Nàusea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la sensació de malestar. Si cerqueu el llibre de Sartre, vegeu La nàusea.
Nom del signe/símptoma:
Nàusea
Classificació i recursos externs
3205 - Milano, Duomo - Giorgio Bonola - Miracolo di Marco Spagnolo (1681) - Foto Giovanni Dall'Orto, 6-Dec-2007-cropped.jpg
Una pintura que representa a una persona amb vòmits
CIM-10 R11
CIM-9 787.0

Nàusea (del llatí nausea, del from grec ναυσίη, nausiē, "mareig"[1]) i popularment basca o basques (tenir, agafar, venir) i oi o ois (fer) és una sensació d'incomoditat i molèstia a la part superior de l'estómac amb una sensació penosa que indica la proximitat del vòmit[2] La nàusea és una sensació desagradable a la gola i a l'estómac que sovint precedeix el vòmit. Acostuma a anar acompanyada d'uns altres símptomes: pal·lidesa, sudoració, salivació excessiva i, de vegades, disminució de la tensió arterial i del nombre de pulsacions cardíaques per minut.[3] Un atac de nàusees sovint es descriu com popularment com un fàstic. Les arcades són les contraccions rítmiques i sincròniques del diafragma i dels músculs del tòrax i de l'abdomen, i que solen produir-se abans i durant el vòmit.[3] La causa més comuna és la gastroenteritis (una infecció estomacal) o una intoxicació alimentària, però també amb freqüència es produeixen nàusees com a efectes secundaris dels medicaments i en la gestació. Existeix un bon nombre de medicaments que milloren els símptomes, entre ells els més utilitzats són el dimenhidrinat, la metoclopramida, la domperidona i l'ondansetró.

Simptomatologia[modifica | modifica el codi]

El malalt presenta malestar en l'estómac o molèsties difuses a l'abdomen, però no dolorós, salivació aquosa profunda, sudoració, i de vegades taquicàrdia.

Causes[modifica | modifica el codi]

Les causes de les nàusees són moltes i d'etiologia molt variada.[4] La gastroenteritis amb el (37%) i les intoxicació per aliments són les dues causes més comunes.[2][5] També els efectes secundaris dels medicaments (3%) i l'embaràs també són relativament freqüents.[2][5] En el 10% de les persones la causa segueix sent desconeguda.[5]

Intoxicació alimentària[modifica | modifica el codi]

La intoxicació alimentària en general causa l'aparició sobtada de nàusees i vòmits d'1 a 6 hores després de la ingestió d'aliments contaminats i té una durada d'un o dos dies.[6] Aquest fet és a causa de les toxines produïdes pels bacteris en els aliments.[6]

Quimioteràpia[modifica | modifica el codi]

Aproximadament 70% – 80% dels pacients amb quimioteràpia experimenten nàusees o vòmits post-tractament, mentre que el 10% – 44% pateixen nàusees o vòmits anticipatoris. Les nàusees i els vòmits induïts per quimioteràpia és un dels principals problemes derivats del tractament del càncer i una de les principals fonts de preocupació pels pacients, pel que significa al seu empitjorament de la seva qualitat de vida.[7]

En aquest cas, es diferencien les nàusees en la fase aguda (dins de les primeres 24 hores després d'administrar la quimioteràpia) i la fase retardada (més de 24 hores després). El tractament de les nàusees induïda per quimioteràpia es basa en la combinació de diferents fàrmacs, que modifiquen l'activitat de les múltiples vies implicades: Antagonistes 5-Hidroxitriptamina (ondansetró, granisetró i palonosetró, considerats d'alt índex terapèutic); corticoides (dexametasona, alt índex terapèutic); antagonistes receptor neurokinina-1 (aprepitant, alt índex terapèutic); antidopaminèrgics (metoclopramida, nabilona, butirofenones, fenotiazines, de baix índex terapèutic, es reserven per pacients intolerants o refractaris als d'alt índex terapèutic) i adjuvants, fàrmacs que actuen potenciant o modificant l'acció d'altres, i per tant no s'administren com a fàrmacs únics (benzodiazepines, antihistamínics).[7]

Embaràs[modifica | modifica el codi]

Les "nàusees del matí" (hiperemesi gravídica[8]) és un símptoma comú de l'embaràs que presenten algunes dones, preferentment en els primers mesos de gestació. En el primer trimestre gairebé el 80% de les dones tenen algun grau de nàusees.[9] L'embaràs, per tant, ha de ser considerat un desencadenat d'aquesta simptomatologia.[6] Encara que generalment és lleu i autolimitada, s'han reportat casos greus coneguts com a hiperemesis gravídica que pot requerir tractament mèdic.[10]

Desequilibri[modifica | modifica el codi]

Hi ha tota una sèrie de condicions que impliquen els òrgans de l'equilibri, com és el vertigen i la cinetosi i que solen provocar nàusees i vòmits.

Altres malalties[modifica | modifica el codi]

Encara que la majoria dels motius que desencadenen les nàusees no són greus, algunes de les causes poden arribar a ser preocupants i que poden comportar casos de més gravetat. Aquests inclouen cetoacidosi diabètica, els problemes quirúrgics (pancreatitis, obstrucció intestinal, meningitis, apendicitis, colecistitis), crisi d'Addison i l'hepatitis, entre altres.[2] Alguns tipus de grip també poden desencadenar nàusees.

Altres causes[modifica | modifica el codi]

Les nàusees també poden ser induïdes per:

  • La majoria de medicaments poden, potencialment, causar nàusees,[6] especialment els anestèsics generals.
  • L'exposició al sol excessiva (el "cop de sol")
  • Trastorn de l'orella interna
  • Els diversos estats i reaccions al·lèrgiques.
  • La inhalació o el contacte amb la pell de certs tòxics (incloent el gas verinós de la guerra química)
  • La depressió o tensió emocional (abans d'un examen, una entrevista de feina, etc.), davant d'un fet violent (per la visió d'un cadàver, lesions, etc.) o un fet molt inesperat, un dol insuportable o molt injust per a l'individu (anunci d'un acomiadament brutal, etc.)
  • L'olor molt desagradable (per exemple, el vòmit)
  • Fortes migranyes
  • Alguns trastorns psicològics socioculturals, associats amb els aliments com la bulímia i l'anorèxia.

Diagnosis[modifica | modifica el codi]

Moltes vegades no es necessita cap mena de prova de laboratori.[2] Són apropiades les proves diagnòstiques quan hom pot suposar una obstrucció intestinal; llavors, poden ser útils les radiografies abdominals.[2]

Tractament[modifica | modifica el codi]

Si es sospita deshidratació és convenient la rehidratació del pacient amb solucions electrolítiques orals.[2] Si aquesta no és efectiva, cal intentar-ho mitjançant la rehidratació intravenosa.[2]

Medicació[modifica | modifica el codi]

El dimenhidrinat és un medicament de baix cost i molt efectiu per a la prevenció de nàusees i vòmits postoperatoris.[11] En certes persones els cannabinoides poden ser eficaços en la reducció dels efectes secundaris que impliquen nàusees i vòmits associada a la quimioteràpia.[12][13] Ondansetron és un fàrmac eficaç per a les nàusees i vòmits, però és força més car.[6] Piridoxina o metoclopramida són els tractaments de primera línia per a les nàusees i els vòmits relacionats amb l'embaràs.[10]

Mesures no farmacològiques[modifica | modifica el codi]

Altres maneres de mirar d'evitar o minvar les nàusees estan relacionades amb el fet d'evitar estímuls emetitzants, és a dir menjar en poques quantitats, sempre sense forçar, begudes i menjars millor freds. Després del vòmit cal apartar-se d'ell ràpidament per evitar la seva visió i l'olor, a més de rentar-se la boca.[14] Les espècies vegetals gingebre i menta s'han utilitzat durant segles com remeis tradicionals per a la nàusea[15] en alguns indrets. Per exemple, el gingebre és força utilitzat en països asiàtics en l'embaràs que tenen associats nàusees i vòmits.[16] Als Països Catalans el remei casolà tradicional ha estat més aviat la regalèssia. L'acupuntura és eficaç per a la prevenció de les nàusees i vòmits.[17]

Previsió[modifica | modifica el codi]

Si bé a curt termini les nàusees i els vòmits són generalment inofensius, de vegades pot indicar una afecció més greu. Quan s'associa amb vòmit prolongat, pot conduir a la deshidratació i/o a perillosos desequilibris electrolítics.

Epidemiologia[modifica | modifica el codi]

Només el 25% de les persones fan visites al metge de família per raó de les nàusees.[2] És més comú en les persones d'edat compresa entre els 15-24 anys i és menys freqüents en nens i persones grans.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Wamble definition - Medical Dictionary definitions of popular medical terms easily defined on MedTerms».
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Metz A, Hebbard G. «Nausea and vomiting in adults--a diagnostic approach». Aust Fam Physician, 36, 9, September 2007, pàg. 688–92. PMID: 17885699.
  3. 3,0 3,1 Nàusees Col·legi Oficial d'Infermeria de Barcelona
  4. «Differential Diagnosis for Nausea».
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Helena Britt. «Presentations of nausea and vomiting». Aust Fam Physician, 36, 9, September 2007, pàg. 673–784.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Scorza K, Williams A, Phillips JD, Shaw J. «Evaluation of nausea and vomiting». Am Fam Physician, 76, 1, July 2007, pàg. 76–84. PMID: 17668843.
  7. 7,0 7,1 Guia Clínica de la Prevenció i Tractament de les Nàusees i Vòmits associats a la Quimioteràpia Institut Català d'Oncologia, 2007.
  8. Hiperemesi gravídicaEnciclopèdia Catalana
  9. Koch KL, Frissora CL. «Nausea and vomiting during pregnancy». Gastroenterol. Clin. North Am., 32, 1, March 2003, pàg. 201–34, vi. PMID: 12635417.
  10. 10,0 10,1 Sheehan P. «Hyperemesis gravidarum--assessment and management». Aust Fam Physician, 36, 9, September 2007, pàg. 698–701. PMID: 17885701.
  11. Kranke P, Morin AM, Roewer N, Eberhart LH. «Dimenhydrinate for prophylaxis of postoperative nausea and vomiting: a meta-analysis of randomized controlled trials». Acta Anaesthesiol Scand, 46, 3, March 2002, pàg. 238–44. PMID: 11939912.
  12. Tramèr MR, Carroll D, Campbell FA, Reynolds DJ, Moore RA, McQuay HJ. «Cannabinoids for control of chemotherapy induced nausea and vomiting: quantitative systematic review». BMJ, 323, 7303, July 2001, pàg. 16–21. PMC: 34325. PMID: 11440936.
  13. Drug Policy Alliance. «Medicinal Uses of Marijuana: Nausea, Emesis and Appetite Stimulation», 2001. [Consulta: 2007-08-02].
  14. Tractament de les nàusees i vòmits Col·legi de Metges d'Andorra, 2007
  15. Betz O, Kranke P, Geldner G, Wulf H, Eberhart LH. «[Is ginger a clinically relevant antiemetic? A systematic review of randomized controlled trials]» (en alemany). Forsch Komplementarmed Klass Naturheilkd, 12, 1, February 2005, pàg. 14–23. DOI: 10.1159/000082536. PMID: 15772458.
  16. Chaiyakunapruk N, Kitikannakorn N, Nathisuwan S, Leeprakobboon K, Leelasettagool C. «The efficacy of ginger for the prevention of postoperative nausea and vomiting: a meta-analysis». Am. J. Obstet. Gynecol., 194, 1, January 2006, pàg. 95–9. DOI: 10.1016/j.ajog.2005.06.046. PMID: 16389016.
  17. Lee A, Fan LT. «Stimulation of the wrist acupuncture point P6 for preventing postoperative nausea and vomiting». Cochrane Database Syst Rev, 2, 2009, pàg. CD003281. DOI: 10.1002/14651858.CD003281.pub3. PMID: 19370583.