Esteve II de Blois
Esteve II de Blois - nom complert, Esteve II Enric, comte de Blois (c. 1048 - 19 de maig de 1102), en francès Étienne Henri, fou comte de Blois i de Chartres
Taula de continguts |
Orígens familiars[modifica]
Era fill de Teobald III de Blois, també comte de Blois.
Matrimoni i descendents[modifica]
Es va casar amb Adela de Normandia, una de les filles de Guillem I d'Anglaterra, pels volts de l'any 1080 a Chartres.
- Guillem de Sully i Blois (d.1150), casat amb Agnes de Sully.
- Teobald II de Xampanya
- Odo, mort jove.
- Esteve d'Anglaterra, rei d'Anglaterra
- Lucia-Mahaut
- Agnes
- Leonor de Blois, casada amb Raúl I de Vermandois
- Alix
- Lithuise de Blois
- Enric de Blois, bisbe de Winchester
- Humbert, mort jove.
Primera Croada[modifica]
Esteve II fou un dels líders de la Primera Croada i és conegut per haver escrit cartes de caràcter molt entusiasta a la seva esposa Adela, en les quals far referència al progrés de la Croada. Fou un dels comandants de l'avanguarda croada durant la batalla de Dorilea l'1 de juliol de 1097.[1] Retornà a casa el 1098, durant el llarg Setge d'Antioquia i sense haver complert el seu vot d'arribar a Jerusalem. Fou pressionat per Adela per realitzar un segon pelegrinatge, per la qual cosa s'uní a la Croada de 1101, de menor entitat que l'anterior, junt amb d'altres que també havien tornat a casa abans de la finalització de la primera. El 1102, Esteve va morir en combat durant la Batalla de Ramla, a l'edat de cinquanta-set anys.
| Preceded by: Teobald III de Blois |
Comte de Blois 1089–1102 |
Succeeded by: Guillem de Sully i Blois |
Referències[modifica]
- ↑ Nicolle, David. The First Crusade 1096-99: Conquest of the Holy Land (en anglès). Osprey Publishing, 2003, p.39-40. ISBN 1841765155. «Nicolle»
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esteve II de Blois |
