Saqueig de Maó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Saqueig de Maó
— Guerres otomanes
Ràtzies otomanes —
Data 1 de setembre de 1535
Localitat Maó
Resultat Victòria otomana
Saqueig de Maó (Països Catalans)
Saqueig de Maó
Saqueig de Maó
Coord.: 39° 53′ 21″ N, 4° 15′ 49″ E / 39.88917°N,4.26361°E / 39.88917; 4.26361
Bàndols
Estendard del monarca d'Espanya, dinastia Habsburg (1580-1668) Espanyes Imperi Otomà Imperi Otomà
Comandants en cap
Imperi Otomà Khair ed-Din Barba-rossa
Forces
350 homes 22 galeres
9 galiots
2.500 homes

El Saqueig de Maó de 1535 fou una ràtzia otomana contra el litoral menorquí.

En una època de nombrosos atacs de les flotes otomanes al litoral,[1] Cullera havia patit atacs pirates el 1503 i el 1532,[2] i arran de la pèrdua de Tunis el 1535 uns mesos abans, Khair ed-Din Barba-rossa va contraatacar a les Balears.

Maó no tenia guarnició, només un o dos canons, però sense munició ni pólvora emmagatzemada,[3] i comptava amb només amb 300 focs, uns 1.500 habitants, dels que només 350 eren aptes per al servei d'armes. La capital de l'illa era Ciutadella, on estava la guarnició

L'atac[modifica | modifica el codi]

La nit de l'1 de setembre de 1535 l'armada de l'imperi Otomà entrava al port de Maó camuflada com a naus imperials de retorn de la conquesta de Tunis. Els frares franciscans Bartomeu Genestar i Francesc Coll[4] van anar a rebre amb una barca les que creien naus imperials, però en veure que eren els turcs que venien van tornar a donar avís a la població, que va tancar les muralles i es va preparar per a la lluita.

En veure que Khair ed-Din Barba-rossa desembarcava els seus 2.500 homes i començava a assetjar la vila, es va enviar un avís del perill que corria la població al governador, resident a Ciutadella,[5] que de seguida va reunir els cavallers i formar una columna de socors que es va encaminar ràpidament cap a Maó, reclutant nous reforços pel camí, i el 3 de setembre entraren en contacte amb les tropes turques, que, molt superiors en nombre, la van aniquilar, morint el governador i els seus cavallers.

El fracàs dels socors va minar la moral dels assetjats, i quan la muralla ja estava parcialment enderrocada,[6] els mateixos dirigents maonesos es van posar en contacte amb Barba-rossa i al vespre del 4 de setembre van estipular el lliurament de la ciutat, amb la condició que en el saqueig serien respectats els dirigents i les seves deu cases, i la nit següent va ser dantesca per Maó, amb la mort dels franciscans i altres civils, violacions, incendis, depredacions, i la captura de 600 presoners dels que mai es va saber res més, mentre els dirigents maonesos s'havien refugiat a Binimaimut.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Els dirigents que havien lliurat la ciutat foren capturats per ordre d'Eiximèn Perez de Figuerola, Virrei de Mallorca i el mateix dia 8 de setembre va començar el judici, que va durar més d'un any, i el 24 d'octubre de 1536 els cinc principals inculpats van morir mutilats a la plaça del Born de Ciutadella.

L'atac provocà la construcció del Castell de Sant Felip a partir de 1554 amb l'establiment d'una guarnició de soldats professionals,[7] i una torre de defensa en el moll de Palma. En el segle següent, s'amplia l'àrea en torn la torre defensiva amb la construccio de la fortalesa La Avanzada.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (castellà) Bartolomé Bennassar, La España del Siglo de Oro, p.72
  2. (castellà) Luis Arciniega García, Defensas a la antigua y a la moderna en el Reino de Valencia durante el siglo XVI, p.74
  3. (castellà) Mariana Vinent Cardona, Y el Acta de Constantinopla, p.61
  4. (castellà) Antonio Furió Sastre, Martirologio para las Islas Baleares y Pitiusas, p.217
  5. Ciutadella era llavors la capital de Menorca
  6. (castellà) Mariana Vinent Cardona, El Puerto de Mahón, su historia y el saqueo del pirata Barbarroja
  7. Miquel Àngel Casasnovas Camps, La crisi de la Universitat General de Menorca durant el segle XVII