Trens rigorosament vigilats
  Trens rigorosament vigilats |
||
|---|---|---|
 Pòster de la pel·lícula Closely observed trains |
||
|
Fitxa tècnica |
||
| Direcció: | Jiří Menzel | |
|
|
||
| Producció: | Zdeněk Oves | |
|
|
||
| Guió: | Jiří Menzel Bohumil Hrabal |
|
|
|
||
| Música: | Jiří Šust | |
|
|
||
| Protagonistes: | Václav Neckář Jitka Bendová Josef Somr Vlastimil Brodský Vladimír Valenta |
|
|
Dades i xifres |
||
| País: | República Txeca | |
| Data d'estrena: | 1966 | |
| Gènere: | comèdia-drama | |
| Duració: | 92 min. | |
| Idioma original: | txec, alemany | |
|
Companyies |
||
| Distribució: | Ústřední půjčovna filmů | |
|
|
||
| Pàgina sobre “Ostře sledované vlaky” a IMDb | ||
Trens rigorosament vigilats (txec: Ostře sledované vlaky) és una pel·lícula txecoslovaca de 1966 dirigida per Jiří Menzel i considerada com un dels exponents i films escencials de la Nova Ona Txecoslovaca. La pel·lícula està basada en una història de l'escriptor txec Bohumil Hrabal i tracta sobre la vida d'un jove txec empleat a una estació de tren a la Txecoslovàquia ocupada pel règim nazi durant la Segona Guerra Mundial. La pel·lícula va ser filmada als estudis de cinema Barrandov (Praga) i va comptar amb l'estreta col·laboració del mateix Bohumil Hrabal. L'exel·lent treball entre el popular escriptor txec i Jiří Menzel va donar com a fruits una pel·lícula catalogada d'obra mestra per la crítica i que es va emportar l'oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa el 1967.
Taula de continguts |
Argument [modifica]
A les acaballes de la Segona Guerra Mundial Alemanya està siguent derrotada en tots el fronts. El jove i inocent Miloš Hrma, qui encara no ha sortit de l’ou, és empleat sense remuneració en una petita estació de tren. El cap de l'estació, malgrat estar casat, té enveja de Hubička, un altre empleat del ferrocarril que gaudeix d’un gran èxit amb les dones.
Miloš manté un amor platònic amb la jove Máša mentres l'experimentat Hubička l'intenta ajudar tot explicant-li "els secrets de l'amor". És així com Hubička descobreix que Miloš és encara verge. De sobte, l'idili de l'estació de tren queda perturbat per l'arribada de Zednicek, un conseller i col•laborador nazi.
Miloš passa finalment una nit amb Máša. No obstant, com que l'aventura acaba sense èxit, Miloš queda profundament perturbat i l'endemà mateix intenta posar fi a la seva vida, infructuosament. El doctor li explica després que l'ejaculació precoç és un fet normal a la seva edat i li recomana que s'adressi a una dona experimentada per tal de sol•lucionar el problema. Durant la nit, Hubička flirteja amb Zdenička, una empleada del telègraf a qui amb el tampó li imprimeix el segell de l'oficina a les natges. La mare de Zdenička, al assabantar-se'n, es va a queixar al superior de Hubička i l'escàndol impedeix que el cap de l'estació pugui esdevenir inspector.
Mentrestant, els alemanys estan molt nerviosos ja que els seus trens estan siguent atacats i dinamitats de manera sistemàtica per grups de partisans. Un d’aquests atacs està previst que tingui lloc a l’estació mateix. És una jove artista anomenadaViktoria Freie qui és l’encarregada de col•locar la bomba a l'estació. I també és Viktoria, qui, per petició de Hubička, ajuda a Miloš a resoldre el seu problema de virginitat. Finalment és el coratjós Miloš, qui mai fins aleshores s’havia implicat en política i qui no semblava tenir cap mena d’interès ni consciència sobre les conseqüències de la guerra, qui farà detonar amb èxit la bomba. No obstant, haurà de pagar amb la seva pròpia vida el seu valor.[1]
Acaba així una pel·lícula marcada pel seu tarannà pacífic i d'un to huromerc pròpiament txec on les penúries de la guerra semblen del tot absents al llarg de la història fins que, de sobte, el fim pren un inesperat i tràgic to que posa de manifest la cruesa de la guerra.
Premis [modifica]
- Guanyadora de l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa de l'any 1967
- Guanyadora del Gran premi del Festival Internacional de Cinema de Mannheim-Heidelberg de 1966
- Nominació als premis BAFTA de 1968 com a millor pel·lícula i banda sonora
- Nominació als premis DGA de 1968 per la millor direcció
- Nominació al Globud d'Or de 1967 per la millor pel·lícula estrangera
- Guanyadora del Llop d'Or de 1966 al Festival de Cinema de Bucarest
Referències [modifica]
- ↑ Collective of editors. Český hraný film IV./Czech Feature Film IV. (1961-1970). Prague: Národní filmový archiv, 2004, p. 339-344. ISBN 80-7004-115-3.
Bibliografia [modifica]
- Škvorecký J. Jiří Menzel and the history of the «Closely watched trains». Boulder: East European Monographs, 1982
