Robert II de Normandia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Monument funerari de Robert II a la catedral de Gloucester, on reposen les seves restes

Robert II de Normandia[1] (vers 1051-10 de febrer de 1134) va ser Duc de Normandia des de l'any 1087 fins al 1106, i pretendent al tron d'Anglaterra.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era el fill gran de Guillem el Bastard, duc de la Normandia i conqueridor d'Anglaterra, i Matilde de Flandes. Ja de jove va destacar pel seu interès pel seu coratge i la seva habilitat pels exercicis militars, i també pel seu enfrontament amb els seus dos germans petits Guillem i Enric. Robert no estava d'acord amb la quota de poder que se li assignava en relació amb la dels seus germans.

L'any 1077 va liderar la primera insurrecció contra el seu pare, per venjar-se d'una burla de Guillem i Enric que li havien llançat aigua fètida a sobre. Robert es va indignar per que el seu pare no va castigar els seus germans, i va posar setge al castell de Rouen. El seu pare va ordenar el seu arrest, i Robert i els seus companys es van veure obligats a fugir a Flandes a la cort del seu oncle matern Robert.

Les relacions entre Guillem el Conqueridor i el seu fill van continuar empitjorant: Robert va saquejar el comtat de Vexin, Guillem va descobrir que la seva dona Matilde de Flandes li enviava diners d'amagat, va haver de demanar ajuda al rei francès Felip I per aturar-lo, i en una batalla el seu fill el va fer caure del cavall. Humilat, el rei va replegar el seu exèrcit.

La Paqua del 1080 pare i fill van tornar a trobar-se gràcies als esforços de la reina Matilde, i van acordar una treva que va durar fins a la mort d'ella, el 1083. Quan la reina va morir, va abandonar la cort i passà alguns anys viatjant per França, Alemanya, Flandes i Itàlia com a cavaller errant.

El 1087 Guillem el Conqueridor va morir de les ferides sofertes en una caiguda de cavall. Mentre es trobava al seu llit de mort la seva intenció era desheredar-lo, però potser perquè Robert era preferit per la noblesa, va acceptar deividir els regnes normands en el seu testament. Robert heredà el Ducat de la Normandia i Guillem el Regne d'Anglaterra. El tercer fill, Enric, rebé una suma de diners per comprar terres.

Robert i Guillem, tots dos sense fills legítims, van fer un pacte nomenant-se mútuament hereus per tal de garantir la pau. Tot i que l'any següent un grup de barons anglesos es van rebel·lar per deposar Guillem i instaurar Robert, aquest mai els va donar suport.

Robert de Normandia al Setge d'Antioquia (1097-1098)

L'any 1096 Robert va partir cap a Terra Santa per participar en la Primera Croada. Per poder finançar l'expedició va demanar un préstec al seu germà. Al setge d'Antioquia, va dirigir una de les divisions a la batalla final contra Kerbogha.[2]

El 2 d'agost de 1100, quan estava tornant de la corada, el seu germà Guillem va morir. D'acord amb el pacte Robert hauria d'haver heretat la corona d'Anglaterra, i el germà petit Enric va aprofitar-ne l'absència per fer-se proclamar rei d'Anglaterra.

A l'arribar, Robert va intentar organitzar la invasió d'Anglaterra. El 1101 va desembarcar a Portsmouth amb el seu exèrcit, però Enric ja s'havia consolidat al poder i no va trobar prou suport entre els anglesos. Robert es va retirar a Nromandia des d'on va continuar intentant desestabilitzar el regnat d'Enric.

El 1106 Enric va decidir prendre la iniciativa i envair Normandia. Obtingué una victòria decisiva a la batalla de Tincherbray, amb la que reclamà el Ducat de Normandia per la corona anglesa. Robert va ser capturat durant la batalla i va ser empresonat durant la resta de la seva vida: durant els propers 20 anys al castell de Devizes i després vuit anys més a Cardiff, on morí.

Família[modifica | modifica el codi]

Avantpassats[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Ricard I de Normandia
 
 
 
 
 
 
 
8. Ricard II de Normandia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Gunnora
 
 
 
 
 
 
 
4. Robert I de Normandia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Conan I de Bretanya
 
 
 
 
 
 
 
9. Judit de Bretanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Ermengarda d'Anjou
 
 
 
 
 
 
 
2. Guillem I d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
10. Fulbert de Falaise
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Arlette de Falaise
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Robert II de Normandia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
12. Balduí IV de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Balduí V de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Matilde de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Hug Capet
 
 
 
 
 
 
 
14. Robert II de França
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Adela de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
15. Constança d'Arle
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. En algunes cròniques figura com a Robert III de Normandia, quan es té en compte com a Robert I el primer duc normand Rol·ló (que tot i que es va fer batejar amb el nom cristià de Robert, sol ser conegut amb el seu nom original)
  2. (anglès) Steven Runciman, A History of the Crusades: The First Crusade and the foundation of the Kingdom of Jerusalem, p.216-253

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert II de Normandia