Corella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Corella
Escut d'Corella
(En detall)
Localització
Localització d'Corella
Municipi Navarra
Estat
• Comunitat Autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
Espanya
Comunitat Foral de Navarra
Navarra
Tudela
Merindad de Tudela
Predom. ling. castellà[1]
Superfície 81,1 km²
Altitud 371 msnm
Població (2013[2])
  • Densitat
7.878 hab.
97,14 hab/km²
Coordenades 42° 6′ 53″ N, 1° 47′ 12″ O / 42.11472°N,1.78667°O / 42.11472; -1.78667Coord.: 42° 6′ 53″ N, 1° 47′ 12″ O / 42.11472°N,1.78667°O / 42.11472; -1.78667
Distàncies 92 km de Pamplona
Dirigents:
• Alcalde:

José Javier Navarro Arellano
(UPN)
Codi postal 31591
Web

Corella és un municipi de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela. Limita amb Fitero, Cintruénigo, Tudela, Castejón, i Alfaro (La Rioja)

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
6 329 6 458 6 686 6 820 7 047 7 298 7 432 7 493 7 621 7 713 7 686
Fonts: Corella i Institut d'Estadística de Navarra

Guerra Civil Espanyola[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Víctimes de la Guerra Civil a Navarra

Corella amb 5700 habitants era una de les ciutats de Navarresa més poblada i rica. El 18 de juliol l'ajuntament republicà va celebrar la seva última sessió. El dia 19 d'hora van arribar nombrosos requetés, amb un tinent i diversos nombres de la Guàrdia Civil, que van ocupar l'ajuntament amb certa resistència dels funcionaris, a més de centres obrers i tavernes. En els primers escarceigs va haver dos ferits que serien rematats a la llitera on eren duts per la Creu Roja. Es va destituir tots els funcionaris i s'empresona als quals s'havien resistit, omplint-se les presons de Corella i Tudela. El regidor i jutge de pau Ricardo Campos tancat en una cambra va ser ruixat amb gasolina per uns coneguts feixistes que posteriorment li van calar foc. La informació que va donar el Diario de Navarra que s'havia suïcidat calant foc al paller del sòl. L'endemà van afusellar l'alcalde i diversos empleats. Al llarg del mes d'agost es van fent diferents saques de les presons. El dia 15, festivitat de la Verge, 27 corellans, a un li van tallar les mans per agafar-se desesperadament, al costat de tres de Fitero van ser duts al cementiri de Milagro on després de dir-los el cura Bernardo Catalán Estigueu tranquils perquè avui estareu sopant amb Déu. Els van anar matant entre bromes i cops. Els presos que quedaven foren obligats a anar "voluntaris" al front.

Van ser assassinats 87 corellans, no obstant això la matança va poder ser major, quan en el Front Nord van perdre la vida dos joves de dretes en circumstàncies confuses. Van anar a per quaranta detinguts que estaven a lal "cambra del Marquès" per a afusellar-los. En aquesta ocasió la Guàrdia Civil de Tudela ho va evitar.

Personatges cèlebres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corella