Milas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 37° 19′ 00″ N, 27° 47′ 00″ E / 37.31667,27.78333 Milas (antiga Milasa, Milaso, Milaxo, Melaso, Melaxo, clàssica Mylasa = Μύλασα) és una ciutat de Turquia, antiga capital de Cària i del Beylik de Menteşe-oğlu, i avui capital d'un districte de la província de Muğla, de la qual és la segona ciutat en importància després de Muğla. Al seu districte hi ha més de 20 llocs arqueològics i històrics. El seu port es troba a la costa, a 25 km, i s'anomena Güllük, estant situat al golf de Mendelia (Mandayla Körfezi). La seva població el 2009 era de 50.975 habitants (anterior cens 52.051 habitants)[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Milasa

Està situada a un contrafort oriental del Sodra Daği (Sant Elies) al mig d'una plana tancada pels quatre costats per muntanyes; la zona és fèrtil i està regada pel riu Sarı Çay. A les muntanyes hi ha una fortalesa medieval anomenada Peçin (5 kms al sud). la seva badia al costat de mar estava protegida per la fortalesa insular d'Asin Kalesi i més tard per un fort.

Vers el 1069 fou ocupada temporalment per bandes turcmanes, dominació que es va repetir ara definitivament després de la batalla de Manzikert el 1071. No hi ha detalls de l'ocupació de Mylasa però el 1079 els monjos del proper monestir de Latmos van haver de fugir. Però al cap d'uns anys els bizantins van recuperar la zona. Després del 1261, amb la reconquesta de Constantinoble, aquesta regió fou descuidada i recuperada pels turcs. Melanudion, propera de Milas, era bizantina encara el 1273 i cal suposar que Milas també, però poc després degué ser ocupada pels turcs; fou recuperada el 1296 quan ja hi governava l'amir Menteshe que doncs l'hauria ocupat entre 1274 i 1295, i molts suposen que la conquesta es va fer des de la mar. El bisbat de Milas o Cària (que depenia de Stavrupolis, l'antiga Afrodísies) deixa d'existir en aquesta època. Vers el 1300 tornava a estar en mans de Menteshe. Baiazet I la va conquerir el juliol de 1391 (el 1390 ja havia conquerit el territori del príncep de Balat, de la mateixa família). El governador otomà fou Firuz. Tamerlà va restaurar el beylik de Menteshe el 1402 però el 1414 va haver de declarar-se vassall otomà i fou annexionat el 1424. Els successius governadors otomans van residir a Peçin (a 5 km de Milas) i fou bastant més tard quan es van instal·lar a Milas. A la segona meitat del segle XVII la va visitar Ewliya Çelebi que diu que tenia 4 mesquites, 3 masdjids, 2 banys i dos grans khans i la guarnició residia a Peçin; el clima era malsà i el producte principal el tabac, del qual aprovisionava a tota l'Anatòlia. Descriu les ruïnes romanes però sembla que exageradament perquè tot i que devien ser bastant més importants que avui dia, no devia quedar tant com descriu. Fins al segle XIX era capital d'un kada del sandjak de Menteshe i després d'un kada del wilayat de Mughla (nom otomà de Muğla). Vers el 1900 Cuinet li atribueix uns 97.37 habitants turcs i 1390 grecs; el 1908 el cens dóna 7.261 turcs, 3200 grecs i 739 jueus. Els grecs van haver de marxar després de la I Guerra Mundial (1922). El 1955 la ciutat tenia 10.145 habitants, tots turcs, i el 1983 eren 23.622. El districte tenia el 1983 uns 67.765 habitants a zones rurals més els 23.622 de la ciutat o sigui en total 91.387.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Institut d'Estadística de Turquia, consultat el 23 de novembre del 2009

Referència[modifica | modifica el codi]

  • V. Cuinet, Turquia d'Asie
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Milas