Marc Curi Dentat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dentat redirigeix aquí pels òrgans vegetals amb el marge dentat, vegeu Tipus de fulles#Segons la divisió del marge
Tot i que probablement falsa, és famosa la història segons la qual els samnites van oferir grans regals a Dentat per subornar-lo, ell els va rebre assegut a terra i menjant naps, com a mostra de frugalitat, i els va rebutjar.[1] L'episodi ha inspirat moltes obres, com aquest de Govert Flinck.

Marc Curi Dentat (Marcus Curius Dentatus) fou un magistrat romà, el més famós membre de la família dels Curii o Curis (Curius, català Curi). El seu nom derivaria d'haver nascut amb dents. Plini el Vell diu que era de descendència sabina.

La seva primera magistratura coneguda fou la de tribú de la plebs durant la qual es va enfrontar a Appi Claudi Cec que, com a interrei en l'elecció de cònsols, es va oposar a acceptar els vots plebeus en contradicció a allò que deia la llei. Dentat va imposar un decret pel que el senat no reconeixeria cap elecció fins a complir la llei. L'any d'aquest tribunat és desconegut, ja que Appi Claudi fou interrei tres vegades, però no se sap ben bé els anys, en tot cas el 299-298 aC, data coneguda, no va dirigir els comicis i per tant ha de ser una de les altres dues vegades.

El 290 aC fou cònsol amb Publi Corneli Rufí i va combatre contra els samnites als que va derrotar tan decisivament després de 49 anys de guerra van demanar la pau que els fou concedida. Després de la campanya contra els samnites va marxar contra els sabins revoltats, segurament amb suport samnita, i també fou victoriós en aquesta guerra; el país sabí fou sotmès i Dentat va poder celebrar dos triomfs per les seves victòries; els sabins van rebre la ciutadania romana, però sense sufragi, però van haver de cedir una part del seu territori que fou distribuït entre els plebeus i a Dentat li corresponia una part però va refusar agafar més que qualsevol soldat i finalment la república li va entregar una finca de 500 jugueres de terra.

Aureli Víctor esmenta que va rebre una ovatio sense dir per què i en quin any, però probablement fou el 286 o 285 aC.

El 283 aC fou nomenat pretor al lloc de Luci Cecili Denter que havia mort en la guerra contra els sènons. Va enviar ambaixadors per negociar l'alliberament dels presoners romans, però foren assassinats pels gals.

El 275 aC fou cònsol per segona vegada. Llavors fou quan Pirros d'Epir va tornar de Sicília. Dentat va procedir a un reclutament forçat per completar l'exèrcit i com a exemple, a la primera persona que va refusar allistar-se li fou confiscada la propietat i venuda, i quan el propietari es va queixar ell mateix fou venut com esclau. Quan l'exèrcit va estar llest, Dentat va marxar cap al Samni i va derrotar a Pirros prop de Benevent, a la plana d'Aurisinium. Pirros va abandonar Itàlia i Dentat va celebrar el seu triomf amb unes festes magnífiques (les més gran vistes fins llavors). Va entregar tot el botí a l'estat però fou acusat de haver-se apropiat d'una part i va demostrar que només s'havia quedat amb un vaixell que havia usat per fer sacrificis als déus.

El 274 aC fou elegit altra vegada cònsol i va fer la guerra contra els lucans, samnites i brucis.

Al final del seu període es va retirar a la seva granja al país sabí on va romandre la resta de la seva vida sortint només quan fou cridat a càrrecs públics.

El 272 aC fou cridat per ocupar la censura i va començar a construir un aqüeducte (Aniensis Vetus) que portava l'aigua del riu Anio a Roma i que fou pagat amb el botí fet durant la lluita contra Pirros. També fou benefactor de la ciutat de Reate a Sabínia on se suposa que va construir un canal del llac Velinus fins a una cascada (la moderna cascada de Terni o cascada delle Marmore) al riu Nar (Nera) per des d'allí portar l'aigua a la ciutat i guanyar unes terres de cultiu que es van anomenar el districte de Rosea.

Els samnites li van enviar una ambaixada a la seva granja amb regals que va refusar, dient que preferia servir als que tenien or que tenir-lo ell mateix.

El 270 aC fou nomenat duumvir per vigilar la construcció de l'aqüeducte de l'Anio, però va morir al cap de 5 dies. Va morir relativament pobre fins al punt que es va dir que fou l'estat qui va dotar a la seva filla (probablement això no era cert, o almenys no fou degut a la pobresa de Dentat sinó a la voluntat del senat de recompensar els serveis de Dentat).

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marc Curi Dentat Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Valeri Màxim 4.3.5 recull la resposta de Dentat als samnites: "expliqueu i recordeu que jo no puc ser vençut en batalla ni corromput amb diner" (refertote et memento me nec acie vinci nec pecunia corrumpi posse).