Auritz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Auritz
Auritz/Burguete
Bandera d'Auritz
(En detall)
Localització
Localització d'Auritz
Municipi Navarra
Casa de Hemingway a Auritz
Casa de Hemingway a Auritz
Estat
• Comunitat Autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
Espanya
Comunitat Foral de Navarra
Navarra
Auñamendi
Merindad de Sangüesa
Predom. ling. basc[1]
Superfície 19,23 km²
Altitud 894 msnm
Població (2013[2])
  • Densitat
260 hab.
13,52 hab/km²
Coordenades Coord.: 42° 59′ N, 1° 20′ O / 42.983°N,1.333°O / 42.983; -1.333
Distàncies 43 km de Pamplona
Dirigents:
• Alcalde:

José Irigaray Gil
(A. I Aranandi)
Codi postal 31640
Web

Auritz (oficialment bilingüe Auritz/Burguete) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Auñamendi, dins la merindad de Sangüesa. Limita amb Orreaga al nord, Garralda a l'est i amb Erroibar al sud.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2005
425 451 436 450 415 441 410 300 348 321 320 326 315

Topònim[modifica | modifica el codi]

Aquesta localitat enclavada en la zona bascòfona de Navarra té una doble tradició en la seva denominació. La població va sorgir com un burg o poble en el pla situat als peus del veí hospital de pelegrins de Roncesvalles. A causa d'això a l'edat mitjana va rebre denominacions com Roncesvalles (confonent Burguete amb la col·legiata i el conjunt de la vall on s'enclava), Burgo de la Plana, Burgo del Pla de Roncesvalles o Burgo de Roncesvalles. Una sèrie d'incendis van fer decaure la seva importància en el segle XV. Així en 1476 és esmentat en el Llibre de Comptos amb el diminutiu de Burguet de Roncesvalles. Amb el pas del temps i atès que mai va passar de ser una població modesta, seria conegut definitivament com a Burguete.

Paral·lelament la població ha tingut altre nom en basc. El nom basc de la localitat Auritz és antic i de significat desconegut. Alguns etimologistes consideren que forma part de la sèrie de topònims basconavarresos amb terminació -iz/-itz. Julio Caro Baroja defensava que aquests topònims provenien d'un nom propi unit al sufix -iz, que igual que altres sufixos com -oz o -ez haurien sorgit de l'evolució del sufix llatí -icus. Aquest sufix també hauria donat origen als patronímics utilitzats en els idiomes llatins de la península Ibèrica. En la zona basconavarresa Caro Baroja considerava que els sufixos -oz, -ez i -iz aplicats a la toponímia indicaven que en l'antiguitat el lloc havia estat propietat de la persona el nom de la qual apareixia unit al sufix, podent-se remuntar el seu origen des de l'edat mitjana fins a l'època de l'imperi Romà. En el cas d'Auritz, figurarien com possibles candidats noms llatins com Auricius, Aurius o Aurus. Com curiositat la veïna localitat d'Espinal rep el nom d'Aurizberri (Auritz nou) en euskera.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Auritz