Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Luci Munaci Planc a l’ajuntament de Basilea

Luci Munaci Planc (llatí: Lucius Munatius L. F. L. N. Plancus; 8715 aC) fou un magistrat romà. Amic de Juli Cèsar va servir a les seves ordes tant a la Gàl·lia (on fou llegat de Cèsar el 54 i 53 aC) com a les guerra civils: fou comandant de les forces de Cèsar a Herda a Hispània el 49 aC i va acompanyar el seu cap a Àfrica el 46 aC quan va intentar obtenir la rendició del cap pompeià Gai Considi a Adrumetum.

Al final del 46 aC fou nomenat un dels prefectes de la ciutat que van tenir el govern de Romà el 45 aC durant l’absència de Cèsar. Fou nomenat governador de la Gàl·lia Transalpina el 44 aC (excloses la Narbonense i la Gàl·lia Belga) i designat per exercir el consolat el 42 aC amb Dècim Juni Brut Albí com a col·lega; Cèsar fou assassinat al març del 44 aC i Planc es va declarar a favor de l’amnistia i se’n va anar a agafar el comandament de la seva província.

Ciceró li va demanar d’abraçar el partit senatorial i anar en ajut de Dècim Juni Brut Albí que estava assetjat per Marc Antoni a Mutina; Planc va decidir finalment a la primavera del 43 aC, sortir cap a Itàlia però es va assabentar de la derrota de Marc Antoni i el setge de Mutina pels cònsols Aule Hirti i Gai Vibi Pansa; llavors es va aturar al territori dels al·lòbroges on se li va unir Dècim Brut amb el seu exèrcit, i es van preparar per fer la guerra a Marc Antoni, però Marc Emili Lèpid es va declarar per Marc Antoni, i les forces d’ambdós superaven en molt a les de Planc, així que, per consell d’Asini Pol·lió, es va declarar a favor de Marc Antoni i Lèpid i va abandonar Dècim Brut a la seva sort (Brut va morir poc després als Alps). Durant el seu govern a la Gàl·lia va fundar les colònies de Lugdunum i Raurica. El juliol, un manuscrit destinat a Ciceró pot donar fe de l'existència del poble de Cularo als Alps francesos.[1]

A la tardor del 43 aC es va formar el triumvirat; Planc va haver d’acceptar la proscripció del seu propi germà Luci Plauci Planc. A final d’any va tornar a Roma i el 29 de desembre va celebrar un triomf per alguna victòria a la Gàl·lia o més probablement a Rècia sobre alguna tribu alpina.

Tal com estava previst el 42 aC fou cònsol però amb Marc Emili Lèpid com a col·lega.

El 41 aC es va produir l’anomenada guerra de Perusa. Planc tenia el comandament de les tropes d’Antoni a Itàlia i quan Luci Antoni i Fúlvia (l’esposa del triumvir) van declarar la guerra a Octavi esperaven el seu ajut, però com que Planc no sabia les intencions del seu cap, es va procurar mantenir allunyat del conflicte. A la caiguda de Perusa el 40 aC, Planc va fugir d’Itàlia amb Fúlvia, cap a Atenes. Va retornar a Itàlia amb Antoni, i després el va acompanyar a Orient. Marc Antoni li va donar el govern de la província d’Àsia, que va evacuar quan es va produir la invasió dels parts dirigits pel general romà desertor Labiè, i es va refugiar a les illes.

Probablement fou cònsol sufecte el 36 aC o en una data propera. El 35 aC fou governador de Síria, càrrec que va exercir nominalment uns quatre anys; el 34 aC va emetre una moneda on es constata una victòria sobre els armenis. Vers el 32 aC va anar a Alexandria fou rebut fredament per Antoni, assabentat dels seus excessos a la província on havia practicat extorsions i saquejos.

Va romandre a la capital egípcia participant a les orgies de la cort i quan va veure que Antoni seria enderrocat se’n va anar cap a Roma el mateix 32 aC amb el seu nebot Titi. Planc llavors va donar informacions reservades a Octavi i es va passar al servei d’aquest.

Va viure tranquil·lament de la fortuna que havia fet a Síria i el 27 aC va proposar donar el nom d’August a Octavi. L’emperador el va nomenar censor el 22 aC junt amb Paul·le Emili Lèpid, i va construir un temple dedicat a Saturn, per complaure l’emperador que volien que els romans rics adornessin la ciutat amb edificis públics.

Va morir algun temps després en data no coneguda. Tenia tres germans i una germana i va deixar un fill i una filla. La seva germana, Munàcia Plància es va casar amb Marc Titi. La seva filla Munàcia Plancina, es va casar amb Gneu Calpurni Pisó.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC) Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. (anglès) Ernest Gottlieb Sihler, Cicero of Arpinum: A Political and Literary Biography, p.456