Malaltia terminal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El terme malaltia terminal es fa servir per designar l'estadi d'una malaltia en què ja no hi ha cap possibilitat de restablir la salut de l'individu, conduint a la fallida dels òrgans i eventualment la mort. En general està relacionat amb les malalties cròniques, però també pot produir-se en trastorns aguts i subaguts. L'individu que es troba en aquest estat rep el nom de pacient terminal, i se li fan cures que en milloren la qualitat de vida, com ara alleujar-li el dolor i tractar-li la depressió, anomenades tractaments pal·liatius, però no són curatius. Un pacient terminal científicament no té possibilitats de sobreviure, i es troba esperant la mort. El patiment i la impotència experimentats pels pacients i els familiars els fa vulnerables als xarlatans.

Etapes[modifica | modifica el codi]

Cada pacient reacciona de manera diferent davant la notícia que pateix una malaltia terminal. En general, gairebé tots els pacients passen per cinc etapes fins a acceptar la seva dramàtica situació, segons el model de Kübler-Ross, quan es diagnostica una malaltia terminal o una pèrdua catastròfica:[1][2]

  • Negació. És només una defensa temporal per a l'individu. Aquest sentiment és generalment reemplaçat amb una sensibilitat augmentada de les situacions i individus que són deixats enrere després de la mort.
  • Ira. L'individu reconeix que la negació no pot continuar. A causa de la ira, aquesta persona és difícil de ser tractada degut als seus sentiments d'ira i enveja. Qualsevol individu que simbolitza vida o energia és subjecte de ser-li projectat un ressentiment o una enveja.
  • Negociació. Representa l'esperança que l'individu pot, d'alguna manera, posposar o retardar la mort. Usualment, la negociació per una vida més llarga és realitzada amb un poder superior a canvi d'una forma de vida reformada.
  • Depressió. Comença a entendre la certesa de la mort. A causa d'això, l'individu pot tornar silenciós, rebutjar visites i passar molt de temps plorant i lamentant-se. Aquest procés permet a la persona desconnectar de tot sentiment d'amor i afecte. No és recomanable intentar alegrar a una persona que està en aquesta etapa. És un moment important que ha de ser processat.
  • Acceptació. És l'etapa final; arriba amb la pau i la comprensió que la mort s'està apropant. Generalment, la persona en aquesta etapa vol que la deixin sola. A més, els sentiments i el dolor físic poden desaparèixer. Aquesta etapa també ha estat descrita com la fi de la lluita contra la mort.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pass OM, Morrison T. Toni Morrison's Beloved: a journey through the pain of grief. J Med Humanit. 2006; 27(2):117–24. doi:10.1007/s10912-006-9010-0. PMID 16773441.
  2. Santrock, J. W.. A topical approach to life-span development. Nueva York: McGraw-Hill, 2007. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]