Geraldine Chaplin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Geraldine Chaplin
Geraldine Chaplin a l'estrena de L'orfenat (2007)
Geraldine Chaplin a l'estrena de L'orfenat (2007)
Nom real: Geraldine Leigh Chaplin
Naixença: 31 de juliol de 1944 (1944-07-31) (70 anys)
Santa Monica, Califòrnia (EUA)
Origen: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Patricio Castilla (2006-)

Pàgina sobre Geraldine Chaplin a IMDb

Geraldine Leigh Chaplin (Santa Monica, Califòrnia, 31 de juliol de 1944) és una actriu cinematogràfica estatunidenca, filla de Charles Chaplin. Debutà el 1952 a Llums d'escena, film realitzat pel seu pare. Del 1967, amb Peppermint frappé, fins al 1979, amb Mamá cumple cien años, col·laborà en vuit pel·lícules de Carlos Saura.[1]

Vida personal[modifica | modifica el codi]

Geraldine Chaplin va néixer a Santa Monica, Califòrnia, el primer fill de l'actor i director Charles Chaplin i Oona O'Neill (filla del dramaturg Eugene O'Neill i de l'autora Agnes Boulton). Chaplin es va educar en un internat dins Suïssa on parlava amb fluïdesa francès i espanyol, com es va veure en algunes de les seves actuacions en pel·lícules del director espanyol Carlos Saura, el seu anterior marit, amb qui va tenir una relació dotze anys. Es va casar el 2006 amb qui va viure molts anys, el cinematògraf xilè Patricio Castilla, i té dos fills, Shane (1974, de Saura) i Oona (1986, de Castilla). És també germanastra de Sydney Chaplin, Charles Chaplin, Jr. i Norman Chaplin. Viu molt de temps a Miami, Florida en una casa a prop de la platja.

Carrera[modifica | modifica el codi]

Quan Chaplin tenia vuit anys, va sortir (no consta als crèdits) a la pel·lícula del seu pare Limelight . Quan el seu somni d'esdevenir ballarina es va acabar, va seguir el seu pare en la professió. David Lean la va triar per interpretar Tonya, la muller lleial del personatge principal a la seva pel·lícula Doctor Zhivago (1965). Durant els anys 1970 apareixia en uns quants films de Robert Altman. També feia de protagonista en nou pel·lícules dirigides per Carlos Saura, incloent-hi Cría Cuervos (1976), Elisa, vida mía (1977), i Mama cumple cien años (1979). Feia el paper de la seva àvia Hannah Chaplin a la pel·lícula biogràfica sobre el seu pare, Chaplin.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Any Pel·lícula Paper Notes
1952 Limelight Noieta a la primera escena (no surt als crèdits)
1965 Crime on a Summer Morning Zelda
Doctor Givago Tonya Gromeko Director: David Lean
Globus d'Or Nominació: Millor promesa
1966 Andremo in città Lenka
1967 A Countess from Hong Kong Noia al ball
Casino Royale Keystone Kop (no surt als crèdits)
Rasputin Mounia Golovine
Cop-Out Angela Sawyer
Peppermint Frappé Elena Director: Carlos Saura
1968 Stress es tres, tres Teresa
1969 Honeycomb Teresa Guionista. Presentada al Festival Internacional de Cinema de Berlín
1970 The Hawaiians Purity Hoxworth
The Garden of Delights Actriu (no surt als crèdits)
1971 Perched on a Tree Mme Muller (com Géraldine Chaplin)
Carlos Lisa
1972 Innocent Bystanders Miriam Loman
Z.P.G. Carol McNeil
1973 Ana y los lobos Ana
The Three Musketeers Anna d'Austria
1974 The Four Musketeers Reina Anna d'Austria
1975 Cría cuervos Ana Director: Carlos Saura
Nashville Opal Director: Robert Altman
Nominació: Globus d'Or a la millor actriu secundària
1976 Buffalo Bill and the Indians, or Sitting Bull's History Lesson Annie Oakley Director: Robert Altman
Benvingut a Los Angeles Karen Hood Director: Alan Rudolph
Nominació: BAFTA a la millor actriu secundària
1977 Roseland Marilyn Director: James Ivory
Elisa, vida mía Elisa Santamaria/Mare d'Elisa Director: Carlos Saura
1978 Remember My Name Emily Director: Alan Rudolph
A Wedding Rita Billingsley Director: Robert Altman
1979 Adoption Catherine
Mamá cumple cien años Ana Director: Carlos Saura
1980 Sentimental Journey Lucie
The Mirror Crack'd Ella Zieli
1981 Bolero Suzan/Sara Glenn
1982 Casting Actriu
1983 Life Is a Bed of Roses Nora Winkle
1984 Love on the Ground Charlotte
1987 White Mischief Nina Soames
1988 The Moderns Nathalie de Ville Director: Alan Rudolph
1989 The Return of the Musketeers Queen Anne
I Want to Go Home Terry Amstrong
1990 Gentille alouette Angela Duverger
The Children Joyce Wheater
1991 Buster's Bedroom Diana Daniels
1992 Chaplin Hannah Chaplin Director: Richard Attenborough
Nominació: Globus d'Or a la millor actriu secundària
1993 A Foreign Field Beverly
L'edat de la innocència (The Age of Innocence) Mrs. Welland Director: Martin Scorsese
1994 Words Upon the Window Pane Miss McKenna
1995 Para recibir el canto de los pájaros Catherine
Home for the Holidays Aunt Gladys Director: Jodie Foster
1996 Jane Eyre Miss Scatcherd Director: Franco Zeffirelli
1997 Mother Teresa: In the Name of God's Poor Mare Teresa
1998 Cousin Bette Adeline Hulot
1999 To Walk with Lions Victoria Anrecelli
Beresina oder Die letzten Tage der Schweiz Charlotte De
2001 Just Run! Madre
2002 Dinotopia Àvia TV miniseries
En la ciudad sin límites Marie Premi Goya
Millor actriu secundària
Hable con ella Katerina Bilova Director: Pedro Almodóvar
The Faces of the Moon Joan Turner
2004 The Bridge of San Luis Rey L'abadessa
2005 Heidi Rottenmeier
Oculto Adela
Melissa P. Nonna Elvira
BloodRayne Fortune Teller
2007 L'orfenat (El orfanato) Aurora Premi Goya
Millor actriu secundària
Teresa, el cuerpo de Cristo Priora del convent
Miguel and William La mestressa
Los Totenwackers Salgado
2008 Art of Las Vegas Frances Church-Chappel
Parlami d'amore Amelie
Diario de una ninfómana Abuela Val
Brontë Aunt Elizabeth
Imago Mortis Contessa Orsini
2010 The Wolfman Maleva
There Be Dragons Abileyza
La mosquitera María
2012 The Impossible

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Geraldine Chaplin Modifica l'enllaç a Wikidata