Furlà

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Friülès)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
friülès
furlan
Altres denominacions: furlà, ladí oriental
Parlat a: Itàlia
Regió: Friül-Venècia Júlia
Parlants: 600.000
Rànquing: -
Classificació genètica: Indoeuropea

  Itàlica
    Romànica
      Retoromànica
        Friülès

estatus oficial
Llengua oficial de: Cap estat. Reconegut oficialment a Itàlia amb la llei 482/1999.
Regulat per: Agència Regional per a la Llengua Friülana (Agjenzie Regjonâl pe lenghe furlane)
codis de la llengua
ISO 639-1 -
ISO 639-2 fur
SIL fur
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg
Territori on es parla el friülès
Bandera històrica del Friül

El furlà, friülès, friülés[1] o friülà (en friülès furlan) és una llengua romànica que pertany a la família lingüística retoromànica, la qual és parlada al Friül (nord-est d'Itàlia, a la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia). Graziadio Ascoli i Giovanni Frau, autor de La lenghe furlane (1972) han deixat ben clar que es tracta d'un idioma diferent de l'italià, i no pas un dialecte, com afirmaven molts filòlegs italians. També és impròpiament anomenada ladí oriental, ja que té les mateixes arrels del ladí, encara que al llarg dels segles s'ha desenvolupat en diferents camins sota la influència de les cultures del seu voltant (alemany, italià, venecià, eslovè).

L'ens que té el paper més important per a la promoció de la llengua friülesa és la Agjenzie Regjonâl pe lenghe furlane

Taula de continguts

[modifica] Característiques principals

[modifica] Fonologia

Des del punt de vista fonològic el friülès es caracteritza en primer lloc per la presència d'un sistema vocàlic format per cinc vocals breus /a, e, i, o, u/ i cinc vocals llargues /aː, eː, iː, oː, uː/. Aquesta oposició forma parells mínims.

Parells mínims
Vocal breu Vocal llarga
lat /'lat/ (llet) lât /'laːt/ (llac)
mes /'mes/ (missatger) mês /'meːs/ (mes)
mil /'mil/ (mil) mîl /'miːl/ (mel)
poc /'pok/ (empenta) pôc /'poːk/ (poc)
brut /'brut/ (lleig) brût /'bruːt/ (brou)

El segon tret original del friülès, que el diferencia de la resta de les llengües romàniques, és la presència de les oclusives palatals /c/ i /ɟ/. Aquestes oclusives formes grups de parells mínims amb les oclusives velars i amb les africades palatals. Per exemple: cjoc /'cok/ (borratxo), çoc /'tʃok/ (soca) i coc /'kok/ (ou).

Els fonemes consonants del friülès estan ordenats en la taula següent:

Bilabial Labiodental Alveolar Postalveolar Palatal Velar
Oclusiva p  b   t  d   c ɟ k  g
Africada     ts dz tʃ dʒ    
Nasal m   n   ɲ  
Fricativa   f  v s  z      
Aproximant     ɾ      
Lateral aproximant     l      

Fonèticament existeix també la nasal [ŋ], que no té valor fonològic distintiu. En alguns dialectes existeixen també /ʃ/ i [ʒ] amb valor fonològicament distintiu.

El procés fonològic més important del friülès és l'ensordiment de les oclusives i fricatives en posició final de paraula. Per exemple: /grand/[grant].

[modifica] Morfosintaxi

Des del punt de vista morfològic, el friülès no és una llengua flexiva, tal com la majoria de les romàniques.

El friülès té dos gèneres (masculí i femení). El masculí sol acabar en consonant, el femení en -e. El femení es forma en la majoria dels casos afegint una –e al masculí.

Formació del femení
Masculí Femení
fuart (fort) fuarte (forta)

El friülès té dos nombres (singular i plural). Pel que fa a la formació del plural, els substantius i els adjectius es divideixen en dues classes. La primera forma el plural masculí afegint –s, la segona el forma per palatalització de la consonant final. La classe més nombrosa és la primera; la segona inclou només els noms masculins acabats en vocal + l i els acabats en vocal + st.

Formació del plural masculí
Classe Singular Plural
Primera fradi /'fradi/ (germà) fradis /'fradis/ (germans)
Segona cjaval /ca'val/ (cavall) cjavai /ca'vaj/ (cavalls)
Segona trist /'trist/ (dolent) triscj /'trisc/ (dolents)

El plural del femení es forma sempre segons el model de la primera classe, és a dir afegint una –s al singular (en la varietat estàndard, si el singular acaba en -e, també se substitueix la –e final amb -i).

Formació del plural femení
Singular Plural
cjase /'caze/ (casa) cjasis /'cazis/ (cases)
man /'maŋ/ (mà) mans /'maŋs/ (mans)
val /'val (cistell) vals /'vals/ (cistells)

Una característica morfològica original del friülès és l'existència dels pronoms personals de subjecte tònics (forts) i àtons (febles). El pronom personal de subjecte àton forma part del verb i és proclític a la forma declarativa i enclític a la interrogativa.

Pronoms de subjecte àtons a la forma declarativa i interrogativa
Declarativa Interrogativa
o soi (sóc) soio? (sóc?)
tu sês (ets) sêstu? (ets?)
al è (ell és) isal? (ell és?)
e je (ella és) ise? (ella és?)
o sin (som) sino? (som?)
o sês (sou) seso? (sou?)
a son (són) sono? (són?)

El sistema verbal friülès és força complex, ja que, a més de diferenciar morfològicament entre la forma declarativa i la interrogativa gràcies als pronoms personals de subjecte àtons, té temps verbals simples, compostos i "bi-compostos". Els compostos es formen amb el participi passat del verb precedit per l'auxiliar jessi (ser) o (haver). Els bicompostos es formen amb el participi passat del verb precedit pel participi passat del verb (haver) i pel mateix auxiliar . Els temps bi-compostos expressen l'ocasionalitat o la preterintencionalitat d'una acció. En total el sistema verbal del friülès conté 47 temps.

Exemples de temps verbals
Temps Exemple Traducció
Present declaratiu d'indicatiu o feveli parlo
Passat compost d'indicatiu o ai fevelât he parlat
Passat bi-compost d'indicatiu o ai vût fevelât he tingut la possibilitat de parlar

[modifica] Lèxic

El lèxic friülès és majoritariament d'origen llatí. La resta és formada per paraules d'origen prellatí (celta), germànic (llombard i alemany), eslau i, pel que fa als manlleus més recents, italià i anglès.

Exemples de lèxic
friülès Català Italià
mari mare madre
pari pare padre
sûr germana sorella
fradi germà fratello
ave avia nonna
von avi nonno
taule taula tavola
cjadree cadira sedia
peraule paraula parola
ruede roda ruota
puint pont ponte
fuart fort forte
vues os osso
cjavre cabra capra
glesie església chiesa
flôr flor fiore
plat plat piatto
blave blat biada

[modifica] Dialectes

El friülà es pot dividir en tres dialectes: Central, el més parlat (província de Gorizia i part central i meridional de la d'Udine); 'cjargnel' (part septentrional de la província d'Udine) i el de la dreta del Tagliamento (província de Pordenone). El friülà es troba separat dels dialectes vènets per la línia Livenza-Tagliamento, i resta aïllat de les altres parles retoromàniques (és a dir el ladí i les parles grisones).

[modifica] Nombre de parlants

Segons el Gruppo di Studio Alpino di Bellinzona, als anys setanta hi havia 520.245 parlants; segons la Universitat de Friül, eren 700.000, i segons una enquesta de la revista Int Furlane de l'abril del 1978, eren vora 900.000.

Segons dades de l'Euromosaic de la Universitat Oberta de Catalunya, a finals del segle XX la llengua era parlada per unes 526,649 persones (43,3 % de la població de la regió autònoma, pràcticament tots bilingües. La major part dels parlants, 389,159, són a la província d'Udine/Udin (el 75 % de la població), 103.303 a Pordenone/Pordenon (el 40,53 % de la població) i 31.187 a Gorizia/Gurize (21,66 %). Segons dades de la Universitat d'Udine[2], en la mateixa època els friülanoparlants eren uns 400.000.

També es calcula que hi ha al voltant de 700.000 friülans fora del país, repartits entre les grans ciutats italianes, l'Amèrica del Sud (principalment l'Argentina i l'Uruguai), a Toronto (uns 30.000) i Alemanya. A totes hi ha organitzacions con Famee Furlane (Família Furlana) o Fogolâr Furlan (Llar Furlana), potser unes 50 arreu del món.

[modifica] Territori on es parla

Escut Província Municipis Nombre
Província de Gorizia Capriva del Friuli, Cormons, Dolegna del Collio, Farra d'Isonzo, Gorizia, Gradisca d'Isonzo, Mariano del Friuli, Medea, Monfalcone, Moraro, Mossa, Romans d'Isonzo, Sagrado, San Lorenzo Isontino, Villesse 15 de 25
Escut de la Província de Pordenone Província de Pordenone Andreis, Arba, Arzene, Aviano, Azzano Decimo, Barcis, Budoia, Casarsa della Delizia, Castelnovo del Friuli, Cavasso Nuovo, Claut, Clauzetto, Cordenons, Cordovado, Fanna, Fontanafredda, Frisanco, Maniago, Meduno, Montereale Valcellina, Morsano al Tagliamento, Pinzano al Tagliamento, Polcenigo, Porcia, Pordenone, San Giorgio della Richinvelda, San Martino al Tagliamento, San Quirino, San Vito al Tagliamento, Sequals, Sesto al Reghena, Spilimbergo, Tramonti di Sopra, Tramonti di Sotto, Travesio, Valvasone, Vito d'Asio, Vivaro, Zoppola 38 de 51
Província d'Udine Aiello del Friuli, Amaro, Ampezzo, Aquileia, Arta Terme, Artegna, Attimis, Bagnaria Arsa, Basiliano, Bertiolo, Bicinicco, Bordano, Buja, Buttrio, Camino al Tagliamento, Campoformido, Campolongo Tapogliano, Carlino, Cassacco, Castions di Strada, Cavazzo Carnico, Cercivento, Cervignano del Friuli, Chiopris-Viscone, Chiusaforte, Cividale del Friuli, Codroipo, Colloredo di Monte Albano, Comeglians, Corno di Rosazzo, Coseano, Dignano, Dogna, Enemonzo, Faedis, Fagagna, Fiumicello, Flaibano, Forgaria nel Friuli, Forni Avoltri, Forni di Sopra, Forni di Sotto, Gemona del Friuli, Gonars, Latisana, Lauco, Lestizza, Lignano Sabbiadoro, Ligosullo, Magnano in Riviera, Majano, Malborghetto Valbruna, Manzano, Martignacco, Mereto di Tomba, Moggio Udinese, Moimacco, Montenars, Mortegliano, Moruzzo, Muzzana del Turgnano, Nimis, Osoppo, Ovaro, Pagnacco, Palazzolo dello Stella, Palmanova, Paluzza, Pasian di Prato, Paularo, Pavia di Udine, Pocenia, Pontebba, Porpetto, Povoletto, Pozzuolo del Friuli, Pradamano, Prato Carnico, Precenicco, Premariacco, Preone, Prepotto, Ragogna, Ravascletto, Raveo, Reana del Rojale, Remanzacco, Resiutta, Rigolato, Rive d'Arcano, Rivignano, Ronchis, Ruda, San Daniele del Friuli, San Giorgio di Nogaro, San Giovanni al Natisone, Santa Maria la Longa, San Vito al Torre, San Vito di Fagagna, Sauris, Sedegliano, Socchieve, Sutrio, Talmassons, Tarcento, Tarvisio, Tavagnacco, Teor, Terzo d'Aquileia, Tolmezzo, Torreano, Torviscosa, Trasaghis, Treppo Carnico, Treppo Grande, Tricesimo, Trivignano Udinese, Udine, Varmo, Venzone, Verzegnis, Villa Santina, Villa Vicentina, Visco i Zuglio 126 de 137
Província de Venècia (Manament de Portogruaro) Concordia Sagittaria,San Michele al Tagliamento, Teglio Veneto, Fossalta di Portogruaro, Gruaro, Cinto Caomaggiore, Pramaggiore 7 d'11

[modifica] Literatura

Article principal: Literatura furlana

Hi ha poemes i treballs en friülès pels voltants del 1300, mentre que els primers documents aparegueren ja al segle XI. Al segle XX hi va haver una revifalla de la llengua que encara dura avui dia; un dels seus protagonistes va ser Pier Paolo Pasolini.

Cartell de senyalització bilíngüe

[modifica] Normalització

La normalització ortogràfica del friülès és relativament recent (l'ortografia unitària va ser reconeguda oficialment per la presidència de la regió autònoma el 1996) i va ser obra del lingüista català Xavier Lamuela.

[modifica] Presència als mitjans

Pel que fa a l'ensenyament, el friülès és molt poc present a l'ensenyament. Des de 1999 el friülès és una assignatura optativa a les llars d'infants, a les escoles de primària i a les secundàries. La Societât Filologjiche Furlane organitza des de 1952 cursos de friülès per a adults. Des del 1975 també hi ha un curs de friülès per a adults a la Universitat d'Udine.

No hi ha diaris diaris en friülès; les revistes més importants són Int Furlane (1966), La Patrie dal Friûl (1946), Il diari (2007) i Gnovis Pagjinis Furlanis, l'anuari Il Strolic Furlan (1867) i les literàries Ce Fastu? i Sot la Nape.

Toponímia bilingüe a Visco

Pel que fa a la ràdio, s'emeten unes 40 hores setmanals en friülès a les emissores Radio Onde Furlane, que emet de 70 a 80 hores a la setmana en friülès des de fa 10 anys, amb 35.000 oients, Radio Stereo Carnia i Radio Spazio 103. La RAI emet en furlà el programa La specule un cop a la setmana.
En televisió s'emet a Telefriuli, un cop a la setmana per les nits, i a Telealtofriüli, una cadena local. La RAI emet alguns minuts en friülès els diumenges al matí (generalment són programes d'entreteniment).

[modifica] Exemples

  • Bondì, o soi Zorç!
    Bon dia, sóc el Jordi!
  • Ce âstu non?
    Com et dius?
  • Ce ore ise?
    Quina hora és?
  • Ti plasie la musiche catalane?
    T'agrada la música catalana?
  • O ai di lâ a cjase.
    Haig d'anar cap a casa.

[modifica] Bibliografia

[modifica] Estudis sobre la llengua

  • Paola Benincà, Laura Vanelli, Linguistica friulana, Unipress, Padova, 2005.
  • Franc Fari (cur.), Manuâl di lenghistiche furlane, Forum, Udine, 2005.
  • Giuseppe Francescato, Dialettologia friulana, Società Filologica Friulana, Udine,1966.
  • Giovanni Frau, I dialetti del Friuli, Società Filologica Friulana, Udine, 1984.
  • Sabine Heinemann, Studi di linguistica friulana, Società Filologica Friulana, Udine, 2007.
  • Carla Marcato, Friuli-Venezia Giulia, Laterza, Roma - Bari, 2001.
  • Piera Rizzolati, Elementi di linguistica friulana, Società Filologica Friulana, Udine, 1981.
  • Paolo Roseano, La pronuncia del friulano standard: proposte, problemi, prospettive, Ce Fastu?, LXXXVI (2010), n. 1, p. 7-34.
  • Federico Vicario (cur.), Lezioni di lingua e cultura friulana, Società Filologica Friulana, Udine, 2005.
  • Federico Vicario, Lezioni di linguistica friulana, Forum, Udine, 2005.

[modifica] Gramàtiques en grafia normalitzada

  • William Cisilino (cur.). "LeAm, Lessic Aministratîf, Manuâl, Grafie Formulari Dizionari". Udin, Provincie di Udin, 2004.
  • "La grafie uficiâl de lenghe furlane". Udin, Regjon Autonome Friûl – Vignesie Julie, 2002.
  • Anna Madriz, Paolo Roseano. "Scrivere in friulano". Udine, Società Filologica Friulana, 2006.
  • Fausto Zof. "Gramatiche pratiche de lenghe furlane". Udine, Messaggero Veneto, 2002.

[modifica] Gramàtiques en grafies no normalitzades

  • Giovanni Battista Della Porta. "Grammatica friulana pratica". Udine, Tipografia D. Del Bianco e Figlio, 1922.
  • Giorgio Faggin. "Grammatica friulana". Campoformido (Ud), Ribis, 1997.
  • Xavier Lamuela (cur.). "La grafie furlane normalizade". Udin, Aministratsion Provinciâl di Udin, 1987.
  • Giuseppe Marchetti. "Lineamenti di grammatica friulana". Udine, Società Filologica Friulana, 1952.
  • Zuan Nazzi Matalon. "Marilenghe, Gramatiche furlane". Udin, Institût di Studis Furlans, 1977.

[modifica] Diccionaris

  • "Grant Dizionari Bilengâl Talian –Furlan". Udin, Regjon Autonome Friûl – Vignesie Julie, 2004-2011.
  • Sandri Carrozzo "DOF - Dizionari Ortografic Talian-Furlan/Furlan-Talian", Serling, Udin, 2008
  • Sandri Carrozzo "DOF piçul - Dizionari Ortografic Talian-Furlan/Furlan-Talian", Serling, Udin, 2010
  • Federico Vicario, Paolo Roseano, Vocabolari furlan, Societât Filologjiche Furlane, Udin, 2010.

[modifica] Cursos

  • Adriano Ceschia. "Dut par furlan". Udine, Il Friuli, 1999.
  • Luzian Verone. "Lezions Furlanis". Udin, Societât Filologjiche Furlane, 2002.
  • Fausto Zof. "La nestre lenghe. Eserciziari di furlan". Udin, Societât Filologjiche Furlane, 2004.
  • Stefania Garlatti-Costa, Roberta Melchior, LENGHE Cors di furlan, Consorzi

universitari dal Friûl, Udin, 2008

  • Sandri Carrozzo. "Cors di grafie furlane". Udin, Serling, 2009.

[modifica] Referències

  1. Friülés en pronúncia occidental i friülès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el Llibre d'estil
  2. Picco Linda, Ricercje su la condizion sociolenghistiche dal furlan, Udin, Forum, 2001.

[modifica] Enllaços externs

Viquipèdia
Hi ha una edició en friülès de la Viquipèdia


Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües