Wilfried Martens

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Wilfried Martens
Wilfried Martens

58è i 60è Primer ministre de Bèlgica
12è i 14è del Rei Balduí I
3 d'abril de 1979 – 6 d'abril de 1981
Precedit per Paul Vanden Boeynants
Succeït per Mark Eyskens
17 de desembre de 1981 – 7 de març de 1992
Precedit per Mark Eyskens
Succeït per Jean-Luc Dehaene

Ministre Belga de Pressupostos i Recerca Científica
21 de gener de 1992 – 7 de març de 1992
Precedit per Wivina Demeester
Succeït per Mieke Offeciers-Van De Wiele
com a Ministre de Pressupostos
Dades biogràfiques
Naixement 19 d'abril de 1936
Sleidinge, Bèlgica
Defunció Lokeren, Bèlgica
9 d'octubre de 2013 (als 77 anys)
Nacionalitat Bèlgica Bèlgica
Partit CVP/CD&V
Cònjuge Lieve Verschroeven (div.)
Ilse Schouteden (div. 2007)
Miet Smet
Religió Catòlic Romà

Achiel Emma Wilfried Martens, més conegut com a Wilfried Martens (pronunciació neerlandesa: [β̞ɪlfɾi mɑɾtəns ˑ t]), (Sleidinge, Flandes Oriental, Flandes, Bèlgica, 19 d'abril de 1936Lokeren, Bèlgica, 9 d'octubre de 2013) fou un polític belga.

Va néixer a Sleidinge (Flandes Oriental). Martens ha estat el 58è i 60è Primer Ministre de Bèlgica en dos períodes (1979-1981) i (1981-1992).

Martens va ésser President de la CVP belga (ara anomenat Christen-Democratisch en Vlaams CD&V) entre 1972 i 1979, fou diputat a la Cambra de Representants de Bèlgica (Parlament Federal) (1974-1991, i esser un senador de 1991 al 1994. Va ser cofundador del Partit Popular Europeu (PPE) el 1976 i ha estat president del PPE des de 1990.

Des de 1993 va ser president de la Unió Europea Demòcrata Cristiana (UEDC), fins a la seva fusió amb el Grup del PPE el 1996. Martens també va negociar amb el polític conservador finès Sauli Niinistö la fusió de la Unió Demòcrata Europea (UDE) al PPE (oficialment va concloure el 2002). La fusió reeixida de tots els centredreta, les organitzacions europees en el PPE (actualment el major partit polític europeu transnacional amb 71 membres dels partits de 38 països), és àmpliament reconegut com un èxit important del seu llegat polític europeu. A partir de 1994 fins al 1998, va ser membre del Parlament Europeu, i president del Grup parlamentari del PPE.

Des d'octubre de 2000 fins a novembre de 2001 va ser també President de la Internacional Demòcrata Cristiana (IDC).

Va tornar a aparèixer a la política belga, el 22 de desembre de 2008 per tal de contribuir a posar fi a la crisi política del país, que finalment se saldà amb la dimissió del Primer Ministre Yves Leterme.

Martens té un doctorat en Dret, un títol en estudis notarials, així com un batxillerat en filosofia tomista de la Universitat Catòlica de Lovaina. També va estudiar ciències polítiques internacionals a la Universitat Harvard. Ha exercit l'advocacia en el Tribunal d'Apel·lació de Gant.

Entre les nombroses distincions nacionals i internacionals, va ser honrat el 1998 amb el Premi Carles V per la seva contribució a la Unió Europea.

Morí el 9 d'octubre de 2013, a la ciutat belga de Lokeren, als setanta-set anys.

Vida privada[modifica | modifica el codi]

Martens, té cinc fills: dues del seu primer matrimoni amb Lieve Verschroeven (Kris i Anne) i tres amb Ilse Schouteden (Sara, Sofia i Simon) a qui va conèixer el 1988 mentre treballava com ajudant el seu gabinet. Després del naixement dels seus bessons el 1997 es van casar el 13 de novembre de 1998. Ilse Schouteden té un fill del seu matrimoni anterior. El 2007 es va divorciar de la seva segona dona. El 27 de setembre de 2008 es va casar amb la seva ex-amant de la dècada de 1970 Miet Smet, una antiga ministra belga. Era el seu tercer matrimoni, i el primer d'ella.

Referències[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Paul Vanden Boeynants
Primer ministre de Bèlgica
Bèlgica

1979-1981
Succeït per:
Mark Eyskens
Precedit per:
Mark Eyskens
Primer ministre de Bèlgica
Bèlgica

1981-1992
Succeït per:
Jean-Luc Dehaene
Precedit per:
Wivina Demeester
Ministre Belga de Pressupostos i Recerca Científica
1992
Succeït per:
Mieke Offeciers-Van De Wiele
com a Ministre de Pressupostos
Precedit per:
Robert Houben
President del CVP
1972-1979
Succeït per:
Leo Tindemans
Precedit per:
Jacques Santer
President del Partit Popular Europeu
1990-actualitat
Succeït per:
continua en el càrrec


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wilfried Martens