Çobanoğlu o Çoban-oğlu (plural Çobanoğulları) fou una nissaga turcmana d'Anatòlia que va dominar la regió de Kastamonu al segle XIII. La va fundar Hüsameddin Çoban, un general del soldanat Seljúcida de Rüm durant el regnat de Kaykaus I i el seu successor Kay Kobad I; va dirigir les expedicions dels turcmans que van estendre el territori seljúcida al nord, a costa de Imperi de Trebisonda, i va rebre Kastamonu en feu. Entre 1224 i 1227 va dirigir l'exèrcit i flota seljúcida que va salpar de Sinope i va conquerir Sudak a Crimea.
Mort Hüsameddin Çoban, les seves possessions hereditaries feudals foren governades pel seu fill Alp Yürek i el net Yavlak Arslan. Sota aquests es va seguir una política prudent de reconeixement de la sobirania mongola; els mongols s'havien establert a Pèrsia després del 1230 i després de la seva victòria a Kose Dagh s'havien imposat a Anatòlia. El 1256 es va fundar la dinastia ilkhànida. En una data indeterminada Yavlak Arslan es va revoltar i fou derrotar per un exèrcit combinat dels mongols i els seus vassalls seljúcides de Rüm, i la regió fou donada en feu al comandant seljúcida Şemseddin Yaman Candar, que es va establir al beylik de Kastamonu i van fundar la dinastia Isfendiyar-oğlu o dels Djandaroğulları (aquest nom apareix transcrit també com Candar i Jandar).
Al cap d'un temps el fill de Yavlak Arslan, Çobanoğlu Mahmud Bey, va expulsar a Shams al-Din (Şemseddin) Timir (Temür) (ibn ?) Yaman Djandar (Yaman Candar) i va recuperar el poder. Va continuar les seves expedicions contra els bizantins de Trebisonda i Nicea, però el 1309, va morir en una emboscada preparada per Xudja al-Din Sulayman Paixà el fill i successor de Yaman Candar, i finalment aquesta nissaga es va consolidar al poder a la regió.
Els Çobanoğullari van tenir com a vassalls a Othman i els seus (1281-1299) que després es va declarar independent.
[modifica] Llista de beis
- Husam al-Din Čoban (Hüsameddin Çoban) vers 1220-1240
- Alp Yürek vers 1240-?
- Yavlak Arslan ?-1290
- a Şemseddin Yaman Candar d'Aflani (Insfendiyar-oğlu), vers 1290- vers 1301
- Mahmud Bey vers 1301-1309
- Shudja al-Din Sulayman Paixà 1309-1340, dinastia dels Isfendiyaroğulları
[modifica] Enllaços externs
|
Beyliks Turcs d'Anatòlia |
|
|
|
|
|
Emirats ortúquides (1102 - ) |
|
Ancestres: Eksük i el seu fill Artuk (Ortuk), comandant d'Alp Arslan, de la tribu oghuz dels Döğer
Fundador: Muin al-Din Sukman Bay · Capitals: Hasankeyf, Mardin, Kharpert (Harput) i Mayyafarikin (Miyarfarqin)
centres: Diyarbekir · Hasankeyf · Silvan · Mardin · Midyat · Harput · Palu · Alep (temporaralment el 1117)
Branca d'Hisn Kayfa o dinastia Sökmenli: Muin al-Din Sukman Bay (1102-1104) · Rukn al-Dawla Daud (1107 - 1144) · Kara Arslan (1144-1174) · Nur al-Din Muhammad (1174-1185) · Kutb al-Din Sukman II (1185-1200) · Nasir al-Din Mahmud (1200-1222) · Rukn al-Dun Mawdud (1222-1232) · Masud (1232-1233)
Branca de Mardin o Ilgàzides: Yakuti 1097-? · Ali ibn Yakuti ?-1105 · Muin al-Din [Sukman I] (1105) · Ibraim (1105-1109) · Necmeddin Ilghazi I (1109-1122) · Hüsameddin Timurtaş (1122 - 1154) · Necmeddin Alp (1154 - 1176) · Ilghazi II (1176-1184) · Yawlak Arslan 1184-1201) · Nasir al-Din Artuk Arslan (1201-1239) · Nadjm al-Din Ghazi al-Said (1239-1260) · Kara Arslan al-Muzaffar (1260-1292) · Shams al-Din Daud al-Said (1292-1294) · Nadjm al-Din Ghazi al-Mansur (1294-1312) · Imad al-Din Ali Alpi II (1312) · Shams al-Din Mahmud al-Salih (1312-1364) · Husam al-Din Ahmad al-Mansur (1364-1368) · Shams al-Din Mahmud al-Salih (1368) · Al-Muzaffar Daud (1368-1376) · Nadjm al-Din Isa al-Zahir (1376-1406) · Salih ibn Daud (1406-1409)
Branca d'Harput o Kharpert: Nur al-Dawla Balak (1113-1124) · Rukn al-Dawla Daud (1124-1144) · Kara Arslan (1144-1174) · Nur al-Din Muhammad (1174-1185) · Imad al-Din Abu Bakr (1185-1203) · Nizam al-Din Ibrahim (1203-1223) · Ahmad al-Khidr (1223-1234) · Nur al-Din Arturkshah (1234)
Amida: Nur al-Din Muhammad (1183-1185) · Kutb al-Din Sukman II (1185-1200) · Nasir al-Din Mahmud (1200-1222) · Rukn al-Dun Mawdud (1222-1232) · Shams al-Din Mahmud al-Salih (?-1364) · Husam al-Din Ahmad al-Mansur (1364-1368) · Shams al-Din Mahmud al-Salih (1368) · Al-Muzaffar Daud (1368-1376) · Nadjm al-Din Isa al-Zahir (1376-1406)
Branca de Mayyafarikin: Nadj al-Din Ilghazi I (1118-1122) · Shams al Dawla Sulayman (1122-1130) · Husham al-Din Timurtash (1130-1152) · Nadjm al-Din Alpi I (1152-1176) · Kutb al-Din Ilghazi II (1176-1184) · Yawlak Arslan (1184-1185) · Shams al-Din Mahmud al-Salih (?-1364) · Husam al-Din Ahmad al-Mansur (1364-1368) · Shams al-Din Mahmud al-Salih (1368) · al-Muzaffar Daud (1368-1376) · Nadjm al-Din Isa al-Zahir (1376-1406)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Emirat d'Erzurum (1072-1202) |
|
Fundador: Saltuk · Capital: Erzurum
Centres: Erzurum · Tercan
Dinastia: Saltúquides (1072-1102) · Ali bin Ebu'l-Kâsım (1102 - ~ 1124) · Ziyâüddin Gazi (~ 1124-1132) · İzzeddin Saltuk (1132-1168) · Nâsırüddin Muhammed (1168-1191) · Mama Hatun (1191-1200) · Melikshah ibn Muhammed]] (1200-1202)
1202: al sultanat seljúcida de Rüm
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
