Malvasia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per altres significats vegeu Monemvasia (en català medieval Malvasia)
Escultura La noia de la malvasia, a Sitges

La malvasia o és una varietat de cep blanca, encara que també n'existeix una subvarietat negra. El raïm de malvasia és menut i poc compacte. El gra és gros, tendre i ovoide, molt dolç i aromàtic.

El vi elaborat amb aquesta varietat vitícola és anomenat també malvasia, o vi de malvasia, un vi licorós blanc, dolç, olorós i d'alta graduació. A l'edat mitjana se li suposaven propietats medicinals i tòniques i apareix citat al Tirant lo Blanc.

Originària de Grècia, el nom malvasia se suposa que és una deformació italiana del nom de la població grega de Monemvasia, des d'on es va estendre a Nàpols, Madeira, les Canàries, Sitges, Banyalbufar i Torís. La seva antiguitat i la seva extensió ha provocar la creació de subvarietats, però degut a la poca resistència a les malalties el cultiu s'ha anat reduint sent substituït per altres varietats. La principal producció es troba avui a Itàlia, i és una de les varietats principals a la DOC Alguer, DO Penedès, DO Tarragona i DO València.

A vegades la malvasia es designa amb complements: de Sitges,[1] roja, catalana, del país, de gra gros (o vermentino), grossa, primerenca, borda, d'Alacant o del Rosselló (subvarietat anomenada trobat). A la zona de Limós s'anomena, en francès, malvoisie al macabeu.

La malvasia de Sitges es refereix al vi dolç que és una beguda típica a la regió de Sitges després de les celebracions i de les xatonades.

Són sinònims: subirat, subirat parent, parent, santjaume, rojal, roget, fumat, grec, jaumet, jaumenc, jaumí.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Malvasia Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Gilbert, Teresa. «Vinyes centenàries entre maons». Diari Ara [Barcelona], /02/2012, p.. ISSN: 2014-010X.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]