Dengue

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Virus del Dengue
Micrografia del virus del dengue
Micrografia del virus del dengue
Classificació científica
Grup: IV
Família: Flaviviridae
Gènere: Flavivirus
Espècie: Virus del Dengue
Dengue
Classificació i recursos externs
CIM-10 A90
CIM-9 061
DiseasesDB 3564
MedlinePlus 001374
eMedicine med/528
MeSH C02.782.417.214
Aedes aegypty
Aedes albopictus (mosquit tigre)

El dengue, anomenat també febre vermella, grip tropical, febre dandi, febre de la polca,[1] i febre trencaossos en alguns països d'Amèrica Llatina, és una malaltia infecciosa, que cursa amb febre de començament sobtat, epidèmica i contagiosa d'origen víric. Es transmet als humans mitjançant la picada d'un mosquit Aedes aegypti i amb menor freqüència per l'Aedes albopictus o mosquit tigre que estigui infectat.

Es caracteritza per febre i dolor intens en les articulacions i músculs, inflamació dels ganglis limfàtics i erupció ocasional de la pell. Amb freqüència té una evolució de sis a set dies, però la convalescència és llarga i lenta.

Una forma més greu és el dengue hemorràgic, amb una baixada perillosa de les plaquetes, que pot arribar a ocasionar la mort, especialment als infants.

És freqüent en zones de l'Índia, Sud-est Asiàtic, Centre i Amèrica del Sud, i Àfrica central i occidental. És causada per qualsevol dels quatre virus DONIN-1, DONIN-2, DONIN-3 o DONIN-4 que estan estretament relacionats.

Símptomes[modifica | modifica el codi]

Aquesta malaltia infecciosa es manifesta per un inici sobtat de febre, que pot durar de 3 a 5 dies, encara que rares vegades persisteix per més d'una setmana, mals de cap, musculars i en les articulacions (artràlgies i miàlgies, dolors pels quals el dengue és conegut en castellà com "la quebradora", és a dir, febre trenca-ossos o malaltia trenca-ossos) i erupcions en la pell.

El dengue es caracteritza per erupció de color vermell brillant anomenada petèquia. Sol aparèixer, en primer lloc, en les extremitats inferiors i el tòrax dels pacients, d'on s'estén per a abastar la major part del cos humà. També pot presentar-se gastritis amb una combinació de dolor abdominal, nàusees, vòmits i diarrea. Alguns casos desenvolupen símptomes molt més lleus que poden, quan no es presenti l'erupció, ser diagnosticats com la grip o altres infeccions virals. Així, els turistes de les zones tropicals poden transmetre el dengue en els seus països d'origen, en no haver estat correctament diagnosticats en l'apogeu de la seva malaltia. Els pacients amb dengue poden transmetre la infecció només a través de mosquits o productes derivats de la sang i només mentre es trobin encara febrils (amb febre).

El dengue clàssic dura al voltant de 6 a 7 dies, amb un petit símptoma de febre en el moment del final de la malaltia (l'anomenat "patró bifàsic"). Clínicament, la recuperació sol acompanyar-se de fatiga, limfadenopatia i leucopènia amb limfocitosi relativa. El recompte de plaquetes baixarà fins que la temperatura del pacient és normal. En alguns casos, s'observen trombocitopènia (menys de 100.000 plaquetes per mm3) i increment de les aminotransferases. Els casos de dengue hemorràgic mostren major febre acompanyada de fenòmens hemorràgics, trombocitopènia i hemoconcentració. En una petita proporció de casos s'experimenta la síndrome de xoc per dengue (SSD) que té una alta taxa de mortalitat.

Diagnòstic[modifica | modifica el codi]

El diagnòstic de dengue, en general, es realitza clínicament. La característica clàssica és febre alta sense cap indici d'infecció prèvia, així com una erupció amb petèquies, relativament leucopènia i trombocitopènia. La definició de l'OMS de la febre hemorràgica de dengue ha estat en ús des de 1975. Els quatre criteris necessaris per a diagnosticar la malaltia són:[3] 1.Febre 2.Tendència hemorràgica (prova del torniquet positiva, hematomes espontànies, sagnat de la mucosa, geniva, el lloc de la injecció, etc.; vòmits de sang o diarrea sanguinolenta) i trombocitopènia (menys de 100.000 plaquetes per mm3 o també estimat com menys de 3 plaquetes per cada camp d'alt poder) 3.Prova de fugides de plasma (hematòcrit més de 20% superior al previst o caiguda de l'hematòcrit del 20%, o més del valor inicial després de líquids IV, vessament pleural, ascites i hipoproteinèmia). 4.Síndrome de xoc per dengue (SSD), que es defineix com el dengue hemorràgic, més: •Feble pols accelerat. •Reducció de la pressió del pols (menys de 20 mm Hg) •Fred, pell humida i agitació. La serologia i la RCP (Reacció en cadena de la polimerasa) solen ser usats com estudis per a confirmar el diagnòstic del dengue.

Mètodes de transmissió[modifica | modifica el codi]

Es transmet mitjançant la picada del mosquit Stegomyia aegypti o transfusió de sang infectada.

Quines característiques té el vector? Stegomyia aegypti és una espècie diürna, amb major activitat de picada dues hores després de la posada de sol i diverses hores abans de l'alba. Viu i diposita els seus ous als voltants i interior de les cases, en recipients utilitzats per a l'emmagatzematge d'aigua per a les necessitats domèstiques i en gerros, pots, pneumàtics vells i altres objectes que facin les vegades d'envàs d'aigua. La seva capacitat de vol és d'uns 100 m, per la qual cosa el mosquit que pica és el mateix que un ha criat. Transmet el virus del Dengue i de la Febre Groga. En Xile només existeix l'espècie en Illa de Pasqua.

Qui poden emmalaltir de dengue? Tota persona que és picada per un mosquit infectat pot desenvolupar la malaltia, que possiblement és més benigna en els nens que en els adults. La infecció genera immunitat de llarga durada contra el serotip específic del virus. No protegeix contra altres serotips i posteriorment pot exacerbar el dengue hemorràgic.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dengue Modifica l'enllaç a Wikidata