Batalla de Carrhae

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Carrhae
Guerres romano-sassànides
Mapa de la zona. Carrhae queda ubicada entre els rius Tigris i Eufrates.
Mapa de la zona. Carrhae queda ubicada entre els rius Tigris i Eufrates.
Data 53 aC
Localitat A prop Carrhae (Harran)
Resultat Victòria parta
Bàndols
República romana Imperi Part
Comandants en cap
Marc Licini Cras
Publi Licini Cras
Gai Cassi Longí
Suren
Forces
De 40.000 a 50.000 homes (7 legions
4.000 auxiliars de cavalleria
4.000 infanteria lleugera
10.000 soldats (1.000 catafractes i 9.000 de cavalleria arquera)
Baixes
20.500 soldats morts,
4.000 ferits,
i 10.000 capturats segons Plutarc.
Desconegudes, tot i que mínimes en comparació amb les romanes.
Seqüència cronològica de les batalles de la
Guerres romano-sassànides
Batalla anterior Batalla posterior
- -

La Batalla de Carrhae (també coneguda com a Batalla de Carras) va ser una important batalla que succeir l'any 53 aC entre l'exèrcit romà sota el comandament del general Marc Licini Cras, governador de Síria en aquells moments i l'exèrcit part del general Suren. Aquesta batalla va ser una de les derrotes més greus que va sofrir la República romana.

La batalla[modifica | modifica el codi]

Els parts van utilitzar únicament la cavalleria pesada armada amb llances, els catafractes i arquers a cavall,[1] per derrotar la infanteria pesant romana. Suren, sabedor de les seves limitacions, va evitar un atac directe contra l'exèrcit romà, limitant-se a que els arquers a cavall llancessin a una distància segura i sense descans una pluja de fletxes sobre la densa formació de legionaris romans, obligant-los literalment a enganxar-se a terra i protegir-se amb els seus escuts. El tipus d'arc compost utilitzat pels parts, més gran i d'una curvatura major que l'assiri, permetia llançar la fletxa a gran velocitat, travessant les cuirasses romanes. Per tal de mantenir un llançament continuat de projectils sobre l'exèrcit romà van utilitzar camells per abastir constantment de fletxes als arquers. Els intents dels romans per perseguir els arquers resultaven infructuosos, ja que aquests s'allunyaven a gran velocitat.

Advertint Cras que la situació era insostenible, va ordenar al seu fill Publi Licini Cras que carregués amb la seva cavalleria i infanteria sobre els parts, els quals van fingir una retirada disparant fletxes cap enrere mentre fugien (el conegut com tret part) i allunyant al desprevingut Publi de la resta de l'exèrcit romà els catafractes van caure-hi a sobre superant-los en nombre. Però en comptes d'atacar directament, cavalcaren en formació de cercle Càntabre Al voltant dels romans, aixecant polseguera i augmentat la confusió dels soldats, que no podien lluitar amb eficàcia a causa de la seva atapeïda formació. Els arquers van tornar a llançar fletxes sobre una aïllada infanteria romana, la qual va tornar a protegir-se amb els seus grans escuts de la pluja de projectils. Veient el caire que estava prenent la batalla Publi va ordenar els seus genets que ataquessin els catafractes. La cavalleria lleugera gal·la, malgrat la seva empenta, no va poder fer res contra les llances i cuirasses dels parts i a poc a poc va sucumbir d'esgotament per la set i la calor.

Durant l'enfrontament amb els parts aquests van matar a Publi i van enfilar el seu cap en una llança, a la vista del gruix de les tropes romans.

Un cop aixafades les forces del fill de Cras, Suren va llançar la seva cavalleria contra la resta de les legions romanes, obligant-les a cenyir-se a un espai limitat i tornant a llançar-hi a sobre milers de fletxes. A poc a poc els legionaris anaven caient i només els va salvar el fet que els parts van refusar lluitar de nit.

Cras va aprofitar aquesta oportunitat per replegar-se a Carrhae amb les tropes sanes, deixant 4.000 ferits en el camp de batalla, els quals van ser massacrats pels parts a l'alba. A la nit següent, obviant la relativa seguretat de Carrhae, Cras va optar per fugir de l'assetjada ciutat cap a l'oest, aprofitant de nou el costum part de no combatre la caiguda del sol. Per a això es va ajudar d'un guia local que en realitat era un espia dels parts, el qual va conduir mitjançant enganys el que quedava de l'exèrcit romà, per un terreny que dificultava l'avanç, cap al gruix de l'exèrcit part. Cinc-cents genets al comandament de Gai Cassi Longí, en aquell temps qüestor, i 5.000 legionaris romans desconfiant del guia van desertar i ells mateixos es dirigiren cap a l'oest. La resta dels confiats es van trobar l'endemà al matí amb l'exèrcit de Suren, que els va oferir parlamentar. Pressionat pels seus soldats Cras es va veure obligat a acceptar l'oferta. Durant la trobada, aquest i part de la delegació romana van ser capturats i executats.[2]

L'exèrcit romà de 20.000 soldats va ser massacrat i uns 10.000 van preferir rendir-se esperant que se'ls perdonés la vida. A aquests els hi coneixeria com la Legió perduda. Altres van optar per escapar al vespre cap a Síria.

El cap de Cras va ser exhibida a la cort de Orodes II i els set estendards romans exposats en els temples de Pàrtia. Tres dècades després, el 19 aC, l'emperador August va negociar la devolució d'aquests i el retorn dels captius que havien sobreviscut.

És en aquesta part on la realitat es confon amb la llegenda en intentar discernir la destinació dels deu mil legionaris esclavitzats de l'expedició de Cras que alguns suggereixen que van constituir la legió perduda esmentada per Plutarc i Plini i que reapareixeria a Xina l'any 36 aC en la Batalla de Zhizhi.[3]

Repercussions[modifica | modifica el codi]

A Roma la principal conseqüència de la batalla va ser la mort de Cras i a causa d'això la desaparició del Primer Triumvirat Amb la desaparició del primer triumvirat el camí estava preparat per l'inici de la guerra civil entre Juli Cèsar i Pompeu.

Una altra de les implicacions d'aquesta batalla fou el fet que en Europa s'obrís a un nou material: la seda. Els romans que varen sobreviure a la batalla van descriure haver vist unes banderes brillants utilitzades pels parts mentre els perseguien.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sage, Michael. Warfare in Ancient Greece: A Sourcebook (en anglès). Routledge, 2002, p. 212. ISBN 0203439449. 
  2. Fields, Nic. Warlords of Republican Rome: Caesar Against Pompey (en anglès). Casemate Publishers, 2010, p. 120. ISBN 1935149067. 
  3. Spencer, Richard. «Roman descendants found in China?» (en anglès). Liqian: The Daily Telegraph, 2 de febrer de 2007. [Consulta: 7 de gener de 2014].

Coord.: 36° 52′ N, 39° 02′ E / 36.867°N,39.033°E / 36.867; 39.033