Heroïna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article és sobre la droga coneguda com heroïna. Per a informació sobre la "dona que realitza fets heroics ", vegeu Heroi.
Heroïna
Estructura química del fàrmac Heroïna
Heroin3Dan.gif
·
Nom sistemàtic (IUPAC)
(5α,6α)-7,8-didehidro-4,5-epoxi-17-metilmorfinan-3,6-diol diacetat
Identificadors
CAS_number 561-27-3
Codi ATC N07BC06
PubChem 5462328
DrugBank DB01452
ChemSpider 4575379
Dades químiques
Fórmula C21H23NO5 
Pes mol. 369.41 g/mol
SMILES eMolecules & PubChem
Sinònims Diamorfina, Diacetilmorfina, Acetomorfina, (Dual) morfina acetilada, Morfina diacetat
Dades farmacocinètiques
Biodisponibilitat <35% (oral), 44–61% (inhalada)[1]
Unió proteica 0% (metabòlits de la morfina 35%)
Metabolisme hepàtic
Vida mitjana <10 minuts[2]
Excreció 90% renal com glucurònids, la resta biliar
Consideracions terapèutiques
Cat. d'embaràs Encara no classificat, però els estudis han demostrat un risc d'anomalies, hepatitis, malnutrició, i molts altres efectes.[3]
R. dispensació Prohibited (S9) (AU) ? (CA) ? (RU) ? (EUA)
Càrrega de dependència Alta
Administració Inhalada, Transmucosa, Intravenoda, Oral, Intranasal, Rectal, Intramuscular

L'heroïna (també coneguda com a diacetilmorfina, DCI) és una droga il·legal a la majoria dels països del món i, a més, és considerada una de les més addictives. Pertany a la categoria dels opiacis, entre els quals pot considerar-se la més abusada i la d'acció més ràpida. L'heroïna es prepara a partir de la morfina, substància que es troba de manera natural a la càpsula del cascall, d'on s'extrau. L'heroïna s'administra generalment per via endovenosa, tot i que també és usual el consum per via nasal o fumada. En aquest últim cas es realitza emprant paper d'alumini sobre el que s'escalfa la pols.

Al carrer, la substància pren els més diversos noms, sent un dels més estesos el de "cavall". Generalment es ven en forma de pols blanca o marró, o amb una substància negra apegalosa coneguda als carrers com "goma" o "quitrà negre". Tot i que l'heroïna de major puresa és cada cop més comú, la majoria de la substància que es ven al carrer està barrejada (tallada) amb altres drogues o amb substàncies com ara el sucre, el midó, la llet en pols o la quinina. La droga coneguda com a Speedball és cocaïna barrejada amb heroïna, i combina els efectes euforitzants de la cocaïna amb el.

La dosi letal es calcula al voltant dels 100 mgs, òbviament quantitat que varia en funció del subjecte; una dosi de consum voluntari conté entre 3 i 10 mg. Als toxicòmans la quantitat augmenta per la tolerància que es desenvolupa arran de la dependència i també per la necessitat de dosis majors per obtenir plaer.

Ja que els qui abusen de l'heroïna no saben la força real de la droga, ni el seu vertader contingut o composició, es troben en risc de sofrir una sobredosi o fins i tot de morir. Els qui comparteixen agulles o altres materials d'injecció corren el risc de contagiar-se de diverses malalties de transmissió sexual, com ara el VIH, algunes hepatitis i la majoria de les malalties infeccioses. Bona part dels infectats pel virus de la SIDA als anys 80, 90, i encara ara mateix, s'infectaren per via parenteral.

Història[modifica | modifica el codi]

Fins al Segle XVIII l'heroïna fou emprada únicament com a medicament i anestèsic. Des de finals del Segle XIX, però, l'addicció a l'heroïna va esdevenir un problema de salut pública. A Europa el seu consum va estendre's ràpidament. Ja al 1905 la ciutat de Nova York consumia prop de dues tones d'heroïna a l'any. A la Xina, en la seua varietat fumada, començà a substituir el consum d'opi. L'ús de la substància a diverses guerres, per tractar els ferits més greus, va multiplicar els casos d'heroinomania entre la població civil.

Als anys 20 la toxicomania per heroïna era ja un fet comú i molts països decidiren frenar la situació. L'any 1925 països com Estats Units o Itàlia prohibiren la producció i importació d'heroïna, amb el suport de molts altres països europeus que s'han anat afegint a la prohibició a poc a poc. Els darrers en prohibir la venda i consum d'heroïna al vell continent han estat Txecoslovàquia al 1960 i Portugal el 1962.

Més endavant, el tràfic clandestí d'heroïna va tenir un auge, des dels anys 60 i fortament als 70 i 80, associat tradicionalment a diverses circumstàncies socials, com ara la Guerra de Vietnam o el naixement i expansió de la cultura punk. El consum d'heroïna, en aquestos casos, va popularitzar-se entre la població més jove, multiplicant els casos d'infecció de malalties com la SIDA. A l'estat espanyol, el consum d'heroïna (coneguda amb el nom de cavall) a l'època més recent es vincula a la Movida madrileña als anys 80.

Tot i això, als anys 40-60, als EUA, es podia aconseguir, i si no, morfina. Aquests opiacis van tenir un paper en el naixement del free-jazz, des de Billie Holiday a Charlie Parker.

Efectes[modifica | modifica el codi]

Els efectes són anàlegs als de la morfina. Al cap i a la fi és un opiaci, que es metabolitza en morfina al cos. És un potent depressor del sistema nerviós central, amb algunes propietats estimulants. Relaxa i elimina l'ansietat, així com el dolor físic, alhora que indueix al somni i disminueix l'activitat mental. A l'àmbit sanitari, va usar-se per tal de reduir dolors físics intensos.

Riscos[modifica | modifica el codi]

L'heroïna és una de les substàncies que produeix una més ràpida addicció en els individus. Té la capacitat de produir una forta tolerància i, arran d'aquesta, una potent dependència tant psíquica com física, desencadenant sobtats síndromes d'abstinència que es manifesten en suoració, tremolors, insomni i forts dolors musculars, tots ells símptomes somàtics d'origen psíquic. En l'àmbit purament físic, el major risc es troba en les infeccions locals i en la transmissió de malalties infeccioses. També es troba el perill de sobredosi i, als casos d'addiccions allargades en el temps, trastorns mentals com pèrdua de memòria, de motivació i atenció, o diversos casos de depressió.

Usos terapèutics[modifica | modifica el codi]

A partir de la seva aparició, l'heroïna es va utilitzar principalment per tractar la tuberculosi per la seva capacitat de suprimir el reflex de la tos. Aviat es va veure que el seu efecte anestèsic no era més gran que el de la morfina, però era més activa pel que podia utilitzar-se en dosis menors aconseguint el mateix efecte amb els consegüents avantatges a nivell d'acumulació en els teixits. No obstant això, una mica més la diferenciava de la morfina: certs efectes estimulants i no només analgèsics, per la qual cosa durant molt de temps es va recomanar com a cura per l'hàbit produït per la morfina. Actualment el clorhidrat d'heroïna s'utilitza molt poc ja només com antitussigen en casos severs. A més l'efecte de l'heroïna és més potent que el de la morfina, però menys durador. També, actualment, existeix al mercat farmacèutic la codeïna, un altre alcaloide opiaci, que es metabolitza en morfina un cop ingerida per via oral, sota recepta mèdica, com antitusigen i analgèsic.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rook, Elisabeth J.; Van Ree, Jan M.; Van Den Brink, Wim; Hillebrand, Michel J. X. «Pharmacokinetics and Pharmacodynamics of High Doses of Pharmaceutically Prepared Heroin, by Intravenous or by Inhalation Route in Opioid-Dependent Patients». Basic & Clinical Pharmacology & Toxicology, 98, 2006, pàg. 86–96. DOI: 10.1111/j.1742-7843.2006.pto_233.x.
  2. «Chemical Sampling Information: Heroin». Osha.gov. [Consulta: 20 octubre 2010].
  3. Bashore RA, Ketchum JS, Staisch KJ, Barrett CT, Zimmermann EG. «Heroin and Pregnancy». West. J. Med., 134, 6, juny 1981, pàg. 506–514. PMC: 1272838. PMID: 7257365.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Heroïna