Llengües retoromàniques

Retoromànic rumantsch, furlan
Parlat a:	Itàlia i Suïssa
Regió:	cantó dels Grisons, Friül-Venècia Júlia
Parlants:	400.000 - 750.000
Classificació genètica:	Indoeuropeu   Llengua itàlica   Llengua romànica    Itàlica-Occidental     Romànica      Italo-Occidental       Italo-Dàlmata           Retoromànic
estatus oficial
Regulat per:
codis de la llengua
Àrea on es parla el retoromànic
Visiteu el Portal:Llengües

Les llengües retoromàniques o rètic són un grup de llengües romàniques parlades a Suïssa i el nord d'Itàlia, en l'àrea alpina de l'antiga província romana de Rètia. Segons alguns autors representen la resta d'un àrea romanç més àmplia que arribava pel nord fins al Danubi.

Varietats

Comprèn diferents seccions:

• Dialectes romanxs (rumantsch): Sobreselvà o sursilvan, Sotaselvà o sutsilvan, Surmiran, Alt engiadinès o puter i Baix engiadinès o vallader formen els cinc dialectes escrits, es parlen a Suïssa (en el cantó dels Grisons), en l'actualitat el nombre de parlants de tots aquests dialectes reunits és d'unes 35.000 persones.
• Interomanx (rumantsch grischun): mena de lingua franca romanx emprada a Suïssa per a unificar la vintena de dialectes romanxs, i que es dóna suport sobretot en el sursilvà, el vallader i el surmirà. L'interromanx és una llengua oficial en el cantó suís dels Grisons.
• Dialectes ladins (ladín): empleats als Dolomites (Itàlia), es consideren una llengua regional.
• Friülà (furlan): parlat a la província d'Udine, té l'estatut de llengua regional a Friül-Venècia Júlia.

Al llarg del segles l'avenç de les parles alemanyes i italianes n'ha reduït força el territori, que problablement havia estat continu. Actualment hi ha tres blocs de dialectes retoromànics, estesos en sengles àrees separades les unes de les altres. Malgrat aquest aïllament geogràfic i les diferències destacables que hi ha entre les diferents varietats, que dificulten la comunciació entre els seus parlants, es considera que el retoromànic constitueix una sola llengua. Socialment hi ha consciència de germanor entre els diferents pobles de parla retoromànica. En total, el nombre de parlants de retoromànic se situa entre les 400.000 i les 750.000 persones.

Característiques

El vocalisme de cadascun dels dialectes retoromànics és diferent; tots, però, tenen com a mínim les set vocals que també hi ha presents en el català.

Pel que fa a la morfologia, el retoromànic, com a llengua romànica occidental, fa ús de la desinència -s per a formar el plural dels mots. Altres caraterístiques morfològiques, totes derivades del llatí, d'almenys alguna de les varietats retoromàniques, són la conservació, en determinades ocasions, de restes de la declinació nominal i el manteniment del gènere neutre.

Quant a la sintaxi, la influència de l'alemany és destacable en els dialectes de Suïssa (romanx), en què, a diferència del que s'esdevè en els d'Itàlia (ladí i friülà), l'ordre dels mots dins la frase és més fixe, el verb és el segon constituent en les oracions principals i el pronom personal subjecte és d'ús obligatori. El lèxic és de base patrimonial llatina, però presenta nombrosos manlleus i prèstecs de l'alemany, l'italià i de les llengües eslaves, diferint de manera desigual segons la regió.

Semblances de vocabulari entre els diferents dialectes, l'anglès i l'italià

Anglès	Sobreselvà	Sotaselvà	Surmiran	Alt engiadinès	Baix engiadinès	Rumantsch Grischun	Friülà	Nones (Ladí)	Llatí	Italià
gold	aur	or	or	or	or,aur,ar	aur	aur	or	aurum	oro
hard	dir	dir	deir	dür	dür	dir	dûr	dur	durus	duro
eye	egl	îl	îgl	ögl	ögl	egl	voli	ocel	oculus	occhio
light, easy	lev	leav	lev	liger	leiv	lev	lizêr	lizer	levis	lieve
three	treis	tres	treis	trais	trais	trais	trê	trei	tres	tre
snow	neiv	nev	neiv	naiv	naiv	naiv	nêf	neu	nix (abl.: nive)	neve
wheel	roda	roda	roda	rouda	rouda	roda	ruede	rueda	rota	ruota
cheese	caschiel	caschiel	caschiel	chaschöl	chaschöl	chaschiel	formadi	formai (ciasolet)	caseolus (formaticus)	cacio (formaggio)
house	casa	tgeasa	tgesa	chesa	chasa	chasa	cjase	ciasa	casa	casa
dog	tgaun	tgàn	tgang	chaun	chan	chaun	cjan	ciagn	canis	cane
leg	comba	tgomba	tgomma	chamma	chomma	chomma	gjambe	giamba	gamba	gamba
chicken	gaglina	gagliegna	gagligna	gillina	giallina	giaglina	gjaline	gialina	gallina	gallina
cat	gat	giat	giat	giat	giat	giat	gjat	giat	catus	gatto
all	tut	tut	tot	tuot	tuot	tut	dut	tut	totus	tutto
shape	fuorma	furma	furma	fuorma	fuorma	furma	forme	forma	forma	forma
I	jeu	jou	ja	eau	eu	jau	jo	mi	ego	io

Vegeu també

• Romanx
• Ladí
• Friülà
• Grisons
• Atles interactiu UNESCO de les llengües del món en perill
• Llibre Roig de Llengües Amenaçades

Enllaços externs

• Atles de les llengües amenaçades del món de la UNESCO
• Informe d'Ethnologue sobre les llengües retoromàniques

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües retoromàniques