Quint Fulvi Nobílior

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Quint Fulvi Nobílior (Quintus Fulvius M. F. M. N. Nobilior) fou un magistrat romà del segle II aC, fill de Marc Fulvi Nobílior I (Marcus Fulvius M. F. Ser. N. Nobilior) i germà de Marc Fulvi Nobílior II.

El 184 aC apareix un Quint Fulvi Nobílior nomenat triumvir coloniae deducendae per fundar colònies a Potentia i Posaurum, però probablement no era el mateix personatge, ja que haguera estat massa jove i a més el 180 aC fou nomenat triumvir epuló segons Tit Livi "quan encara era un noi jove" (praetextatus).

Fou cònsol el 153 aC juntament amb Tit Anni Lusc, just quan es va canviar la data d'entrada en ofici (que va passar a les calendes de gener en lloc dels idus de març). El motiu del canvi sembla que fou l'esclat de la guerra a Hispània, on els lusitans lliures havien ocupat territoris sotmesos a Roma, i arrossegaven a la rebel·lia als celtibers; tenia la convicció de què Nobílior frenaria l'extensió de la rebel·lió; els celtibers havien reprès la lluita després d'una pau que durava des del 179 aC iniciant ara una guerra que duraria fins al 134 aC. Fou enviat a Hispània amb un exèrcit de trenta mil homes.

Només arribar, el seu exèrcit de trenta mil homes, va obligar les tribus de titis i belis, reunits a Segeda (avui anomenada La Higuera, a la província andalusa de Jaén), a sotmetre's. Alguns celtibers es van refugiar en territori de la tribu dels arevacs, els quals es rebel·laren i van elegir com a cap de guerra a Car (Carus), un dels refugiats. Car, amb només sis mil homes, va vèncer a Nobílior tres dies després, el 23 d'agost del 153 aC. Nobílior va compensar el desastre amb un atac de la cavalleria en el que va morir Carus i part dels seus homes. Una mica després el cònsol romà va rebre reforços de cavalleria númida i alguns elefants enviats per Masinissa I, i els elefants van fer molta por als celtibers, que es van retirar darrere de les muralles de Numància, on es van fer forts. Nobilior els va perseguir i va aconseguir tancar-los darrere els murs de la ciutat, però sota els murs de Numància els elefants númides es van desbocar i van crear confusió a les files romanes i una sortida afortunada dels arevacs va acabar amb la mort de quatre mil romans i la captura dels elefants. Nous xocs es van saldar amb avantatge per als rebels celtibers (incloent la presa per aquests de la plaça d'Oscilis, on els romans tenien els seus magatzems militars), però el procònsol Mumi obtingué per part seva diverses victòries al sud contra els lusitans, als quals va expulsar de la zona al sud del Tajo, travessant aquest riu. El 152 aC el senat romà va enviar reforços considerables i Nobilior, que s'havia retirat als seus quarters d'hivern on part de les tropes van morir de gana o fred, fou substituït per Marc Claudi Marcel VI.

Fou censor el 136 aC.