El roig i el negre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El roig i el negre (títol original: Le Rouge et le Noir) és una novel·la de Stendhal paradigma del realisme. Escrita el 1830, narra l'ascens social d'un jove mentre es descriuen les seves motivacions i pensaments. L'obra ha estat adaptada al cinema.

Argument[modifica | modifica el codi]

Julien Sorel és el fill d'un fuster de poble que des de ben petit llegeix i aprèn sobre el món. Així és capaç d'adaptar-se a totes les situacions, fingint ser i pensar allò què els altres volen per guanyar-se la seva estimació i poder pujar socialment. Entra al servei d'un capellà i després al seminari, però l'abandona perquè s'adona que l'Església està massa polititzada i que no serveix als seus fins. La seva fe, a més a més, és molt tèbia.

Llavors arriba a París com a secretari de la família De Mole, del bàndol conservador. Allà coneix la noblesa, tan falsa i polititzada com els religiosos i que el menyspreen pel seu origen. S'enamora de Mathilde, la filla de la casa, a qui deixa embarassada. La família accepta tapar l'escàndol amb un matrimoni, però una antiga amant, la senyora Renal, intervé per denunciar Julien, explicant el seu passat arribista i seductor. Julien intenta matar-la i és empresonat.

Mentre està pres, el protagonista reflexiona sobre la seva vida i s'adona que la senyora Renal és el seu autèntic amor i que tots els intents per ascendir a la societat han estat debades. La novel·la acaba amb la mort de Julien guillotinat.

Característiques[modifica | modifica el codi]

El llibre expressa la falsedat de la societat, que encasella les persones segons el naixement i que només vol aparences i no sentiments de veritat. També expressa les tensions entre absolutistes i republicans a la França del segle XIX (que es pot llegir com l'eterna pugna entre tradició i modernitat). L'amor actua com a fulletó, per donar suspens i interès a l'obra. Per la seva introspecció, es considera la primera novel·la psicològica.

Apareixen referents literaris i filosòfics en forma de cites i al·lusions que demostren els gustos de l'autor. Destaquen les mencions a Shakespeare, els poetes romàntics i el pensament de Rousseau o John Locke.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El roig i el negre


Vegeu texts sobre El roig i el negre al Wikisource (francès).