Eva Le Gallienne

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEva Le Gallienne

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 gener 1899 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort3 juny 1991 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Weston (Connecticut) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de teatre, guionista, directora de teatre, actriu de televisió, actriu de cinema, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1914 Modifica el valor a Wikidata –  1984 Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsConstance Collier Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaMargaret Webster Modifica el valor a Wikidata
PareRichard Le Gallienne Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0499170 Rottentomatoes: celebrity/eva_le_gallienne Allmovie: p41093 IBDB: 5481 TMDB.org: 1212070
Find a Grave: 6809850 Modifica el valor a Wikidata

Eva Le Gallienne (Londres, 11 de gener de 1899Weston, 3 de juny de 1991) fou una actriu, directora, productora i escriptora anglesa, radicada als Estats Units. Als 21 anys ja era una estrella de Broadway, on aprofità la seva fama per a fundar el Civic Repertory Theater, on produïa, actuava i dirigia.

Conegut per ser audaç i idealista, es va convertir en una figura pionera en el teatre americà. Actriu eloqüent i versàtil, interpretà des de Peter Pan a Hamlet, Eva també feia classes de teatre, direcció i producció per als joves actors i actrius. Es dedicà a les arts dramàtiques, per oposició al lucratiu escenari teatral de Broadway. Va dirigir la Civic Repertory Theatre Company durant 10 anys, de 1926 a 1936, i va produir 37 obres, treballant amb actors i actrius com Burgess Meredith, John Garfield, J. Edward Bromberg, Paul Leyssac, Florida Friebus, David Manners i Leona Roberts.

Vida i carrera[modifica]

Eva nasqué a Londres, el 1899, filla del poeta d'ascendència francesa, Richard Le Gallienne, i de Julie Nørregaard, una periodista danesa.[1] Els seus pares se separaren quan Eva tenia només quatre anys, per la qual cosa ella i la seva mare es van traslladar a París, on va passar gran part de la seva infància viatjant entre les dues ciutats constantment. A París, va anar darrere l'escenari per conèixer l'actriu Sarah Bernhardt, la qual cosa li causaria una gran impressió.

La seva estrena als escenaris fou el 1914, als 15 anys, en una producció de Maurice Maeterlinck, Monna Vanna. Després d'això, va passar diversos mesos estudiant en una escola de teatre. Va abandonar l'escola per actuar en una comèdia on va ser aclamada per la crítica i pel públic.[2]

Eva Le Gallienne, prop del 1920

A l'any següent, als 16 anys, Eva i la seva mare van anar a Nova York, on les seves primeres produccions no foren ben reeixides Passà la temporada fent representacions itinerants i després de retornar a Europa breument, Eva retornà cap a Broadway. Treballà en diverses peces, com ara la producció d'Arthur Richman, Not So Long Ago (1920) i una de Ferenc Molnár, Liliom (1921) per al Teatre Guild.[2]

Teatre[modifica]

Le Gallienne es va dedicar conscientment a l'«art del teatre» en contraposició al "show business de Broadway", i va ser pionera en l'aparició de l'American Repertory Theatre, que va dirigir durant deu anys, amb el suport financer d'una de les seves amants, Alice Delamar, hereva d'un imperi miner a Colorado. Va produir 37 obres de teatre en aquest període. Va treballar amb diversos actors i fins i tot va rebutjar l'admissió de Bette Davis, l'actitud de la qual va descriure com a "falsa i frívola".[2]

El teatre va acabar amb l'arribada de la Gran Depressió de 1929 després de muntar i produir 34 obres. Eva fou guardonada amb la Medalla Nacional de les Arts el 1986.[3]

Sexualitat[modifica]

Eva mai no va amagar a la comunitat artística que era lesbiana, però va admetre que mai se sentí còmoda amb la seva sexualitat, i lluitava en privat contra ella. Fins i tot va considerar un matrimoni de conveniència amb l'actor Basil Rathbone, però va abandonar la idea.[4]

En els primers anys de la seva carrera, va ser vista en companyia d'actrius considerades llibertines, com ara Tallulah Bankhead, Estelle Winwood i Blyth Daly, amb qui va formar el grup anomenat "Els Quatre Cavallers de l'Algonquin", en referència a la Taula Rodona d'Algonquin.[4]

El 1918, mentre estava a Hollywood, va començar una aventura amb l'actriu Alla Nazimova, que es trobava al zenit de la seva fama, i que en aquella època gaudia de gran influència en la comunitat artística. El cas s'hauria acabat per la gelosia de Nazimova. El 1920, es va involucrar amb la poetessa, escriptora i guionista Mercedes de Acosta, de qui va estar enamorada durant molts anys.[2] Ella i Mercedes van començar la relació poc després de les noces de Mercedes amb Abram Poole. Mercedes escriu dues obres per a Eva durant aquesta època, Sandro Botticelli i Jehanne de Arc, però cap no va tenir èxit. La relació va acabar després de 5 anys, però les cartes posteriors indiquen que van continuar sent amigues.[4]

Pels volts del 1927, va començar una relació amb l'actriu Josephine Hutchinson, casada en aquella època. El marit de Hutchinson va iniciar un procés de divorci i va qualificar Le Gallienne en el procés de divorci com a "coautora" del procés. La premsa començà a anomenar Josephine Hutchinson com a "actriu ombrívola",[5]que en aquella època volia dir lesbiana. Cinc mesos més tard, Le Gallienne va actuar en una obra sobre la vida d'Emily Dickinson, titulada Alison's House. L'obra va guanyar un Premi Pulitzer.[4]

Eva amb el seu gat, 1937

Últims anys i mort[modifica]

Tot i ser reconegut principalment pel seu treball al teatre, Eva també va fer algunes pel·lícules i produccions televisives. Va obtenir una nominació a l'Oscar de l'Acadèmia per la seva actuació a Resurrection. Fou l'actriu més gran a rebre una nominació en aquella època. Va guanyar un Premi Emmy per la seva versió televisiva de l'obra The Royal Family.

Mort[modifica]

El 3 de juny de 1991, Eva moria a la seva casa de Weston, Connecticut, per causes naturals, als 92 anys. El seu cos fou incinerat i les seves cendres foren escampades a la seva propietat a Weston.[6]

Filmografia[modifica]

Pel·lícules[modifica]

Any Títol Paper Observacions
1955 Prince of Players Gertrude a "Hamlet"
1959 The Devil's Disciple Sra. Dudgeon
1980 Resurrection Grandma Pearl Premi National Board of Review per a la millor actriu secundària
Nominada a l'Oscar a la millor actriu secundària
Nominada al Premi Satur a la millor actriu secundària

Televisió[modifica]

Any Títol Paper Observacions
1948 The Ford Theatre Hour Annie Jones episodi: Years Ago
1950 The Ford Theatre Hour Lettie episodi: Uncle Harry
1955 Alice in Wonderland White Queen (Pel·lícula de televisió)
1956 The Corn Is Green Miss Moffat (Pel·lícula de televisió)
1958 The DuPont Show of the Month Abbess episodi: The Bridge of San Luis Rey
Studio One in Hollywood Martha Koering episodi: The Shadow of a Genius
Playhouse 90 Grandma James episodi: Bitter Heritage
1960 Play of the Week Queen Elizabeth episódio: Mary Stuart
1977 The Royal Family Fanny Cavendish (Pel·lícula de televisió)
1984 St. Elsewhere Evelyn Milbourne episodi: The Women

Font:[7]

Referències[modifica]

  1. «The Legacy of Eva Le Gallienne» (en anglès). Playbill. [Consulta: 23 gener 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Eva Le Gallienne, Actress, Is Dead at 92» (en anglès). The New York Times. [Consulta: 23 gener 2018].
  3. «Producer of Play Found Dead in Hotel» (en anglès). The New York Times. [Consulta: 23 gener 2018].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Le Gallienne, Eva (1899-1991)» (en anglès). GLBTQ League. [Consulta: 23 gener 2018].
  5. En anglès "shadow actress"
  6. «Eva Le Gallienne». Find a grave. [Consulta: 23 gener 2018].
  7. «Eva Le Gallienne» (en anglès). IMDb. [Consulta: 29 març 2014].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eva Le Gallienne