Natália Correia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Natália de Oliveira Correia (São Miguel, Açores 1923 - Lisboa 1993) fou una escriptora portuguesa. Va escriure teatre avantguardista i poesia romàntica. Durant la dictadura d'Antonio Oliveira Salazar fou condemnada a 3 anys de presó, donà suport un temps al FLA i compongué la lletra de l'himne açorès. Fou diputada pel Partit Socialista Portuguès i ocupà alguns càrrecs oficials.

Obres[modifica | modifica el codi]

Teatre[modifica | modifica el codi]

  • O Progresso de Édipo (1957)
  • O Homúnculo (1964)
  • O Encoberto (1969)
  • Erros meus, má fortuna, amor ardente (1981)
  • A Pécora (1983)

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • Rio de Nuvens (1947)
  • Dimensão Encontrada (1957)
  • Passaporte (1958)
  • Comunicação (1959),
  • Cantico do país emerso (1960),
  • O Vinho e a Lira (1966)
  • Mátria (1968)
  • As Maçãs de Orestes (1970)
  • Mosca Iluminada (1972)
  • O Anjo do Ocidente à Entrada do Ferro (1973)
  • Poemas a Rebate (1975)
  • Epístola aos iamitas (1976)
  • O dilúvio e a pomba (1979)
  • O armisticio (1985)
  • Sonetos Romanticos (1990)
  • O Sol das Noites e o Luar nos Dias (1993)
  • Memória da Sombra (1994)

Narració[modifica | modifica el codi]

  • Anoiteceu no Bairro (1946)
  • A Madona (1968)
  • A Ilha de Circe (1983)
Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Natália Correia