Wilfried Martens

Wilfried Martens
58è i 60è Primer ministre de Bèlgica 12è i 14è del Rei Balduí I
Mandat 3 d'abril de 1979 – 6 d'abril de 1981
Precedit per	Paul Vanden Boeynants
Succeït per	Mark Eyskens
Mandat 17 de desembre de 1981 – 7 de març de 1992
Precedit per	Mark Eyskens
Succeït per	Jean-Luc Dehaene
Ministre Belga de Pressupostos i Recerca Científica
Mandat 21 de gener de 1992 – 7 de març de 1992
Precedit per	Wivina Demeester
Succeït per	Mieke Offeciers-Van De Wiele com a Ministre de Pressupostos
Naixement	19 d'abril de 1936 (1936-04-19) Sleidinge (Flandes Oriental, Flandes, Bèlgica)
Partit polític	CVP/CD&V
Parella	Lieve Verschroeven (div.) Ilse Schouteden (div. 2007) Miet Smet
Professió	Polític
Nacionalitat	Belga
Religió	Catòlic Romà

Wilfried Martens (pronunciació neerlandesa: [β̞ɪlfɾi mɑɾtəns ˑ t]), nascut Achiel Emma Wilfried Martens. (Sleidinge, Flandes Oriental, Flandes, Bèlgica 19 d'abril de 1936), és un polític belga.

Va néixer a Sleidinge (Flandes Oriental). Martens ha estat el 58è i 60è Primer Ministre de Bèlgica en dos períodes (1979-1981) i (1981-1992).

Martens va ésser President de la CVP belga (ara anomenat Christen-Democratisch en Vlaams CD&V) entre 1972 i 1979, fou diputat a la Cambra de Representants de Bèlgica (Parlament Federal) (1974-1991, i esser un senador de 1991 al 1994. Va ser cofundador del Partit Popular Europeu (PPE) el 1976 i ha estat president del PPE des de 1990.

Des de 1993 va ser president de la Unió Europea Demòcrata Cristiana (UEDC), fins a la seva fusió amb el Grup del PPE el 1996. Martens també va negociar amb el polític conservador finès Sauli Niinistö la fusió de la Unió Demòcrata Europea (UDE) al PPE (oficialment va concloure el 2002). La fusió reeixida de tots els centre-dreta, les organitzacions europees en el PPE (actualment el major partit polític europeu transnacional amb 71 membres dels partits de 38 països), és àmpliament reconegut com un èxit important del seu llegat polític europeu. A partir de 1994 fins el 1998, va ser membre del Parlament Europeu, i president del Grup parlamentari del PPE.

Des d'octubre de 2000 fins a novembre de 2001 va ser també President de la Internacional Demòcrata Cristiana (IDC).

Va tornar a aparèixer a la política belga, el 22 de desembre de 2008 per tal de contribuïr a posar fi a la crisi política del país, que finalment se saldà amb la dimissió del Primer Ministre Yves Leterme.

Martens té un doctorat en Dret, un títol en estudis notarials, així com un batxillerat en filosofia tomista de la Universitat Catòlica de Lovaina. També va estudiar ciències polítiques internacionals a la Universitat de Harvard. Ha exercit l'advocacia en el Tribunal d'Apel·lació de Gant.

Entre les nombroses distincions nacionals i internacionals, va ser honrat el 1998 amb el Premi Carles V per la seva contribució a la Unió Europea.

Vida privada

Martens, té cinc fills: dues del seu primer matrimoni amb Lieve Verschroeven (Kris i Anne) i tres amb Ilse Schouteden (Sara, Sofia i Simon) a qui va conèixer el 1988 mentre treballava com ajudant el seu gabinet. Després del naixement dels seus bessons el 1997 es van casar el 13 de novembre de 1998. Ilse Schouteden té un fill del seu matrimoni anterior. El 2007 es va divorciar de la seva segona dona. El 27 de setembre de 2008 es va casar amb la seva ex-amant de la dècada de 1970 Miet Smet, una antiga ministra belga. Era el seu tercer matrimoni, i el primer d'ella.

Precedit per: Paul Vanden Boeynants	Primer ministre de Bèlgica 1979-1981	Succeït per: Mark Eyskens
Precedit per: Mark Eyskens	Primer ministre de Bèlgica 1981-1992	Succeït per: Jean-Luc Dehaene
Precedit per: Wivina Demeester	Ministre Belga de Pressupostos i Recerca Científica 1992	Succeït per: Mieke Offeciers-Van De Wiele com a Ministre de Pressupostos
Precedit per: Robert Houben	President del CVP 1972-1979	Succeït per: Leo Tindemans
Precedit per: Jacques Santer	President del Partit Popular Europeu 1990-actualitat	Succeït per: continua en el càrrec

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wilfried Martens