Poder dual
El poder dual és un concepte articulat per Lenin com a dvoevlastie («doble poder»)[1] que descriu una situació durant la Revolució de Febrer de 1917 en la qual dos poders polítics, els consells obrers, o soviets, i l'aparell oficial de l'estat del Govern Provisional Rus, van coexistir l'un amb l'altre disputant-se la legitimitat.[2] Lenin va argumentar que aquesta situació essencialment inestable constituïa una oportunitat única perquè els soviets incrementessin el seu poder aixafant al govern provisional i situant-se com la base d'una nova forma de poder de l'estat. Aquesta noció va servir d'inspiració a les estratègies de les següents revolucions comunistes com la Revolució comunista xinesa liderada per Mao Zedong.
El concepte de poder dual per extensió pot referir-se a qualsevol «contrapoder», «contrainstitució» o «poder constituent», en lloc i en oposició al poder del govern establert.[3] En determinats moments i situacions, hi ha una divisió del poder entre l'autoritat establerta i les forces socials emergents. Aquests dos poders, encavalcats i en conflicte, generen un espai polític alternatiu, allunyat del poder institucional. Aquesta dualitat és particularment rellevant en situacions de crisi econòmica i canvi social, quan les institucions oficials i les estructures de poder existents són qüestionades i desestabilitzades des de la base de la societat, mitjançant la construcció de noves formes d'organització, resistència i poder.[4]
Història[modifica]
El poble italià en oposició a la noblesa que controlava les ciutats estat a finals del segle XIII a poc a poc va desenvolupar el seu propi funcionariat, que era paral·lel al de la institució.[5] La Revolta de les Comunitats de Castella va establir un poder paral·lel o dual en oposició a l'administració reial imperant.[5]
Els esdeveniments de les Jornades de juliol de 1917 solidificarien els problemes del poder dual dins del govern entre el govern provisional i el Soviet de Petrograd. Entre el 3 i el 7 de juliol del calendari julià es va produir un aixecament bolxevic. En un aixecament «de base», els obrers i els soldats es van manifestar als carrers demanant que el soviets prenguessin el poder sobre el govern provisional.[6] L'aixecament va comptar amb el suport de l'organització militar bolxevic i del Soviet de Petrograd, que va enviar-hi reforços.[7]
Més endavant, l'escriptor francès Régis Debray va identificar el concepte de poder dual amb el trotskisme al seu llibre de 1967 Révolution dans la Révolution?.[8] D'altra banda, Kristin Ross en el seu recorregut històric des de la Comuna de París del 1871, el Maig del 68 i els moviments socials que van sorgir a partir d'aquella època, també empra el concepte de «poder dual» per a comprendre les dinàmiques polítiques i socials en la societat contemporània, alhora que mostra com aquest pot ser aplicat a moviments socials i polítics, especialment en el context de les revoltes i les lluites socials, com per exemple, en el moviment dels indignats.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Ferrero, Ángel. «El Instituto Smolny: centro neurálgico de la revolución rusa». Público, 05-05-2017. [Consulta: 28 octubre 2023].
- ↑ Baishya, Prabin «Lenin and Revolution: A Comment» (en anglès). Economic and Political Weekly, 4, 51, 1969, pàg. 1959–1962. ISSN: 0012-9976.
- ↑ Ferro, Marc «The Russian Soldier in 1917: Undisciplined, Patriotic, and Revolutionary» (en anglès). Slavic Review, 30, 3, 1971-09, pàg. 483–512. DOI: 10.2307/2493539. ISSN: 0037-6779.
- ↑ 4,0 4,1 Font Terrades, Ramon. «El poder dual». Catarsi Magazín, 27-10-2023. [Consulta: 28 octubre 2023].
- ↑ 5,0 5,1 Bookchin, Murray. From Urbanization to Cities: The Politics of Democratic Municipalism (en anglès). AK Press, 2021-11-01, p. 161. ISBN 978-1-84935-439-4.
- ↑ Smith, Stephen Anthony. Russia in Revolution: An Empire in Crisis, 1890 to 1928 (en anglès). Oxford University Press, 2017, p. 124. ISBN 978-0-19-873482-6.
- ↑ Siegelbaum, Lewis. «July Days» (en anglès americà). Seventeen Moments in Soviet History: An On-Line Archive of Primary Sources., 22-05-2015. [Consulta: 2 juliol 2023].
- ↑ Debray, Régis. Revolution in the revolution? Armed struggle and political struggle in Latin America. New York, MR Press, 1967, p. 36-37.
| Esdeveniments |
| ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Grups | |||||||||||||||
| Partits | |||||||||||||||
| Figures |
| ||||||||||||||
| Internacional | |||||||||||||||
