Amasya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Amasya i el riu Iris.

Amasya és una ciutat de Turquia capital de l'il o província d'Amasya. La ciutat té més de cent mil habitants (133.000, dels quals 74.000 a la ciutat i la resta als pobles de la rodalia). La província d'Amasya (il) té 5.452 km² i quasi quatre-cents mil habitants (final del 2005).

Història[modifica | modifica el codi]

És l'antiga ciutat d'Amàsia (Amasia). Amàsia (Amasia) fou una ciutat del Pont a la riba del riu Iris avui Yeshil Ermak a una plana anomenada Xiliocomon. Al nord quedaven la comarca de Diocopene i la de Pimolisene (nom derivat de la ciutat de Pimolisa), i al sud el Babonomon i la Ximene que arribava fins al Halys. Està al nord-oest de Sebastea.

La primera vegada que s'esmenta la ciutat vers el 302 aC ja era residència del sobirà del Pont però la ciutat fou probablement d'origen hitita. Fou capital fins que Sinope fou inclosa en el regne el 183 aC. Quan el Pont va passar a Roma va esdevenir ciutat lliure. Fou també la capital de la província del Pont sota els romans i durant el regnat de Trajà portava el títol de metròpolis.

A Amàsia va néixer el geògraf Estrabó. Es conserven a la ciutat unes muralles que són d'època bizantina (probablement del temps de Justinià) i amb una part feta o refeta pels seljúcides. Les tombes dels reis del Pont són a la ciutadella de la part sud, tres a l'oest i dues a l'est.

Després del 1071 fou ocupada pels seljúcides i va portar llavors el nom d'Amasya. Fou una de les capitals de la dinastia Danishmèndida (la principal fou Sivas), per passar als seljúcides de Rum sota Kilidj Arslan II (1156-1192) a la mort del qual el sultanat es va dividir entre els seus fills (1193) i Amasya va correspondre a Nizam al-Din Arghun Shah, però la va perdre davant el seu germà Rukn al-Din Sulayman.

Ocupada pels mongols després del 1231, va formar part dels dominis dels Il-Khan, però va retornar als seljúcides sota Tadj al-Din Altintash, fill del darrer sultà seljúcida de Rum, Masud II (sultà fins a 1308). El 1341 va passar a Habil-oghlu i poc després a Ala al-Din Eretna, emir del Beylik d'Eretna.[1] Ali Beg Eretna-oghlu va perdre Amasya davant Hadjdj Shadgeldi però aquest es va enfrontar llavors al seu aliat Malik Ahmad que reclamava la ciutat que també intentava recuperar el cadi dels Eretna-oghlu Burhan al-Din (verdader governant de l'emirat); a la mort de Shadgeldi el seu fill Ahmad va conservar la ciutat amb ajut de l'otomà Baiazet I. Finalment aquest la va ocupar vers 1390; després de la batalla d'Ankara contra Tamerlà (1402) el fill de Baiazet I, Mehmet Çelebi es va refugiar a Amasya, que li va servir de base en la lluita contra els seus germans. A partir del 1413 fou per un temps residència dels prínceps hereus que n'eren designats sovint governadors. El 1486 els otomans hi van construir una gran mesquita. Fou un centre cultural d'Anatòlia durant segles i al segle XIX fou un centre de trànsit. El 29 de maig de 1555 s'hi va signar el tractat d'Amasya amb Turquia que va posar fi a la guerra.

El 1900 tenia entre 25.000 i 30.000 habitants incloent armenis i alguns grecs. El 1915 es va produir la matança dels armenis. El 1930 es va acabar la via fèrria Samsun-Sivas. El 1939 fou destruïda en bona part per un terratrèmol i el 1940 tenia 13.732 habitants quasi tots turcs.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amasya Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Ágoston, Gábor; Masters, Bruce Alan. Encyclopedia of the Ottoman Empire (en anglès). Infobase Publishing, p.41, p. 2009. ISBN 0816062595. 

Coord.: 40° 39′ 0″ N, 35° 50′ 0″ E / 40.65000°N,35.83333°E / 40.65000; 35.83333