Raymond Chandler

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Raymond Thornton Chandler (Chicago, 22 de juliol de 1888 - La Jolla, Califòrnia, 26 de març de 1959)

Considerat com un dels pares de la novel·la negra nord-americana, juntament amb Dashiell Hammett. Fou el creador del personatge anomenat Philip Marlowe, que ha passat a la posteritat com un dels arquetips més famosos de detectiu privat de la narrativa criminal.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill de pare americà i de mare irlandesa, tots dos quàquers. Hom ha dit que el seu fat va ser viure sota la poderosa influència d'una dona d'edat superior. En primer terme, de la seva mare, amb la qual se'n va anar a viure a Anglaterra el 1896 amb motiu del divorci dels seus pares. Va estudiar al Dulwich College de Londres i va viatjar per França i Alemanya entre el 1905 i el 1907. El 1912, mare i fill van retornar als Estats Units i es van instal·lar a Califòrnia. Va participar voluntàriament a la Primera Guerra Mundial. Després de la mort de la seva mare es casà amb Pearl Cecil Bowen, disset anys més gran que ell. Va treballar com un alt executiu dins el món industrial fins al 1932, any en què va ser despatxat. Fou aleshores quan començà la seva carrera literària, afegint-se a la tendència d'escriptors "durs" de la novel·la policíaca americana. Va començar escrivint relats curts per a les revistes pulps, com Black Mask o Dime Detective Magazine. El 1939, amb The Big Sleep (La gran dormida), inicia la sèrie de novel·les llargues amb el protagonisme del detectiu Philip Marlowe.

El 1942 abandonaria la seva producció literària per fer una incursió a Hollywood seguint la crida de Billy Wilder perquè adaptés al cinema la novel·la de James M. Cain Double Indemnity (Doble indemnització). Els grans emoluments que oferia la Paramount als seus millors guionistes feu que es quedés a la productora fins a les acaballes dels anys 40. Aleshores retornà a la producció estrictament literària.

Estil[modifica | modifica el codi]

Raymond Chandler forma part de la segona generació de l'escola "dura" de narradors policíacs americans (després dels escriptors pioners de la Black Mask). Així, s'inscriu clarament en la tendència hard-boiled (dur i en ebullició) inaugurada per Dashiell Hammett: realisme crític i sarcàstic sobre la societat i el context polític, ritme i acció intensos, diàlegs directes i mordassos, i la típica tendència conductista de la primera novel·la negra nord-americana. Però se'n distancia per una menor dosi de violència, un major pes del subjectivisme (amb una particular ironia), i un alè romàntic que l'inclina al meliorisme i a l'esperança en uns determinats valors ètics de caràcter individual.

D'un estil narratiu acurat i enginyós, destaca per la seva adjectivació i el brillant ús de les analogies.

Tota la seva obra, especialment la sèrie de novel·les protagonitzades per Philip Marlowe, expressa l'enfrontament d'un humanista amb les realitats profundes del seu entorn, per mitjà de la confrontació d'un precari ideal de justícia amb l'enviliment produït pels diners i pel poder. Un altre tema característic de la seva obra és l'amenaça del pas del temps i de la mort en un clima general de marciment. Això probablement s'explica, en part, pel fet que iniciés la seva obra a una edat avançada i hagués de viure la seva vellesa en el context hollywoodià, poc caritatiu enfront del decandiment físic. Juntament amb això, hi jugà un pes important el fet d'estar casat amb una dona molt més gran que ell.

Tot i que no fou l'inventor del personatge del detectiu privat, dur, sagaç, amb una inexcusable dosi de whisky diària, escèptic i enfrontat a un món de corrupció, és indubtable que Raymond Chandler va crear escola amb el seu inconfusible Philip Marlowe, fins al punt que un bon grapat de personatges posteriors han hagut de passar inevitablement pel tràngol de les comparacions. De Pepe Carvalho, el detectiu creat per Manuel Vázquez Montalbán, s'ha dit per exemple que és el Marlowe espanyol.

Obra[modifica | modifica el codi]

Narracions breus per a la Black Mask:

  • Blackmailers Don't Shoot (Els xantatgistes no disparen), 1933
  • Smart-Aleck Kill (La matança d'Aleck el viu), 1934
  • Killer in the Rain (Assassí en la pluja), 1935
  • The Man Who Liked the Dogs (L'home que estimava els gossos), 1936
  • Try the Girl (Cerqueu la noia), 1937

Novel·les:

  • The Big Sleep (La gran dormida), 1939
  • Farewell, my Lovely (Adéu, nena), 1940
  • The High Window (La finestra alta), 1942
  • The Lady in the Lake (La dama del llac), 1943
  • The Little Sister (La germana petita), 1949
  • The Long Goodbye (El llarg adéu), 1953
  • Playback, 1958

Guions pel cinema:

  • Double Indemnity (Doble indemnització). Billy Wilder, 1944
  • And Now Tomorrow (L'esdevenidor és llarg). Irving Pichel, 1944
  • The Unseen (El misteri). Lewis Allen, 1945
  • The Blue Dahlia (La dalia blava). George Marshall, 1946
  • Strangers on a Train (Estranys en un tren). Alfred Hitchcock, 1951

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Raymond Chandler Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Xavier Coma (1985): Diccionari de la novel·la negra nord-americana; Seleccions de la Cua de Palla (Edicions 62).