Chūichi Nagumo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Chūichi Nagumo
南雲 忠一
25 de març de 18876 de juliol de 1944
Chūichi Nagumo
Lloc de naixement: Bandera del Japó Yonezawa, Yamagata Japó
Lloc de defunció: Bandera del Japó Saipan
Lleialtat: Bandera del Japó Imperi del Japó
Arma/servei: Marina japonesa Marina Imperial Japonesa
Anys de servei: 19081944
Rang: Kaigun Taishō (a títol pòstum)
Comandaments: Kido Butai
1a Divisió de Portaavions
1a Flota Aèria
3a Flota
Districte Naval de Sasebo
Districte Naval de Kure
1a Flota
Flota de l'Àrea del Pacífic Central
14a Flota Aèria
Batalles/guerres: Segona Guerra Mundial:
Condecoracions: Orde del Sol Naixent (2a i 3a classe)
Orde del Milà d'Or (3a classe),
Gran Cordó de l'Orde del Tresor Sagrat

Chūichi Nagumo (japonès: 南雲 忠一) (25 de març de 18876 de juliol de 1944) era un almirall de la Marina Imperial Japonesa durant la Segona Guerra Mundial, que comandà en una ocasió el Kido Butai (el Grup de Batalla de Portaavions). Les seves intervencions principals durant la guerra va ser la victòria que assolí amb l'atac a Pearl Harbor i la posterior desfeta a la batalla de Midway. Se suïcidà mentre que defensava Saipan.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nagumo va néixer a la ciutat de Yonezawa (Prefectura de Yamagata), al nord del Japó, el 25 de març de 1887. Es graduà a la 38a promoció de l'Acadèmia Naval Imperial Japonesa al 1908, sent el 8è de 191 cadets. Com a guardiamarina serví als creuers Soya, Nisshin i Niitaka. Després de ascendir a Guardamarina al 1910, va ser destinat a l' Asama

Després d'assistir a les Acadèmies de Torpedes i d'Artilleria Naval, va ser promogut a sots-tinent, servint al cuirassat Aki i al destructor Hatsuyuki. Al 1914 va ser promogut a Kaigun Chūi i va ser destinat al cuirassat Kirishima i al destructor Sugi. El 15 de desembre de 1917 rebé el seu primer comandament: el destructor Kisaragi.

Nagumo es graduà de l'Acadèmia de Guerra Naval i va ser promogut a Kaigun Shōsa al 1920. La seva especialitat eren els torpedes i les tàctiques de destructors. Entre 1920 i 1921 va ser capità del destructor Momi, però poc després tornà a terra, rebent diversos nomenaments a l'Estat Major Naval General de l'Imperi Japonès. Va ser nomenat Kaigun Chūsa al 1924; i entre 1925 i 1926 formà part de la missió japonesa per estudiar l'estratègia de guerra naval, les tàctiques i l'equipament de les marines europees i dels Estats Units.

Després del seu retorn al Japó, Nagumo serví com a instructor a l'Acadèmia Naval entre 1927 i 1929. Va ser promogut a Kaigun Taisa al novembre de 1929 i assumí el comandament del creuer lleuger Naka i des de 1930 a 1931 va ser comandant de l'11a Divisió de Destructors. Després de servir fins a 1933 en posicions administratives, prengué el comandament del creuer Takao (1933-34) i del Yamashiro (1934-35). Va ser promogut a Kaigun Shōshō l'1 de novembre de 1935.

Com a Kaigun Shōshō, Nagumo comandà la 8a Divisió de Creuers per recolzar des del mar Groc les maniobres de l'Exèrcit Imperial a Xina. Com a oficial capdavanter de la militarística Facció de la Flota, també rebé suport en la seva carrera de les forces polítiques.

Entre 1937 i 1938 va ser Comandant de l'Acadèmia de Torpedes, i entre 1938-39 va ser comandant de la 3a Divisió de Creuers. Nagumo va ser promogut a Kaigun Chūjō el 15 de novembre de 1939. Entre novembre de 1940 i abril de 1941, Nagumo va exercir com a Comandant de l'Acadèmia Naval de Guerra.

Segona Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

El 10 d'abril de 1941, Nagumo va ser nomenat comandant de la 1a Flota Aèria, el principal grup de batalla de portaavions de la Marina Imperial, principalment degut a la seva antiguitat. Molts contemporanis i historiadors posteriors han dubtat de la ideonitat d'aquest nomenament, donada la seva manca de familiaritat amb l'aviació naval.

En aquell temps ja donava mostres de cansament físic i mental. Físicament, patia d'artritis, possiblement deguda als seus temps com a lluitador de Kendo. Mentalment, havia esdevingut un oficial cautelós que controlava fins al darrer detall els plans tàctics de totes les operacions en les que participava.

L'Almirall Nishizo Tsukahara dubtava del seu nomenament, comentant que Nagumo és un oficial de la vella escola, un especialista en torpedes i en maniobres de superfície... però no té ni idea de la capacitat i el potencial de l'aviació naval. Al casa, els seus fills comentaven que era un pare exigent obsessionat en què seguissin els seus passos a la Marina. En contrast, els seus oficials el veien com una figura paternal.

Però malgrat la seva manca d'experiència, era un decidit seguidor de la doctrina de combinar potència aèria i naval, tot i que s'oposava al pla de l'almirall Yamamoto per atacar als Estats Units a Pearl Harbor. Mentre que comandava la 1a Flota Aèria, Nagumo supervisà l'atac a Pearl Harbor, però va ser molt criticat per no haver llançat un tercer atac en el que hagués destruït els magatzems de combustible, la base de submarins i l'estació d'intel·ligència, tots ells factors principals en la derrota final del Japó.

Nagumo s'envoltà de tinents capaços, com Minoru Genda i Mitsuo Fuchida. També va lluitar en les campanyes d'inicis de 1942. Va ser el comandant de la flota durant el bombardeig de Darwin[1] i l'atac a l'oceà Índic contra la Flota Oriental britànica, en el que van enfonsar un portaavions, dos creuers i dos destructors, fent que l'almirall Somerville es retirés a l'Àfrica Oriental.

Després del seu viatge a l'Índic, Nagumo havia enfonsat 5 cuirassats, un portaavions, dos creuers, 7 destructors, dotzenes de mercants, transports i vaixells de tota mena. A més, era responsable de l'abatiment de centenars d'avions aliats de 6 nacions. A més, la destrucció causada als ports aliats havien malmès o, almenys, retardat les operacions aliades. Per contra, ell només havia perdut una dotzena de pilots.

No obstant això, la sort de Nagumo s'acabà a la batalla de Midway. Durant la batalla, sent coneixedor de què existien portaavions americans a les rodalies, ordenà un canvi de bombes per torpedes per enfrontar-s'hi, en lloc de llençar un segon atac sobre Midway, la qual cosa provocà que gairebé la totalitat dels avions haguessin d'estar durant molta estona vulnerables en coberta.

Justament en aquell moment, un exigu esquadró de bombarders en picat americans el sorprengué, resultant un atac devastador, doncs en poca estona es van perdre fins a 4 portaavions japonesos, amb els seus avions i tripulacions experimentades, en la batalla que es demostrà ser el punt d'inflexió de la guerra al Pacífic, i les grans pèrdues de tripulacions aèries van demostrar-se decisives per l'actuació de la Marina Imperial als seus enfrontaments posteriors. Després dels resultats de la batalla, l'almirall Yamamoto relegà a Nagumo com a comandant dels portaavions incendiats i encara flotant, com a mostra del seu menyspreu cap a la seva gestió.

La seva força de portaavions en va perdre 4Després de la batalla, Nagumo va ser nomenat Comandant en Cap de la 3a Flota, comandant portaavions a la campanya de Guadalcanal, però les seves accions es mostraren com indecises.

Dies finals[modifica | modifica el codi]

L'11 de novembre de 1942, Namgumo tornà al Japó, sent nomenat comandant del districte naval de Sasebo. Va ser transferit al districte naval de Kure el 21 de juny de 1942. Entre octubre de 1943 i febrer de 1944, tornà a ser comandant de la 1a Flota, dedicada principalment a tasques d'entrenament.

Però a mesura que la situació de la guerra es deteriorava, Nagumo rebé un nou comandament de combat. Va ser enviat a les illes Marianes el 4 de març de 1944 com a Comandant en Cap de la 14a Flota Aèria, així com a Comandant en Cap de la Flota de l'Àrea del Pacífic Central.

La invasió de Saipan començà el 15 de juny de 1944. La flota del Kaigun Chūjō Jisaburo Ozawa va ser superada per la 5a Flota nordamericana a la batalla del Mar de les Filipines, en la que el Japó perdé uns 500 avions. Nagumo i el seu par a l'Exèrcit Taisho Yoshitsugu Saito van ser deixats a la seva sort per defendre l'illa de Saipan davant l'assalt americà. El 6 de juliol, durant les darreres etapes de la batalla de Saipan, Nagumo se suïcidà (amb un tret al cap, i no pas pel mètode tradicional del seppuku). Les seves restes van ser trobades pels marines a la cova on passà els darrers dies com a comandant de Saipan. Va ser promogut a Kaigun Taishō a títol pòstum.

Historial militar i condecoracions[modifica | modifica el codi]

Promocions[modifica | modifica el codi]

Condecoracions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chūichi Nagumo
  1. Wiest, Andrew A.; Mattson, Gregory Louis. The Pacific War (en anglès). Zenith Imprint, 2001, p.166. ISBN 0760311463.