges i es funden UE Cerdanyola de Mataró i la UE Avià. El 1967 es funda el CF Sant Roc a Badalona. El 10 de juliol de 1968 es funda l'Atlètic de Manresa CF.

El 1960 apareix el F.C. Cambrils, la Cultural Bonavista (blanc-i-vermell amb pantaló negre) i el 1968 es funda el CF Santos (desaparegut el 1978, blanc-i-negre amb pantaló blanc), aquests dos darrers a Tarragona. Durant la dècada, a Reus trobem el CF Immaculada, Barri Montserrat, Sant Josep Obrer i Pastoreta. El 1969 el Nàstic inaugurà instal·lacions a uns terrenys de la Bulladera, a prop de l'Arrabassada (el Nou Estadi).

CD Comtal

At. Catalunya

Anys 70: Restabliment democràtic

Principals entitats aparegudes

Any	Club
1970	Barcelona Atlètic
1972	UD Sant Pere i Sant Pau
1973	CF Sant Cugat Sesgarrigues
1975	CF Suburense
1977	CF Calders
1979	CF Sant Vicenç de Castellet

El 31 d'octubre de 1973, es juga al Camp Nou el Dia Mundial del Futbol amb l'encontre 'selecció d'Europa' 4-'selecció d'Amèrica' 4. La temporada 1976-77 es produí un fet destacat, pel que fa al futbol català, com fou la primera retransmissió en català d'un partit de futbol del Barça a càrrec de Joaquim Maria Puyal, a Ràdio Barcelona.

El 14 d'agost de 1970 s'inaugura l'estadi municipal de Montilivi a Girona amb el partit Barcelona 3-Girona 1. Els dies 15 i 16 es disputà la primera edició del Torneig Costa Brava. El Reus Deportiu, l'octubre de 1977, inaugurà el Camp Nou, al carrer Alcover.

L'estiu del 1970 el FC Barcelona decideix la fusió del CD Comtal i de l'Atlètic Catalunya, i així neix el Barcelona Atlètic.

Als anys 70 neix el CF Corbera com a fusió de l'Agr. F. Corbera i la Unió Corbera (ambdós dels anys 30). El 1973 apareix el CF Sant Cugat Sesgarrigues i el 1975 neix el CF Suburense a Sitges. L'any 1977 neix el CF Calders, de Calders (Moianès), i el 1979 neix el CF Sant Vicenç de Castellet.

El 1972 apareix la UD Sant Pere i Sant Pau amb samarreta verda i vermella i pantaló blanc), el 1974 el CF Sant Salvador (verd amb pantaló blanc) a Tarragona.

Anys 80: El Campionat del Món es juga a Catalunya

Principals entitats aparegudes

Any	Club
1980	Unió Esportiva Valls
1980	Atlètic Campclar
1981	FC Cristinenc
1982	FC Atlètic de Valls
1987	UE Deltebre
1989	Unió de l'Esport Badaloní

El 13 de juny de 1982 es produeix un esdeveniment històric al Camp Nou, la cerimònia i l'encontre inaugural del Mundial d'Espanya 1982 que disputaren Argentina i Bèlgica. A més d'aquest partit, es jugaren partits de la segona fase, tant al Camp Nou com a Sarrià (entre ells l'inoblidable Brasil-Itàlia). Aquests foren els partits:

• Primera fase:
• Camp Nou: Argentina 0-1 Bèlgica (13 de juny, 95.000 espectadors)
• Segona fase:
• Camp Nou: Polònia 3-0 Bèlgica (28 de juny, 65.000 espectadors)
• Camp Nou: Bèlgica 0-1 Unió Soviètica (1 de juliol, 45.000 espectadors)
• Camp Nou: Polònia 0-0 Unió Soviètica (4 de juliol, 65.000 espectadors)
• Sarrià: Itàlia 2-1 Argentina (29 de juny, 43.000 espectadors)
• Sarrià: Argentina 1-3 Brasil (2 de juliol, 44.000 espectadors)
• Sarrià: Itàlia 3-2 Brasil (5 de juliol, 44.000 espectadors)
• Semifinal
• Camp Nou: Polònia 0-2 Itàlia (8 de juliol, 50.000 espectadors)

El 29 d'agost de 1989 s'inaugura el Nou Estadi Municipal de Palamós amb un partit entre el Palamós i el Barcelona.

El 1989 es funda la Unió de l'Esport Badaloní, amb el nom de FC TUBSAL. Als anys 80 neixen a Valls dos clubs, la Unió Esportiva Valls i el F.C. Atlètic de Valls (1982). El 1980 es funda l'At. Campclar (samarreta verda i pantaló blanc) a Tarragona i el 1987 neix la UE Deltebre. I a Santa Cristina d'Aro neix FC Cristinenc (1981).

Anys 90: Els Jocs Olímpics i la Copa d'Europa

Principals entitats aparegudes

Any	Club
1994	RCD Espanyol B
1991	CFA Espluguenc
1993	CF Mollet-Fliselina
1995	UDA Gramenet-Milan
1996	Fundació Esportiva Figueres
1996	CF Sort

L'estiu del 1992 es produeix l'acte esportiu més important celebrat fins aleshores a Catalunya. Es tracta de la celebració dels Jocs Olímpics a Barcelona. El futbol català hi fou representat mitjançant la selecció espanyola, que aconseguí la medalla d'or. Els ors olímpics catalans foren per Toni Jiménez, Albert Ferrer, Pep Guardiola i Antoni Pinilla. Es jugaren partits a la Nova Creu Alta, a Sarrià i al Camp Nou, com també a Saragossa i València. L'any olímpic és, a més, l'any en què la màxima competició europea de clubs ve a Catalunya, la Copa d'Europa. En la final, disputada al Wembley Stadium de Londres el 20 de maig el FC Barcelona derrota la Sampdoria de Gènova per 1 a 0 aconseguint el trofeu.

El 1994 s'inaugura el Nou Camp Municipal de Santa Coloma (Can Peixauet). El 7 de novembre de 1995, es juga al Camp Nou un encontre amistós entre la 'selecció d'Europa' i la 'selecció d'Amèrica' a benefici de l'UNICEF. El resultat final fou 3 a 4 a favor d'Amèrica. Marcaren De la Torre, Romário (3), Stoitxkov, Arteaga i Korneiev. Com a representants del futbol català jugaren Abelardo, Amor, Guardiola, Prosinecky i Arteaga; així com ex jugadors de Barça i Espanyol com Romario, Stoitxkov, Korneiev, Koeman i Schuster.

El 2 de setembre de 1998 es disputa al Nou Estadi Municipal de Palamós l'acte central de commemoració del Centenari del club riberenc amb un partit de futbol entre el FC Palamós i el FC Barcelona (0-2). També s'enfrontà CSKA de Moscou (3-3-1998) i el 14 d'agost de 1999 es disputa el darrer acte del centenari del club degà amb l'encontre FC Palamós 1-RCD Espanyol 4. És el primer centenari del futbol català. El 28 d'abril de 1999 es disputa el partit central del centerani del FC Barcelona entre la selecció del Brasil i l'equip blau-grana. El resultat final és 2 a 2.

Degut a les noves normes de la RFEF sobre equips filials els dos filials blau-granes canvien el seu nom passant a denominar-se FC Barcelona B (1991) i FC Barcelona C (1993). El 1994 es crea el RCD Espanyol B, filial blanc-i-blau, en absorbir els drets del FC Cristinenc. El 1995, l'Espanyol modifica lleugerament el seu nom i passa a nomenar-se Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona S.A.D..

El 1991 la Unió Esportiva Esplugues es fusiona amb l'altre club de la ciutat, la UE Rayo Esplugues, naixent el FA Espluguenc. El 1993 el CF Mollet es fusiona amb la Fliselina, formant-se el CF Mollet-Fliselina. El 1995 la UDA Gramenet es fusiona amb l'UD Obreros i amb el Milan CD i adopta el nom UDA Gramenet-Milan. L'antic Milan passa a ser el filial UDA Gramenet B. El 1996 es crea la Fundació Esportiva Figueres i neix el CF Sort. El 1997 el FC Vilafranca es fusiona amb l'Atlètic Vilafranca que passa a ser el seu filial.

Anys 2000: El futbol català centenari

Principals entitats aparegudes

Any	Club
2002	CF Badalona
2002	CF Martorell
2003	UE Sabadell Nord
2003	UE Sabadellenca
2005	AE Unificació Badalona Sud

A les darreries del Segle XX es commemorà el centenari dels dos primers clubs catalans, Palamos i Barça. A partir de l'any 2000 la llista de clubs centenaris s'eixampla. El 14 de novembre de 1999 es disputa a l'estadi Olímpic de Montjuïc el partit que inaugurava els actes del centenari del RCD Espanyol en el qual es derrota la selecció argentina per 2 a 0.

El 23 d'agost de 2003 es disputa a la Nova Creu Alta el torneig del centenari del CE Sabadell amb la participació de Barcelona B, FC Terrassa i R. Madrid B i triomf final del Sabadell a la final davant del Barça B per 1 a 0 i el 9 de desembre de 2003 es disputa el partit del centenari contra el FC Barcelona amb victòria blau-grana per 1 a 3. L'11 de setembre del 2003 es disputa a l'Avinguda Navarra el partit commemoratiu del centenari del CF Badalona en el qual el club derrotà el Mallorca per 2 a 1.

El 2002 el CF Badalona i la Unió de l'Esport Badaloní es fusionen adoptant el nom del primer i els colors blau escapulat blanc (del Badalona) amb detalls grocs (de la Unió). El mateix any neix el CF Martorell en fusionar-se l'Sporting Martorell i la UE Martorell. El 2003 el futbol modest sabadellenc es reestructura, naixent dos nous clubs, la UE Sabadell Nord (fusió de CF San Julián i CF UD Ca N'Oriac Royal) i la UE Sabadellenca (fusió de Peña Los Merengues Club, Comerç Creu, Campoamor i Espronceda). El 2005 neix l'AE Unificació Badalona Sud, en unir-se CF Sant Roc i UD Artiguense.

Jugadors famosos

Vegeu Futbol a Catalunya#Jugadors destacats

Vegeu també

• Història de l'esport a Catalunya
• Futbol a Catalunya
• Selecció Catalana de Futbol
• Futbolistes catalans als Mundials i Eurocopes

Enllaços externs

• Federació Catalana de Futbol
• Web del futbol modest català