Georges Bataille

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Georges Bataille (10 de setembre de 18979 de juliol de 1962) va ser un escriptor, antropòleg i filòsof francès, encara que evitava el qualificatiu de filòsof.

Vida i obra[modifica | modifica el codi]

Bataille volia ser sacerdot als seus inicis i va atendre un seminari catòlic, però va perdre la seva fe el 1922. Freqüentment se li cita anomenant als bordells de París les seves autèntiques esglésies, una cosa que reflecteix els conceptes del seu treball.

Després va treballar com a bibliotecari, el que li va donar certa llibertat de no tractar les seves idees com treball. Fundador de nombroses publicacions i grups d'escriptors, Bataille és l'autor d'una obra abundant i diversa: lectures, poemes, assajos en nombrosos temes (sobre el misticisme de l'economia, de passada sobre poesia, filosofia, les arts, l'erotisme). Algunes vegades va publicar amb pseudònims, i algunes de les seves publicacions van ser censurades. Va ser relativament ignorat en la seva època, i menyspreat per contemporanis seus com Jean-Paul Sartre pel seu suport al misticisme, però després de la seva mort ha influenciat autors postmoderns com Michel Foucault, Philippe Sollers i Jacques Derrida, tots ells afiliats a la publicació Tel Quel. Més recentment ha influenciat el treball de filòsofs anglosaxons notables com Crispin Sartwell.

Bataille va ser membre de l'altament influent Col·legi de Sociologia de França entre la Primera i Segona guerres mundials.

Les seves influències principals van ser Hegel, Freud, Karl Marx, Marcel Mauss, el Marquès de Sade, i Friedrich Nietzsche. A l'últim el va defensar en un conegut assaig contra la seva apropiació pels nazis. Fascinat pel sacrifici humà, va fundar una societat secreta, Acéphale (sense cap), el símbol del qual era un home decapitat, amb l'objectiu d'instigar una nova religió, i planejava sacrificar a la seva amant al moment de la inauguració.

Bataille tenia un inusual talent interdisciplinari, va usar diverses influències i diverses maneres de discurs per a crear el seu treball.

La seva novel·la La història de l'ull, per exemple, publicada sota el pseudònim de Lord Auch (literalment, Lord "a la merda"), va ser inicialment llegit com pura pornografia, en tant la interpretació del treball va madurar amb el temps fins a revelar la seva considerable profunditat emocional i filosòfica, característiques d'altres escriptors categoritzats dins de la "literatura de la transgressió". Les imatges de la novel·la estan construïdes sobre una sèrie de metàfores que al seu torn fan referència a edificacions filosòfiques desenvolupades en el seu treball: l'ull, l'ou, el sol, la terra i el testicle.

A Catalunya[modifica | modifica el codi]

Bataille, el maig del 1935, va acabar d'escriure a Tossa de Mar Le Bleu du ciel, una novel·la inspirada en la insurrecció de Barcelona. La seva preocupació coincidia amb el que havia viscut Masson i confluïen els dos escenaris –el literari i el plàstic– per reflexionar sobre el sol, la vida, el sacrifici i la mort. Publicada l'any 1957, amb situacions que tenien lloc a Barcelona, els crítics consideren que era un clar homenatge a l'amic. A Aube à Montserrat, Masson va reflectir les experiències viscudes a Montserrat, sobre la qual escriu Bataille. La figura de l'home acèfal damunt la muntanya i els poemes de Masson van ser la base del manifest de Bataille per a la revista de nova creació Acéphale, que va escriure durant l'estada d'abril del 1936. L'ésser acèfal contenia dues obsessions igualment violentes i era una de les complicitats entre el pintor i l'escriptor. A través d'aquests dos anys de Tossa es van consolidar dos vells projectes com 'Sacrifices' (1936) –amb els aiguaforts de Masson i les paraules de Bataille– i 'Minotaure' (1933), revista i títol donats per tots dos, on emergia la mirada coincident vers Nietzsche.[1]

El setembre del 1936, Bataille va tornar a venir per emportar-se obres a París. Allà, el desembre del 1936, la Galerie Simon va presentar l'exposició ‘André Masson. Espagne 1934-36’, on al marge de les obres d'aquest període s'hi podia veure el projecte de cartell per a les Milícies Catalanes. L'impacte i l'horror de la guerra van perseguir els somnis de molts dels artistes que havien estat a Tossa. Uns mesos més tard de la fugida, Masson va escriure a Bataille per dir-li que ell se sentiria bé si no fos per aquell dolor que encara l'ofegava tot i la distància física. La ferida va continuar per a molts: uns es van implicar activament, com Stanley William-Hayter i Dalla Husband, mentre que altres com Masson o Chagall van expressar el dramatisme en obres posteriors.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Culturcat». web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: 11 octubre 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Georges Bataille Modifica l'enllaç a Wikidata