Operació Litani
 |
A aquest article li manca una segona llegida per acabar de revisar la traducció. Col·laboreu-hi! |
| Operació Litani | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Part de: Conflicte Israel-Líban Conflicte araboisraelià |
|||||||
|
|||||||
| Bàndols | |||||||
 IsraelExèrcit del Sud del Líban |
 OAP |
||||||
| Comandants en cap | |||||||
| Mordejai Gur Sa'ad Hadad (ESL) |
Iàssir Arafat |
||||||
| Forces | |||||||
| 15.000 israelians 10.000 libanesos |
10.000 milicians | ||||||
| Baixes | |||||||
| 20 morts | 1100-2000 morts | ||||||
|
|||||||||||||||||||||||
L'Operació Litani és el nom en codi de la invasió que les Forces de Defensa d'Israel van efectuar el 1978 al sud del Líban, fins al riu Litani, a fi de liquidar les bases palestines que portaven a terme infiltracions guerrilleres contra Israel. Va ser un èxit militar, ja que les forces de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina van haver de retirar-se cap al nord del riu. Les objeccions del govern libanès van conduir a la creació d'una força pacificadora de les Nacions Unides (UNIFIL) i a una posterior retirada parcial israeliana.
Taula de continguts |
Antecedents [modifica]
A partir de 1968, tot i la guerra civil libanesa i l'ocupació siriana, l'OAP i altres organitzacions terroristes palestines van establir una estructura gairebé estatal al sud del Líban, que comparteix frontera amb Israel, utilitzant-la com a base per a atacs terroristes contra objectius civils al nord d'Israel. Això es va veure agreujat per una afluència de 3.000 militants de l'OAP que van fugir d'una derrota a la guerra civil de Jordània i el posterior reagrupament al sud del Líban. Durant anys, Israel es va limitar a respondre les incursions terroristes des del sud del Líban mitjançant represàlies puntuals. L'escalada de violència finalment va culminar amb la Operació Pau per Galilea i l'expulsió de l'OAP de la regió.
L'11 de març de 1978 un comando palestí de Fatah es va infiltrar a través de la frontera libanesa i va assassinar una turista nord-americà a la platja, apoderant-se a continuació d'un autobús a la carretera costanera prop de Haifa, i posteriorment segrestant un segon autobús a la ruta cap a Tel Aviv, causant la mort de 38 civils i 76 ferits israeliàns. [1] Aquest atac terrorista va ser el desencadenant perquè, tres dies després, el govern de Menahem Begin ordenés que les brigades del Tsahal ocupessin una àrea d'uns 1.000 quilòmetres quadrats al sud del Líban, per tal d'eliminar les bases dels fedaïns. [2]
El conflicte entre Israel i l'OAP i les creixents tensions polítiques entre els maronites cristians i els drusos contra elsmusulmans, es van agregar als factors de la Guerra Civil Libanesa entre els anys 1975-1990. [3]
Curs dels combats [modifica]
El 14 de març de 1978, Israel va llançar l'Operació Litani, ocupant la zona sud del riu Litani, amb excepció de Tir, amb més de 25.000 soldats. Els seus objectius declarats eren empènyer els grups militants palestins, en particular l'OAP, lluny de la frontera amb Israel, i reforçar l'aliat d'Israel d'aquell moment, l'Exèrcit del Sud del Líban, a causa dels atacs contra els cristians libanesos i jueus, i per l'incessant bombardeig al nord d'Israel. Durant els 7 dies de l'ofensiva, les Forces de Defensa d'Israel van capturar una franja de terra d'uns 10 quilòmetres de profunditat, expandint-se després al nord del riu Litani. Durant l'operació van morir 20 soldats israelians i entre 1.100 i 2.000 combatents de l'OAP.
La majoria dels combatents palestins va aconseguir fugir al nord el Riu Litani. Abans de retirar-se, Israel va crear una "zona de seguretat" al sud del riu Litani, amb població maronita i lliurant el control militar a l'Exèrcit del Sud del Líban, la milícia cristiana aliada d'Israel.
Després de sis dies, el 21 de març, el Ministre de Defensa, Ezer Weizman, va ordenar a les forces de l'exèrcit iniciar la retirada de la frontera internacional. Aquesta pràctica va durar tres mesos, culminant-se al juny.
Resultat de l'operació [modifica]
Per la seva banda el Consell de Seguretat de l'ONU aprovà les resolucions 425 i 426 i va crear la Força Provisional de les Nacions Unides per al Líban. Les forces de la UNIFIL arribaren al Líban el 23 de març de 1978, instal·lant la seu a Naqoura i desplegant 6.000 soldats per tal de mantenir desmilitaritzada la zona de seguretat al sud del riu Litani. Encara que l'eficàcia de UNIFIL va ser escassa, va suposar un segon filtre per a Israel davant les incursions terroristes.
Referències [modifica]
- ↑ Israeli Ministry of Foreign Affairs. 20Relations/Israels% 20Foreign% 20Relations% 20since% 201947/1977-1979/133% 20Statement% 20to% 20the% 20press% 20by% 20Prime% 20Minister% 20Begin statement to the press by Prime Minister Begin on the massacre of israelians on the Haifa-Tel Aviv Road. Historical Documents Archive: 12 març de 1978.
- ↑ Cobb, p. 94, Shlaim p. 369
- ↑ Mor, Ben D.; Zeev Moaz. «7». A: Bound by Struggle: The Strategic Evolution of Enduring International Rivalries. Ann Arbor: Universitat de Michigan Press, 2002, p. 192. ISBN 0-472-11274-0.
