Basil Rathbone

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Basil Rathbone
Basil Rathbone al tràiler del film Tovarich (1937)
Basil Rathbone al tràiler del film Tovarich (1937)
Nom real: Philip St. John Basil Rathbone
Naixença: 13 de juny de 1892
Transvaal Johannesburg, República Sud-africana
Defunció: 21 de juliol de 1967 (als 75 anys)
Estats Units Nova York
Nacionalitat: Regne Unit Regne Unit
Cònjuge/s: Marion Foreman (1914–1926; divorci; 1 fill)
Ouida Bergère (1926–1967)
Papers importants: "Sherlock Holmes" en 14 pel·lícules
"Sir Guy of Gisbourne" a The Adventures of Robin Hood
Premis Tony
Millor Actor Protagonista en una Obra (1948)

Pàgina sobre Basil Rathbone a IMDb

Basil Rathbone (Johannesburg, Sud-àfrica, 13 de juny de 1892Nova York, Estats Units, 21 de juliol de 1967) fou un actor de cinema anglès conegut sobretot pel seu paper de Sherlock Holmes.

Un sud-africà expulsat pels Bóers[modifica | modifica el codi]

Basil Rathbone (Donald James Yarm') va fer el seu últim treball després de mort: en realitat fou una breu aportació de veu al dibuix animat Basil, el ratolí súper detectiu, en la que fou reclutat com l'inefable Sherlock Holmes, paper que ha aconseguit eclipsar llur llarga trajectòria com a roí oficial del cinema d'aventures i intriga produït a Hollywood. Rathbone podria haver passat a la història com a un dels dolents més impecables del cinema estat-unidènc, però la seva interpretació protagonista en tot una nissaga de films sobre el cèlebre detectiu creat per Arthur Conan Doyle acabaren posant-lo del costat dels herois, flemàtics, però herois al final.

Dotat d'una estatura respectable, 1'87 mts. Rathbone va tenir una experiència vital en la seva infància que bé podrien servir com argument per a una pel·lícula. Cosí llunyà del major Henry Rathbone, el qual estava junt Abraham Lincoln el dia que fou assassinat i inclòs arribà a ser apunyalat per l'assassí, John Wilkes Booth, abans que aquest fugis, Basil va néixer Sud-àfrica, però quan tenia tres anys tingué d'anar-se'n junt amb la seva família d'aquest país perquè el seu pare havia estat acusat pels colons d'origen holandès de ser un espia dels britànics, en un moment particularment delicat en el qual estava a punt de produir-se el que es coneix com la Guerra dels Bóers. Tal incident portà a la família a convertir-se en fugitius i feu que tant el futur actor com els seus germans més joves, Beatriu i John, s'educaren a Anglaterra a cura de la seva mare, la violinista Anna Barbara, i el seu pare, l'enginyer de mines Edgar Philip.

Mal estudiant però bon esportista, Rathbone estava poc interessat pels llibres, però quan un bon dia descobrí el teatre canvià radicalment d'actitud. Després de graduar-se, la seva intenció era dedicar-se a la interpretació, el que anava contra la intenció del seu pare, que havia pensat per a ell una ocupació més prosaica i l'obligà a treballar en el món dels negocis durant un any, per veure si d'aquesta manera li passava la febre teatral. Però en passar l'any, -que a Basil li havia donat al seu pare com a termini per decidir llur futur-, al llarg del qual va estar treballant com oficinista en una firma d'assegurances, el futur actor féu una trucada que li franqueja el pas al món de l'espectacle: el seu cosí, Frank Benson, agent teatral, li facilità la incorporació a una companyia de teatre especialitzada a representar obres de William Shakespeare.

Malfactor a 5.000 dòlars per setmana[modifica | modifica el codi]

Així fou com l'any 1911 arrencà la carrera sobre els escenaris d'un Basil Rathbone encara jove que s'especialitzà a interpretar personatges molt secundaris i més tard aconseguí alguns papers com a protagonista que el mantigueren en forma interpretativa durant dos anys. El 1915 les taules tingueren de deixar pas en la seva vida a les armes, ja que s'incorporà a l'exèrcit britànic per a lluitar en la Primera Guerra Mundial, interrompin llur carrera. La seva carrera militar no fou precisament anodina. Assolí el grau de segon tinent en el segon batalló escocès de Liverpool, on s'ocupà d'afers d'intel·ligència i espionatge, rebent la Creu Militar d'Anglaterra pel seu valor en combat.

L'any 1919, acabada la guerra i llicenciat de l'exèrcit, retornà a la carrera sobre els escenaris i no tardà a traslladar-se a Londres, debutant dos anys més tard a Broadway i en el cinema en la pel·lícula muda Innocent. A partir d'aquest moment, Rathbone va viure a cavall entre Anglaterra i els Estats Units, i dividit també entre llurs aparicions cinematogràfiques i els seus treballs en el teatre.

Individu creativament inquiet, també s'ocupà de coescriure l'obra Judes, i poc temps després decidí deixar aparcada llur carrera teatral per atendre les exigències de llur trajectòria cinematogràfica. Ja en els anys vint es manifestà la doble identitat com estrella que anava a arrossegar al llarg de tota la seva carrera davant les càmeres: interpretà tant a roïns malvats com a herois romàntics, però finalment acabaren dominant els primers sobre els segons a mesura que complia més anys i l'aspecte juvenil anava deixant pas a la maduresa. No és, per tant, gens estrany que es llences amb ganes vers l'oferta d'interpretar a Sherlock Holmes, encara que només fora per canviar d'imatge i de registre, i ser l'heroi per a variar.

Poc es podia imaginar que a partir d'aquest moment es convertiria en l'actor icona en la llarga llista d'encarnacions d'aquest personatge en la pantalla gran. No en va havia declarat:”Quan et converteixes en el personatge que interpretes, la teva carrera com a actor s'ha acabat”. I el cas és que exercir com a malfactor no se li havia donat gens malament i li'n rendí molts beneficis. Exemple d'això és el sou que cobrà per enfrontar-se al Robin Hood interpretat per Errol Flynn el 1935: 5.000 dòlars per setmana. Això si, el saldo de combats de ficció guanyats pel seus personatges fou, lamentable: a Rathbone els guionistes només el deixaren guanyar un dol a espasa en la pantalla una vegada en la seva vida, i això perquè ho exigia el text original de William Shakespeare per a Romeu i Julieta. El paradoxal de l'afer és, que Basil Rathbone restava considerat com el millor espadatxí del Hollywood, però donat que aquest últim era l'heroi del film, solia ser el vencedor de llurs encontres d'esgrima per requeriments del guió.

Catorze vegades Holmes[modifica | modifica el codi]

Interpretà Holmes en 14 ocasions, convertint-se en un model que seguir per els actors que posteriorment s'enfrontaren a aquest paper, i de fet és al detectiu de Conan Doyle, el mateix que Béla Lugosi a Dràcula, Boris Karloff a Frankenstein o Johnny Weissmuller a Tarzan. Per a rematar la feina, també fou la veu de Holmes en una sèrie d'aventures radiofòniques del personatge, titulada Les noves aventures de Sherlock Holmes, emesa entre 1939 i 1946, primer en la cadena Blue (de 1939 a 1943), i després en Mutual (de 1943 a 1946). També interpretà al genial policia en la TV en un episodi de la sèrie NBC Showcase filmat en l'any 1950.

Cèlebre en el cinema i el teatre, fou eclipsat per la seva segona esposa, la guionista Ouida Bergére, que guanyà gran popularitat com a organitzadora de festes i revetlles d'alta categoria en el Hollywood dels anys daurats. Rathbone s'havia casat per primera vegada l'octubre de 1914 amb Marion Foreman, de la que es divorcià el 1926, i amb la que va tenir un fill, John Rodion, que intentà seguir els passos del seu pare com a actor (de fet, aparegué en dos llargs metratges dels que també hi intervindria Basil, The Dawn Patrol i La torre de Londres). El 18 d'abril d'aquest mateix any va contraure matrimoni amb Ouida, amb la que adoptà una filla, Cynthia, nascuda el 1939 i que morí a penes dos anys després de la mort del seu pare adoptiu, el 1969.

En l'apartat de premis, fou nomenat en dues ocasions a l'Oscar com a actor de repartiment per llurs treballs en Romeu i Julieta, de 1937, i Si jo fos rei, de 1938. Va tenir més sort en els guardons teatrals. L'any 1946 decidí que els seus papers com a roí havien afectat negativament a llur carrera a Hollywood, i retornà als escenaris, aconseguint el premi Tony al Millor Actor Dramàtic de Broadway el 1948 pel seu treball encarnant al doctor Slopper en el muntatge de L'hereva. Aquest premi fou compartit amb Henry Fonda i Paul Kelly.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

  • 1921 Innocent, The Fruitiful
  • 1923 The School of Scandal
  • 1923 Queen of Scots
  • 1923 The Loves of Mary
  • 1924 Trouping with Helen
  • 1925 The Masked bride
  • 1926 The Great Deception
  • 1930 The Bishop Murder Case
  • 1930 This Mad World
  • 1930 The Notorius Affair
  • 1930 The Flirting Widow
  • 1930 The Lady of Scandal
  • 1930 A Lady Surrenders
  • 1930 Sin Takes a Holiday
  • 1930 The Dawn Patrol
  • 1932 A Woman Commands
  • 1932 After the Ball
  • 1933 One Precious Year
  • 1933 Loyalties
  • 1935 The Personal History
  • 1935 Adventures
  • 1935 The Personal History, Adventures, Experience, & Observation of David Copperfield the Younger
  • 1935 Anna Karenina
  • 1935 Els últimes dies de Pompeia
  • 1935 A Feather in Her Hat
  • 1935 Kind Lady
  • 1935 El capità Blood
  • 1935 A Tale of Two Cities
  • 1936 Private number
  • 1936 Romeo and Juliet
  • 1936 The Garden of Allah
  • 1937 Mortal sugestion
  • 1937 Confession
  • 1937 Makea a Wish
  • 1937 Tovarich
  • 1938 Les aventures de Marco Polo
  • 1938 The Adventures of Robin Hood
  • 1938 If I were king
  • 1939 The Son of Frankenstein
  • 1939 The Sun never sets
  • 1939 Adventures of Sherlock holmes
  • 1939 The Hound of the Baskerville
  • 1939 Rio
  • 1939 Tower of London
  • 1940 Rythm on the River
  • 1940 The Mark of Zorro
  • 1941 The Mad Doctor
  • 1941 Una dona Internacional
  • 1941 The Blak cat
  • 1941 Paris Calling
  • 1942 Fingers at the Window
  • 1942 Crossroads
  • 1942 Sherlock Holmes and the voice of terror
  • 1943 Sherlock Holmes and the secret weapon
  • 1943 Sherlock Holmes in Washington
  • 1943 Per damunt de la sospita (Above Suspiction)
  • 1943 Sherlock Holmes faces death
  • 1943 Crazy house
  • 1944 The Spider Woman
  • 1944 The Scarlet claw
  • 1944 Bathing Beauty
  • 1944 The Pearl death
  • 1944 La cala del francès
  • 1945 The House of fear
  • 1945 Sherlock Holmes i la dona de verd (The Woman in Green)
  • 1945 Pursuit to Algiers
  • 1946 Sherlock Holmes: Nit de terror (Terror by Night)
  • 1946 Heartbeat
  • 1946 Dressed to Kill
  • 1949 The wind in the Willows
  • 1949 The Adventures of Ichabod and Mr. Toad (només la veu)
  • 1954 La gran nit de Casanova (Casanova's by night)
  • 1955 BillyBud (TV)
  • 1955 We're no angels
  • 1956 El bufò de la Cort
  • 1956 The black Sleep
  • 1958 L'últim hurra
  • 1961 Mystic Prophecies and Nostradamus
  • 1961 The Black Cat (només la veu)
  • 1962 Ponzio Pilato
  • 1962 L'espasa màgica
  • 1962 Històries de Terror
  • 1964 The Comedy of terrors
  • 1965 Voyage to the Prehistoric Planet
  • 1966 Queen of Blood
  • 1966 The Ghost in the Invisible Bikini
  • 1967 Soldier in Love (TV)
  • 1967 Hillbillies in a Haunted House
  • 1968 Autopsia d'un fantasma
  • 1986 Basil, el ratolí súper detectiu.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Basil Rathbone

Revista de Cinema Acción any 2007.