Jan Hus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Jan Hus (pel·lícula)».
Jan Hus

Pintura del s. XVI
màrtir
Naixement 1369
Husinec (Bohèmia del Sud, República Txeca)
Defunció 6 de juliol de 1415
Constança (Alemanya)
Enterrament Mort a la foguera, les cendres se'n dispersaren
Commemoració en Luteranisme
Festivitat 6 de juliol (Església Luterana Evangèlica d'Amèrica, Església Episcopal)
Fets destacables Reformador i fundador del moviment hussita

Jan Hus (Husinec, Bohèmia del Sud, 1369Constança, Alemanya, 6 de juliol de 1415) fou un predicador reformista i pensador religiós txec. Va donar origen al moviment hussita,[1] que volia reformar la vida eclesiàstica i social. Mort a la foguera, és venerat com a màrtir al luteranisme.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Mort de Hus a la Crònica de Spiezer, 1485

Hus va ser ordenat sacerdot en 1400 i anomenat predicador, primer a l'església de Sant Miquel i després a la capella de Betlem, on hom hi predicava exclusivament en txec. Allà fustigava la relaxació moral del clergat. Va participar en el moviment politicosocial sorgit de l'escola de predicadors de Milia de Kromeriz, que defensaven un retorn al cristianisme primitiu i s'oposaven a la jerarquia. Va ser nomenat rector de la Universitat de Praga l'any 1409.

Hus va impulsar des de 1408 un moviment cristià basat en les idees de John Wycliffe. Els seus seguidors van ser anomenats hussites i es van multiplicar en moments en què l'Església catòlica patia la crisi de l'anomenat Cisma d'Occident, quan exercien dos papes, als que s'hi va sumar, l'any 1409, un de tercer, Alexandre V, que va condemnar el moviment hussita i va excomunicar Jan Hus. Convocat el Concili de Constança amb l'objectiu de reunificar l'Església catòlica, Hus va acudir a defensar els seus punts de vista, però va ser condemnat allà a morir en la foguera i el 6 de juliol de 1415 fou cremat viu.[2]

Abans d'ésser cremat, Hus va dir les següents paraules al botxí: "Rostiràs una oca ("hus" significa oca en llengua bohèmia), però d'aquí a un segle et trobaràs amb un cigne que no podràs torrar." Se sol identificar Martí Luter amb aquesta profecia: passats 102 anys va clavar les seves 95 tesis a Wittenberg, i se'l sol identificar amb un cigne.

Influència[modifica | modifica el codi]

Hus va ser un precursor del protestantisme. Els seus escrits li van fer guanyar un lloc important en la literatura txeca. Havia estudiat a l'escola de llatí de Praga, la qual cosa li donà formació; amb el temps, va introduir els símbols diacrítics en l'escriptura de l'idioma bohemi (llengua txeca) (especialment el háček), amb la qual cosa cada so podia ser escrit mitjançant un únic símbol i se simplificava l'escriptura.

L'any 1999, el llavors Papa Joan Pau II va reconèixer que "Hus és una figura memorable per moltes raons, però sobretot la seua valentia moral davant les adversitats i la mort... Sento el deure d'expressar la meua profunda pena per la cruel mort infligida a Jan Hus i per la consegüent ferida, font de conflictes i divisions, que es va obrir d'aquesta manera dins la ment i el cor del poble bohemi".

A Jan Hus se li ha dedicat un conjunt escultòric a la Plaça de la Ciutat Vella (Staroměstské námestí) de Praga.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Turnbull, Stephen. The Hussite Wars 1419-36 (en anglès). Osprey Publishing, 2004, p. 6-7. ISBN 1841766658. 
  2. Deanesly, Margaret. A History of the Medieval Church: 590-1500. Routledge, 1969, p. 227. ISBN 978-0-203-62691-7.