Luci Aureli Cotta (censor 64 aC)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Luci Aureli Cotta

Cònsol de la República de Roma
en exercici del poder suprem
1 de gener del 65 aEC – 1 de gener del 64 aEC
Juntament amb Luci Manli Torquat
Predecessor Marc Emili Lèpid
Luci Volcaci Tul·le
Successor Luci Juli Cèsar
Gai Marci Fígul


Dades personals
Naixement Data desconeguda
Defunció Després del 44 aEC
Partit Popular
Pares Luci Aureli Cotta
Ocupació Polític
Religió Politeisme
Signatura Signatura de Luci Aureli Cotta (censor 64 aC)

Luci Aureli Cotta (llatí: Lucius Aurelius Cotta) fou fill del tribú de la plebs Luci Aureli Cotta i nebot de Gai Aureli Cotta i de Marc Aureli Cotta.

Fou pretor el 70 aC any en què es va aprovar la lex Aurelia judiciaria que va encarregar els judicis a una cort formada per senadors, cavallers i els tribuns de l’erari (tribuni aerarii), que tenia per objectiu privar al senat romà del dret exclusiu de jutjar als cavallers.

El 65 aC foren elegits cònsols Publi Corneli Sul·la i Publi Autroni Pet, però ambdós foren acusats per Cotta i per Luci Manli Torquat del delicte d’ambitus, i els dos acusadors foren elegits cònsols en el seu lloc.

No gaire després Autroni Pet va entrar a la primera conjuració de Catilina per matar als cònsols i a molts senadors, conspiració que fou descoberta i frustrada. El 64 aC Cotta fou censor, però juntament amb el seu col·lega va renunciar per l’oposició dels tribuns de la plebs. El 63 aC, després de la supressió de la conspiració de Catilina, Cotta va proposar al senat una supplicatio per Ciceró, i després va gaudir de la seva amistat i fou un dels que va proposar al senat una moció pel retorn de l’orador.

Durant la guerra civil Cotta fou partidari de Juli Cèsar. Quan aquest darrer va obtenir el triomf total, va córrer el rumor de què Cotta, que llavors era quindecemvir, proposaria el conferiment a Cèsar del títol de Rex amb la justificació de què els parts, contra els que Cèsar preparava la guerra, només podien ser derrotats per un rei; aquest proposta mai es va fer efectiva.

Després de l’assassinat de Cèsar el 44 aC, Cotta va abandonar la política.