Massacre de la carretera de la costa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Les referències estan en anglès
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.
Plantilla:Infotaula esdevenimentMassacre de la carretera de la costa
Imatge
Map
 32° 08′ 52″ N, 34° 48′ 11″ E / 32.147875°N,34.803185°E / 32.147875; 34.803185
Tipusatemptat
segrest d'autobús
presa d'ostatges
organitzacions palestines Modifica el valor a Wikidata
Part deinsurrecció palestina al sud del Líban i terrorisme islàmic Modifica el valor a Wikidata
Data11 març 1978 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióHighway 2 (Israel) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EstatPalestina Modifica el valor a Wikidata
Participant
Morts35 Modifica el valor a Wikidata
Ferits71 Modifica el valor a Wikidata
PerpetradorFatah Modifica el valor a Wikidata

La Massacre de la carretera costanera de 1978 va ser un atac terrorista palestí en el que un autobús va ser segrestat en l'autopista 2 (coneguda com la carretera costanera) d'Israel, resultant assassinats 38 civils israelians, entre ells 13 nens, i 71 més van resultar ferits.[1][2] L'atemptat va ser planificat per Abu Jihad i dut a terme per la facció Fatah de l'OAP. La data triada tenia com a objectiu tirar per terra les negociacions de pau entre Menahem Beguín i Ànwar el-Sadat.[3] El pla consistia en atacar un hotel de luxe a Tel Aviv i prendre com a ostatges a turistes i ambaixadors estrangers, per canviar-los per presoners palestins detinguts a Israel.[4]

No obstant això, a causa d'un error de navegació, els terroristes van acabar a 65 km al nord del seu objectiu, veient-se obligats a buscar un mètode de transport alternatiu fins a la seva destinació.[5]

La revista Time el va descriure com el "pitjor atac terrorista en la història d'Israel".[3] Fatah va anomenar al segrest "Operació del Màrtir Kamal Adwan," en honor del cap d'operacions de l'OAP mort en la incursió israeliana a Beirut a l'abril de 1973.[6][7][8] Com a resposta, les forces militars israelianes van llançar tres dies després l'Operació Litani contra les bases de l'OAP en el Líban.

Segrest i tiroteig[modifica]

Part frontal de les restes de l'autobús segrestat

Al matí de l'11 de març de 1978 onze terroristes palestins, entre els quals hi havia Dalal Mughrabi[9] van arribar en una llanxa Zodiac a la platja prop de Maagan Michael al nord de Tel Aviv, després de navegar des del Líban amb un carregament de fusells Kalashnikov, granades autopropulsades, morters lleugers i explosius. A la platja es van trobar amb la fotògrafa americana Gail Rubin, qui es trobava prenent fotografies de la natura i, després d'indicar-los la seva situació, la van assassinar.[5] A continuació van caminar fins a una autopista de quatre carrils on van disparar contra els vehicles que hi circulaven, van segrestar un taxi, i en van assassinar els seus ocupants.[3] Van conduir per l'autopista en direcció a Tel Aviv, aconseguint segrestar un autobús en el qual anaven d'excursió conductors de la companyia d'autobusos Egged amb els seus familiars.

Durant el trajecte, els terroristes van disparar i van llançar granades contra els altres cotxes, van disparar contra els passatgers i van llançar almenys un cos fos de l'autobús.[3] Posteriorment van requisar un altre autobús i van obligar els passatgers del primer a entrar en el segon.[3] L'autobús va ser finalment detingut per la policia que havia bloquejat l'autopista prop de Herzliya, després de la qual cosa va començar un llarg tiroteig.[3] Els passatgers que van intentar escapar van ser assassinats.[3] L'autobús va esclatar i va començar a cremar-se, bé a causa d'una granada o per l'explosió del tanc de combustible.[10] En l'atac van morir 38 civils, entre ells tretze nens, i 71 més van resultar ferits.[11]

Segons algunes informacions, Ehud Barak, l'ex-Ministre de Defensa d'Israel, va dirigir l'operació militar contra Mughrabi, i haurien aparegut fotos d'ell disparant contra el cadàver de la terrorista jaient sobre l'asfalt.[12][13][14]

Crítiques sobre l'actuació de les forces de seguretat[modifica]

Les forces de seguretat israelianes van ser durament criticades a Israel per la manera en què van respondre a l'atac.[3][5] També van rebre crítiques pel fet que els terroristes fossin capaços d'arribar fins a la platja en plena llum del dia sense ser detectats, i que aconseguissin tendir una emboscada al taxi i als dos autobusos. Així mateix, es va qüestionar que no bloquegessin l'autopista immediatament després de conèixer-se que hi circulava un autobús segrestat ple d'ostatges.[15]

Resposta[modifica]

Govern israelià[modifica]

Article principal: Operació Litani

En una nota de premsa emesa l'endemà, el primer ministre israelià Menahem Beguín va afirmar: "Van venir aquí a matar jueus. Tenien la intenció de prendre ostatges i van amenaçar, com indicava el pamflet que van deixar, amb matar a tots si no acceptàvem totes les seves exigències... No ho oblidarem. I faig una crida a les altres nacions perquè no oblidin aquesta atrocitat nazi que es va cometre ahir contra el nostre poble."

Parlant davant la Kenésset el 13 de març, Begin va dir: "Els dies en els quals es podia vessar la sang jueva impunement són cosa del passat. Que tothom ho sàpiga: els que vessin sang innocent no quedaran sense el seu càstig. Defensarem als nostres ciutadans, les nostres dones i els nostres nens. Tallarem el braç de la maldat."

El 15 de març, tres dies després de la massacre, Israel va llançar l'Operació Litani contra les bases de l'OAP en el sud del Líban. El portaveu de les Forces Armades d'Israel va dir: "L'objectiu de l'operació no és la represàlia pels assassinats terroristes, ja que no pot haver-hi represàlia per la mort d'innocents, homes, dones i nens; sinó defensar a l'Estat d'Israel i als seus ciutadans de les incursions dels membres de Fatah i de l'OAP, que fan servir el territori libanès per llançar els seus atacs contra els civils israelians."

Internacional[modifica]

Monument prop de l'encreuament de Glilot en la Carretera costanera

El President dels Estats Units, el Primer Ministre del Regne Unit i el Secretari General de les Nacions Unides van enviar missatges de condolença a Israel.

Glorificació dels assassins[modifica]

Palestinian Media Watch, una ONG israeliana que monitoritza les tendències antisemites i el suport al terrorisme en la societat palestina, cita exemples de la premsa palestina en els quals es presenta a Dalal Mughrabi com una heroïna i un model de comportament.[16] Una escola de nenes d'Hebron va rebre el nom de Mughrabi, però aquest nom va ser canviat al cap de poc temps, després de saber-se que l'escola estava finançada per USAID. També es va donar el seu nom a campaments d'estiu i a cursos de la policia i de les forces armades palestines.[17] Al febrer de 2011 Palestinian Media Watch va desvetllar una campanya de propaganda feminista Panarabista descrivint a Mughrabi com un model de dona per al món àrab.

Durant l'intercanvi de presoners entre Israel i Hesbol·là de 2008, Israel va intentar transferir el seu cos a Hesbol·là, però les proves d'ADN van demostrar que no es trobava entre els cossos desenterrats.[18]

Diverses localitats sota control de l'Autoritat palestina han estat nomenades en honor de Mughrabi.[19]

Víctimes[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ "1978, March 11. The Coastal Road Massacre" Richard Ernest Dupuy, Trevor Nevitt Dupuy (chamel). The Encyclopedia of Military History from 3500 B.C. to the Present, Harper & Row, 1986, ISBN 0-06-181235-8, p. 1362.
  2. ↑ "Operation Litani is launched in retaliation for that month's Coastal Road massacre." Gregory S. Mahler. Politics and Government in Israel: The Maturation of a Modern State, Rowman & Littlefield, 2004, ISBN 0-7425-1611-3, p. 259.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 "A Sabbath of Terror" Arxivat 2010-11-16 a Wayback Machine., Time magazine, 20 de març de 1978.
  4. ↑ Moshe Brilliant, "Israeli officials Say Gunmen Intended to Seize Hotel," The New York Times, 13 March 1978
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Tragedy of errors Arxivat 2009-01-14 a Wayback Machine.». Time (revista) March 27, 1978, 27-03-1978 [Consulta: 1 juny 2008].
  6. ↑ Edgar O'Ballance (1979).
  7. ↑ «An Eye For An Eye». CBS, 20-11-2001 [Consulta: 21 novembre 2001].
  8. ↑ Greenaway, HDS, "Arab Terrorist Raid in Israel Kills 30," Washington Post, 12 March 1978.
  9. ↑ Coastal road terrorist: No apologies, Arxivat 2009-08-08 a Wayback Machine. Haaretz.
  10. ↑ Kim Willenson, Milan J. Kubic and William E. Schmidt, "Slaughter in Israel," Newsweek, 20 March 1978
  11. ↑ Deeb, Marius. Syria's Terrorist War on Lebanon and the Peace Process. Palgrave McMillian, juliol 2003, p. 39. ISBN 1-4039-6248-0. 
  12. ↑ Israel-Hizbullah prisoner exchange: profiles - Ian Black and Hugh McLeod - The Guardian
  13. ↑ Israel-Hezbollah prisoner swap - Hugh McLeod - San Francisco Gate
  14. ↑ «Who’s who of the prisoner swap - Zahra Hankir and Sharad Venkat - NOW Lebanon». Arxivat de l'original el 2011-10-02. [Consulta: 21 febrer 2017].
  15. ↑ HDS Greenway, "Begin Hints Israel to Retaliate for Raid," Washington Post, 14 March 1978
  16. ↑ Special report # 39: Palestinian Culture and Society (Study #6 -Mar. 12,2002) "Encouraging Women Terrorists" by Itamar Marcus http://www.pmw.org.il/specrep-39.html Arxivat 2008-12-21 a Wayback Machine. accessed 24/7/2008
  17. ↑ [enllaç sense format] http://www.imra.org.il/story.php3?id=13227 accessed 23/7/2008
  18. ↑ [enllaç sense format] http://www.israelnationalnews.com/News/News.aspx/136475
  19. ↑ [enllaç sense format] http://www.jpost.com/Opinion/Op-EdContributors/Article.aspx?id=186535
  20. ↑ 20,00 20,01 20,02 20,03 20,04 20,05 20,06 20,07 20,08 20,09 20,10 20,11 20,12 20,13 20,14 20,15 20,16 20,17 20,18 20,19 20,20 20,21 20,22 20,23 20,24 20,25 20,26 20,27 20,28 20,29 20,30 found at National Insurance Institute of Israel (NII)
  21. ↑ רויטל טלי אהרונוביץ ז"ל  Arxivat 2011-07-21 a Wayback Machine. (hebreu)
  22. ↑ נעמי אליחי ז"ל  Arxivat 2011-07-21 a Wayback Machine. (hebreu)
  23. ↑ ארז אלפנד ז"ל  Arxivat 2011-07-21 a Wayback Machine. (hebreu)
  24. ↑ יצחק אלפנד ז"ל  Arxivat 2011-07-21 a Wayback Machine. (hebreu)
  25. ↑ גלית אנקווה ז"ל  Arxivat 2011-07-21 a Wayback Machine. (hebreu)
  26. ↑ יצחק איציק אנקווה ז"ל  Arxivat 2011-07-21 a Wayback Machine. (hebreu)
  27. ↑ חביב אנקווה ז"ל  Arxivat 2012-03-03 a Wayback Machine. NII (hebreu)
  28. ↑ מטילדה מטי אשכנזי דניאל ז"ל  Arxivat 2012-03-03 a Wayback Machine. (hebreu)
  29. ↑ יהודה בסטרמן ז"ל  Arxivat 2012-03-03 a Wayback Machine. (hebreu)
  30. ↑ רינה בושקניץ ז"ל  Arxivat 2012-03-03 a Wayback Machine. (hebreu)
  31. ↑ דב בושקניץ ז"ל  Arxivat 2012-03-03 a Wayback Machine. (hebreu)
  32. ↑ ליאת גלאון ז"ל  Arxivat 2012-03-03 a Wayback Machine. (hebreu)
  33. ↑ שמעון גלוטמן ז"ל  Arxivat 2012-03-03 a Wayback Machine. (hebreu)
  34. ↑ אמנון דרורי ז"ל  Arxivat 2012-03-03 a Wayback Machine. (hebreu)
  35. ↑ נעמה הדני ז"ל  Arxivat 2012-03-03 a Wayback Machine. (hebreu)
  36. ↑ אילן הוכמן ז"ל  Arxivat 2012-03-03 a Wayback Machine. (hebreu)
  37. ↑ רועי הוכמן ז"ל  Arxivat 2012-03-03 a Wayback Machine. (hebreu)
  38. ↑ רבקה הוכמן ז"ל  Arxivat 2012-03-03 a Wayback Machine. (hebreu)
  39. ↑ מרדכי מוטי זית ז"ל  Arxivat 2012-03-03 a Wayback Machine. (hebreu)
  40. ↑ יוסף חלואני ז"ל  Arxivat 2012-03-03 a Wayback Machine. (hebreu)
  41. ↑ מלכה טוני ליבוביץ וייס ז"ל  Arxivat 2012-03-03 a Wayback Machine. (hebreu)
  42. ↑ ציונה לוזיה כהן ז"ל  Arxivat 2012-03-03 a Wayback Machine. (hebreu)
  43. ↑ אברהם לוזיה ז"ל  Arxivat 2012-03-03 a Wayback Machine. (hebreu)
  44. ↑ אוטרי מנשרוב ז"ל  Arxivat 2012-03-03 a Wayback Machine. (hebreu)
  45. ↑ יואב יואבי משקל ז"ל  Arxivat 2012-03-03 a Wayback Machine. (hebreu)
  46. ↑ טוביה רוזנר ז"ל  Arxivat 2012-03-03 a Wayback Machine. (hebreu)
  47. ↑ 'Gail Rubin,' Jewish Women's Encyclopedia
  48. ↑ גייל רובין ז"ל  Arxivat 2012-03-03 a Wayback Machine. (hebreu)
  49. ↑ מאיר סגל ז"ל  Arxivat 2012-03-03 a Wayback Machine. (hebreu)
  50. ↑ קטיה רינה סוסינסקי ז"ל  Arxivat 2012-03-03 a Wayback Machine. (hebreu)
  51. ↑ יוסף סוסינסקי ז"ל  Arxivat 2012-03-03 a Wayback Machine. (hebreu)
  52. ↑ צבי צביקה עשת ז"ל  Arxivat 2012-03-03 a Wayback Machine. (hebreu)
  53. ↑ אמרי תל-אורן ז"ל  Arxivat 2012-03-03 a Wayback Machine. (hebreu)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Massacre_de_la_carretera_de_la_costa&oldid=33204050»