Alburn

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Alburn
AlburnusAlburnus1.JPG
AlburnusAlburnusHead.JPG
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Subclasse: Neopterygii
Infraclasse: Teleostei
Superordre: Ostariophysi
Ordre: Cypriniformes
Família: Cyprinidae
Gènere: Alburnus
(Rafinesque, 1820)[1]
Espècie: A. alburnus
Nom binomial
Alburnus alburnus
(Linnaeus, 1758)[2]
Sinònims
  • Abramis alburnus (Linnaeus, 1758)
  • Alborella maxima (Fatio, 1882)
  • Alburnus acutus (Bonaparte, 1845)
  • Alburnus alborella (non Filippi, 1844)
  • Alburnus alborella lateristriga (Canestrini, 1864)
  • Alburnus alburnus alborella (non De Filippi, 1844)
  • Alburnus alburnus alburnus (Linnaeus, 1758)
  • Alburnus alburnus charusini dagestanicus (Petrov, 1926)
  • Alburnus alburnus hohenackerkumbaschensis (Petrov, 1926)
  • Alburnus alburnus strumicae (Karaman, 1955)
Aleví
Exemplar d'alburn

L'alburn (Alburnus alburnus) és una espècie de peix de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Espècie de mida petita que sol assolir 15 cm de longitud, amb una talla màxima de 25 cm. Pot arribar a pesar un màxim de 100g.

El cos és allargat i comprimit lateralment. Té una boca súpera. El peduncle caudal és llarg i estret. L'aleta dorsal és curta amb 8 radis ramificats i l'aleta anal és llarga amb 16-19 radis ramificats. Les escates són grans. Tot el cos és de color platejat mentre que les escates són de color transparent. Sota les escates dominen els colors verdosos.

La maduresa sexual arriba als 2 anys de vida tant de mascles com de femelles. El mascle i la femella es poden diferenciar principalment en l’època d’aparellament ja que el mascle presenta uns petits grans al cap que li desapareixen dies després de la reproducció.

Habitat[modifica | modifica el codi]

Viu en rius, llacs i embassaments. Prefereix zones amb poc corrent però neda constantment en grups de més de 100 exemplars. És una espècie gregària que viu a prop de la superfície.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

El període de fresa d'aquesta espècie depèn de la temperatura de l'aigua. Es dóna des dels mesos de maig fins a juny. Els ous són dipositats a la nit, prop de la riba, bé sobre plantes aquàtiques o sobre la graveta del fons. Dipositen una mitjana de 400 ous.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

És omnívor i oportunista. S'alimenta bàsicament de zooplàncton encara que també es pot alimentar d'invertebrats, especialment crustacis i insectes (larves i adults).

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Habita em molts rius de la península Ibèrica. En aquests moments a Catalunya és present en el 50% de les conques, principalment embassaments.

La distribució geogràfica nativa és Europa amb excepció de les regions septentrionals (Finlàndia, Noruega) i meridionals (Espanya, Portugal, centre d'Itàlia i Iugoslàvia). En l’actualitat és present als Estats Units, Espanya, Itàlia i Gran Bretanya.

Introducció[modifica | modifica el codi]

Es va introduir a Catalunya a la dècada dels noranta. Ha estat introduït amb finalitats aparentment esportives però també degut a la necessitat del silur, una altra espècie invasora que necessita grans quantitats de menjar per sobreviure.

Problemàtica[modifica | modifica el codi]

L’alburn afecta negativament a les espècies autòctones. Provoca un impacte ecològic important ja que va amb grups d’aproximadament un centenar d’individus que s’alimenten en zones concretes provocant una gran desertització.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rafinesque C. S. 1820. Ichthyologia Ohiensis [Part 5]. Western Rev. Misc. Mag. v. 2 (núm. 4). 235-242.
  2. BioLib

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco (Califòrnia), Estats Units. 2905. ISBN 0-940228-47-5.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Kottelat, M., 1997. European freshwater fishes. Biologia 52, Suppl. 5:1-271.
  • Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  • McAllister, D.E., 1990. A working list of fishes of the world. Copies available from D.E. McAllister, Canadian Museum of Nature, P.O. Box 3443, Ottawa, Ontàrio K1P 6P4, Canadà. 2661 p. plus 1270 p. Index
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.
  • Rosean Arumí, Xavier. TR: Fauna invasora al voltant del riu Ter al seu pas per Manlleu. Manlleu, 2010.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]