Maria Gripe

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Maria Gripe, de nom de naixement Maja Stina Walter (Vaxholm, 1923- Rönninge, 2007) va ser una escriptora en suec, natural de Suècia, centrada principalment en la literatura infantil. Fou premiada amb la medalla Hans Christian Andersen.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Gripe va néixer el 25 de juliol de 1923 a la ciutat sueca de Vaxholm, prop d'Estocolm. Va estudiar Filosofia i també Història de les religions a la Universitat d'Estocolm. Després de llicenciar-se, es dedicà a l'ensenyament. Es va casar amb l'il·lustrador i pintor Harald Gripe, que l'impulsa a escriure. Més tard, il·lustraria molts dels seus contes. El pare de Gripe fou també escriptor. Encara que comença escrivint llibres de tipus tradicional, sorgits, com ella mateixa deia, de les històries que explicava a sa filla Camila, prompte començà a escriure altres que treia a la llum l'autoritarisme que s'amagava a la família i a l'escola, allò que li va fer una de les representants de la tendència antiautoritària a la literatura de la infantesa. Amb un estil exquisit i un llenguatge genuí i simple, afrontà qualsevol tema realista, per molt perillosos que poguessin semblar, però que preocupà a la infantesa: el fill no desitjat o ignorat, l'alcoholisme, la presó, l'atur, l'enveja, la inadaptació, la mort, la soledat, són fets que formaven part de la vida quotidiana i amb els que s'ha d'aprendre a viure o que a superar. El 5 d'abril de 2007 va morir a casa seva de Rönninge (Suècia) d'una malaltia.

Moltes de les seues obres han estat traduïdes a moltíssims idiomes entre d'altres el català i/o valencià. Llibres fonamentals de Maria Gripe són: Hugo i Josefina (1960), La filla de l'espantall (1963), Els fills del bufador de vidre (1964), la sèrie respecte a Elvis Karlson (1973), L'abric verd (1980), Aquelles blanques ombres al bosc (1983) o Carolín, Berta i les ombres (1985). El 1974, li fou concebuda la medalla Hans Christian Andersen.

Obres literàries[modifica | modifica el codi]

  • Josefina (1961)
  • Hugo i Josefina (1962)
  • La filla de l'espantall (1963)
  • Els fills del bufador de vidre (1964)
  • En el temps de les campanes (1965)
  • Hugo (1965)
  • El papà de nit (1968)
  • Elvis Karlsson (1972)
  • Elvis, Elvis (1973)
  • Els escarabats volen al capvespre (1978)
  • L'abric verd (1980)
  • Agnès Cecília (1981)
  • Aquelles blanques ombres al bosc (1983)
  • L'ombra sota el banc de pedra (1985)
  • Carolín, Berta i les ombres (1985)
  • El rei i el cap de turc
  • El país del més enllà
  • El túnel de cristall
  • El país dels somnis
  • La nit de l'esternut
  • Amb el nas tapat

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]