Malvasia

Per altres significats vegeu Monemvasia (en català medieval Malvasia)

Varietats viníferes autòctones i tradicionals

Blanques

macabeu - malvasia messeguera - moscatell parellada - picapoll trobat - xarel·lo

Negres

boval - callet - fogoneu garnatxa - manto negre monestrell - samsó - sumoll trepat - ull de llebre

Vegeu també

Vinya Denominació d'Origen

La malvasia o és una varietat de cep blanca, encara que també n'existeix una subvarietat negra. El raïm de malvasia és menut i poc compacte. El gra és gros, tendre i ovoide, molt dolç i aromàtic.

El vi elaborat amb aquesta varietat vitícola és anomenat també malvasia, o vi de malvasia, un vi licorós blanc, dolç, olorós i d'alta graduació. A l'edat mitjana se li suposaven propietats medicinals i tòniques i apareix citat al Tirant lo Blanc.

Originària de Grècia, el nom malvasia se suposa que és una deformació italiana del nom de la població grega de Monemvasia, des d'on es va estendre a Nàpols, Madeira, les Canàries, Sitges, Banyalbufar i Torís. La seva antiguitat i la seva extensió ha provocar la creació de subvarietats, però degut a la poca resistència a les malalties el cultiu s'ha anat reduint sent substituït per altres varietats. La principal producció es troba avui a Itàlia, i és una de les varietats principals a la DOC Alguer, DO Penedès, DO Tarragona i DO València.

En ocasions la malvasia es designa amb complements: de Sitges, roja, catalana, del país, de gra gros (o vermentino), grossa, primerenca, borda, d'Alacant o del Rosselló (subvarietat anomenada trobat). A la zona de Limós s'anomena, en francès, malvoisie al macabeu. La malvasia de Sitges es refereix al vi dolç sent una beguda típica després de les celebracions i de les xatonades.

Són sinònims: subirat, subirat parent, parent, santjaume, rojal, roget, fumat, grec, jaumet, jaumenc, jaumí.