Matança de Sabra i Xatila

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Matança de Sabra i Xatila
Memorial a Sabra (Beirut)
Memorial a Sabra (Beirut)
Data 16-18 de setembre de 1982
Lloc Camp de refugiats de Sabra, Beirut (Liban)
Participants Falanges Libaneses, amb la complicitat de les Forces de Defensa d'Israel
Motius Matança en el marc de la Guerra del Líban
Morts Entre 762 i 3500

La Matança de Sabra i Xatila (en àrab: مذبحة صبرا وشاتيلا) fou una massacre duta a terme el setembre de 1982 per milicians de les Falanges Libaneses contra els camps de refugiats palestins en aquestes localitats prop de Beirut, al Líban en el marc de la Guerra del Líban. L'ONU va qualificar la matança com a un acte de genocidi.[1]

Els milicians de les Falanges Libaneses sota el comandament de Elie Hobeika van aprofitar l'autorització israeliana per entrar als camps de refugiats palestins, i assassinaren centenars o milers de civils. La xifra de víctimes, tanmateix, oscil·la entre els centenars de morts segons les fonts militars israelianes, i els milers segons fonts àrabs o de periodistes com l'israelià Amnon Kapeliouk o el britànic Robert Fisk.[2][3][4][5]

Els fets[modifica | modifica el codi]

El 14 de setembre de 1982 el líder falangista maronita libanès, Bashir Gemayel, fou assassinat en un atemptat a Beirut a la seu de les Forces Libaneses, una milicia cristiana falangista aliada d'Israel. L'acció fou atribuïda a un agent del servei secret sirià. Israel va considerar que la seva estratègia al Líban perillava, per la qual cosa, l'endemà, dues divisions del Tsahal (exèrcit israelià), van ocupar Beirut Oest. El màxim comandament de l'operació corresponia a l'aleshores Ministre de Defensa Ariel Sharon. Aquesta actuació israeliana violava l'acord amb els Estats Units de no ocupar Beirut occidental pel qual s'havia acordat la retirada de les forces palestines dels camps, quedant així la població civil d'aquests desprotegida.

El migdia del 15 de setembre, les Forces israelianes havien envoltat completament el camp de refugiats de Sabra i Xatila i controlaven totes les entrades i sortides del camp. També ocuparen un bon nombre d'edificis dels voltants com a punts d'observació.

Ariel Sharon i el Cap d'Estat Major Rafael Eitan es reuniren amb les unitats de la milícia falangista libanesa, per a convidar-los a entrar en els camps de refugiats de Sabra i Xatila. Els soldats israelians s'havien de limitar a controlar el perímetre i oferir suport logístic, mentre els milicians falangistes entrarien als campaments per diversos punts en columnes per, suposadament, trobar, arrestar i lliurar a les tropes israelianes combatents palestins amagats.

A les 16:00h, 1500 milicians falangistes s'agrupaven a l'Aeroport Internacional de Beirut, ocupat per Israel, sota el comandament d'Elie Hobeika, successor de Gemayel. La primera unitat de 150 falangistes, armats amb pistoles, ganivets i destrals entraren a les 18:00 als camps de Sabra i Xatila, situats als afores de Beirut. La seva missió localitzar i desarmar possibles guerrillers en retirada de l'OAP, pero el que va passar és que es dedicaren a executar una matança de civils palestins, desarmats i indefensos.

A las 11h de la nit, s'informà als responsables militars israelians a l'est de Beirut, de l'assassinat d'almenys 300 persones, pràcticament totes civils. Més informacions d'assassinats, mutilacions i violacions en massa foren enviades durant tota la nit. Algunes foren transmeses al Govern d'Israel i passaren per alts funcionaris israelians. Durant les següents 36 a 48 hores, els falangistes massacraren els habitants dels campaments de refugiats, mentre l'exèrcit israelià vigilava les sortides i il·luminava el camp amb bengales durant la nit. Segons una infermera holandesa, el campament tenia tanta llum com un "un estadi esportiu durant un partit de futbol".[6]

El 19 de setembre de 1982, després de tres dies de silenci informatiu total, el públic libanès descobrí les restes de la matança d'aquests civils, alguns identificables, altres inflats per la calor, apunyalats, cremats o esbudellats amb armes blanques.[7]

Repercussions[modifica | modifica el codi]

Manifestació en memòria de la matança l'any 2003

Els fets, en ser coneguts, despertaren una forta commoció internacional, i una onada de manifestacions i protestes, que arribaren fins i tot a la societat israeliana, amb massives manifestacions. Pressionat per les protestes, el primer ministre Menahem Begin accedí a l'obertura d'una comissió d'investigació sobre els fets, encapçalada pel president del Tribunal Suprem Yitzhak Kahan. L'Informe Kahan, fet públic el 1983, determinaria que els responsables foren les falanges cristianes, però que l'exèrcit israelià hi tenia una «responsabilitat indirecta», detallans greus acusacions als responsables militars i recomanant la destitució del Ministre de Defensa.[8]

Judici a Ariel Sharon[modifica | modifica el codi]

Ariel Sharon, aleshores responsable de l'exèrcit israelià, seria processat per la justícia belga com a responsable dels fets l'any 2001, finalment, però, la cort desestimà el cas per manca de competències. En contraposició, al Líban el màxim responsable material de la massacre, Elie Hobeika mai no va ser jutjat per aquests fets.[9] Elie Hobeika fou assassinat a Beirut, per l'explosió d'un cotxe bomba, el 24 de gener de 2002. Algú ha volgut veure en aquesta acció la mà dels serveis secrets israelians (Mossad), perquè se sospitava que Hobeika volia declarar com a testimoni en el judici que aleshores es feia a Bèlgica.[10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. A/RES/37/123 ONU, 16-12-1982 : "Resolves that the massacre was an act of genocide."
  2. La Vanguardia. dimarts 21 setembre de 1982, pàgina 13.
  3. Report of the Commission of Inquiry into the events at the refugee camps in Beirut, Ministeri d'Afers Exteriors d'Israel, 8 de febrer de 1983.
  4. Fisk, Robert Elie Hobeika: lady-killer and blood-soaked war criminal The Independent, January 25, 2002
  5. Amnon Kapeliouk, traduït i editat per Khalil Jehshan Sabra & Chatila: Inquiry Into a Massacre (doc de Microsoft Word).
  6. New York Times, 26 de setembre, 1982. in Claremont Research pg. 76
  7. La matanza de Sabra y Chatila, 25 años después a El País
  8. Informe de la Comissió Kahan
  9. Elie Hobeika's Assassination: Covering Up the Secrets of Sabra and Shatilla, Jerusalem Issue Brief, Vol. 1, No. 17, 30 January 2002.
  10. Joseph Samaha, Al-Safir, Líban, 25 de gener de 2002: “Who benefits from this crime?”

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 33° 51′ 46″ N, 35° 29′ 54″ E / 33.8628°N,35.4984°E / 33.8628; 35.4984