Hug V del Maine
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1062 (Gregorià) |
| Mort | 1131 (68/69 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Família | Este |
| Cònjuge | Hèria d'Hauteville (1078 (Gregorià)–) |
| Pares | Albert Azzo II de Milà i Gersende de Maine |
| Germans | Esteve II de Blois, Güelf I de Baviera i Fulco I, Margrave of Milan (en)  |
Hug V del Maine va ser el comte del Maine del 1069 al 1072, succeït per Elies I del Maine.
Vida[modifica]
Era el fill d'Albert Azzo i de Gersendis, una germana d'Hug IV del Maine.[1] El 1070, els ciutadans de Le Mans i alguns dels barons de la ciutat es van rebel·lar contra el control normand.[2] Després d'assegurar la frontera meridional de Normandia i d'expulsar-ne els normands, van invitar el jove Hug V a governar-los com a comte del Maine. Aviat es van adonar, però, que era incapaç de governar el Maine i van començar a rebutjar-lo. Orderic Vitalis va dir d'ell que «era, vertaderament, un imbècil, un covard i un mandrós, i totalment inadequat per sostenir les regnes del govern en un nivell tan alt».[3] Després de governar el comtat durant un temps breu, el seu cosí Elies I va convèncer Hug perquè li vengués el comtat, i ell hi va accedir el 1072.[4]
Família[modifica]
El 1077 Hug es va casar amb Gersent, amant de Godofred de Mayenne[1], filla de Robert Guiscard, però poc després va repudiar-la, i Urbà II va excomunicar-lo i finalment va morir sense descendència.[3]
| Precedit per: Robert II |
Comte del Maine 1069 - 1131 |
Succeït per: Elies I |
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Detlev Schwennicke, Europäische Stammtafeln: Stammtafeln zur Geschichte der Europäischen Staaten, Neue Folge, Band III Teilband 4 (Verlag von J. A. Stargardt, Marburgo, Alemania, 1989), Tafel 692
- ↑ Ordericus Vitalis, The Ecclesiastical History of England and Normandy, trad. Thomas Forester, Volumen II (Henry G. Bohn, Londres, 1854), pp. 481-2
- ↑ 3,0 3,1 Ordericus Vitalis, The Ecclesiastical History of England and Normandy, trad. Thomas Forester, Volumen II (Henry G. Bohn, Londres, 1854), p 482
- ↑ Ordericus Vitalis, The Ecclesiastical History of England and Normandy, trad. Thomas Forester, Volumen II (Henry G. Bohn, Londres, 1854), p 483