Baztan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Baztan
Bandera deIgantzi Escut deIgantzi
(En detall) (En detall)
Localització
Localització deIgantzi
Municipi Navarra
Vall de Baztan vist des del Mirador del Baztan,situat al barri de Zigaurre, en el poble de Ziga.En el centre ja a baix, Irurita i el Col·legi de Lekaroz,al lluny, la localitat d'Elizondo. A l'esquerra, el poble de Lekaroz, i a la dreta Gartzain.
Vall de Baztan vist des del Mirador del Baztan,
situat al barri de Zigaurre, en el poble de Ziga.
En el centre ja a baix, Irurita i el Col·legi de Lekaroz,
al lluny, la localitat d'Elizondo.
A l'esquerra, el poble de Lekaroz,
i a la dreta Gartzain.
Estat
• Comunitat Autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
Espanya
Comunitat Foral de Navarra
Navarra
Baztan
Merindad de Pamplona
Predom. ling. basc[1]
Superfície 376,8 km²
Altitud 432 msnm
Població (2013[2])
  • Densitat
7.974 hab.
21,16 hab/km²
Coordenades 43° 12′ N, 1° 28′ O / 43.200°N,1.467°O / 43.200; -1.467Coord.: 43° 12′ N, 1° 28′ O / 43.200°N,1.467°O / 43.200; -1.467
Dirigents:
• Alcalde:

Virginia Alemán Arraztio
(EA).
Codi postal 31700
Web

Baztan és un municipi i alhora una comarca de Navarra, dins la merindad de Pamplona. Forma el municipi més extens de Navarra. La vall de Batzan està formada per la conca alta del riu Bidasoa, que rep en aquesta zona el nom de riu Baztan. Limita a l'est amb Donamaria, Bertizarana i Etxalar, al sud amb Kinto, Lantz, Anue i Ultzama, a l'est amb el Cantó de Baigorri i al nord amb Urdazubi, Zugarramurdi i el territori de Lapurdi.

Topònim[modifica | modifica el codi]

El nom de la vall és d'origen i significat enigmàtics. Hi ha una etimologia popular molt estesa que fa derivar el nom de bat han, que significa en basc 'allà tots u', justificant aquesta denominació per la solidaritat i igualtat existent des d'antic entre els baztanencs.

No obstant això, el topònim sembla procedir del basc basti, 'argelaga espinosa', seguit del sufix que indica lloc-anul,-ana. Al País Basc del Nord hi ha altres topònims similars amb el mateix origen, com Bastanès.

El gentilici dels habitants de la vall és baztanès i baztanesa, sent baztandar el gentilici en basc. Bazán en parlar en castellà.

Símbols[modifica | modifica el codi]

Bandera[modifica | modifica el codi]

La bandera de la vall de Baztán està composta per:

« Una gran Creu de Borgonya (...) envoltada de triangles de colors vermell, groc, verd i blanc o beix ". »

El Departament de Conservació i Restauració de Tèxtils del Institut del Patrimoni Cultural (IPC), que es va fer càrrec de la restauració de la bandera de Baztan el 2007, datava la seva tipologia en certes banderes de Terç o Companyia de la segona meitat del segle XVII, encara que tradicionalment es diu que va ser guanyada pels baztanesos a la Batalla de les Navas de Tolosa que va tenir lloc el 1212.

Escut[modifica | modifica el codi]

L'escut d'armes de la vall de Baztán té el següent blasó:

« Un joc d'escacs escaquado de blanc i negre. »

Segons un paràgraf que apareix en l'obra Executoria de la noblesa, antiguitat i blasons de vall de Baztán publicada 1665 per Juan de Goyeneche, aquestes armes comunes de la vall van ser atorgades pel rei Sancho Abasta en testimoni que el seu valor tenia per joc la guerra i que la seva lleialtat exposava les vides al tauler en defensa del seu rei. Una altra versió apunta que les armes se les va concedir Sanç VII el Fort després del heroic comportament dels baztanesos a la Batalla de les Navas de Tolosa.

Donada l' hidalguía dels naturals de la vall, tots els veïns poden usar aquest blasó raó per la qual es troba gravat a la façana de gairebé totes les cases i masos amb variacions en els seus ornaments que depenen dels gustos les diferents èpoques

Geografia física[modifica | modifica el codi]

Situació[modifica | modifica el codi]

Baztán està situat al nord de la Comunitat Foral de Navarra dins de la regió geogràfica de la Muntanya de Navarra. El seu terme municipal té una superfície de 376,81 km ² i la seva capital està situada a 200 msnm d'altitud.

Limita al Nord amb França i els municipis d'Urdax i Zugarramurdi, a l'Est amb França, al Sud amb els municipis d'Ultzama, Lantz, Anue, Esteribar i Erro; l'Oest amb els de Donamaria, Bertizarana, Etxalar i amb França.

Nord-oest: França Nord: Urdazubi, Zugarramurdi i França Nord-est: França
Oest: Etxalar i Bertizarana Rosa dels vents Est: França
Sud-oest Donamaria i Ultzama Sud: Lantz, Anue i Esteribar Sud-est: Erro

Relleu i hidrografia[modifica | modifica el codi]

Relleu[modifica | modifica el codi]

La part principal de la vall forma una depressió oberta des del port de Velate al d'Otsondo amb forma de cubeta, té una altitud d'entre 150 i 200 msnm, la qual es troba envoltada per un cercle de muntanyes d'important altitud: Legate (870 msnm) i Alkurrutz (933 msnm) per l'Oest, Gorramendi (1.081 msnm) pel nord-est, Autza (1.306, msnm) i Peña Alba (1.075 msnm) per l'Est i Sud-est i Abartan (1.099 msnm) i, més enllà, Gartzaga (1.296 msnm) i Saioa (1.459 msnm) pel Sud.

Hidrografia[modifica | modifica el codi]

El riu principal que discorre per la vall és el riu Bidasoa anomenat Baztanzubi des del seu naixement i fins que s'ajunta amb el riu Aranea i riu Baztán fins a la seva arribada a Mugaire. Neix al terme d'Erratzu, exactament a Xorroxin, sota el puig d'Auza a Izpegui, en la unió de les regates Izpegui i Iztauzanzubi. En el seu recorregut per la vall rep multitud de rierols i regates com Orabildea, Urrizate o Bearzu.

Geologia[modifica | modifica el codi]

La depressió de la vall és de tipus estructural i erosiva. L'erosió l'ha aprofundit aprofitant que el seu sòl està formada principalment per argiles corresponents al Triàsic Superior i d'ofites, intensament alterades al Període Terciari i transformades en una massa de color groguenc o marró vermellós.

Entre les muntanyes que envolten la depressió estan Sayoa i Autza que conserven petjades d'una glaciació corresponent al Període Quaternari i al Nord-oest i Sud-oest d'aquesta es troben els massissos paleozoics de Cinco Villas i Quinto Real. Una petita part de la vall situada al Nord, pertany al corredor de Vera-Ainhoa​.

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima de la zona és de tipus temperat-atlàntic i es caracteritza per tenir precipitacions abundants i regulars, la debilitat de les amplituds tèrmiques i l'absència d'aridesa.

La temperatura mitjana anual oscil·la entre els 10 º i 15 °C, a l'any es registren entre 1.400 i 2.200 mm de precipitacions, produint-se entre 160 i 190 dies plujosos i l' evapotranspiració potencial oscil·la entre 550 i 770 mm. Aquests valors varien segons la cota d'altitud.

Nuclis de població[modifica | modifica el codi]

Baztan està formada per 15 pobles i nombrosos barris o "caseríos" dispersos. Els pobles que ingegren la vall amb els barris entre parèntesis són: Almandoz, Aniz, Arizkun (Aincialde, Bozate, Ordoki, Pertalas) Arraioz (Mardea), Azpilkueta (Apaioa, Arribiltoa, Urrasun i Zuaztoi) Berroeta, Ziga (Zigaurre), Elizondo (Anzamborda, Bearzun, Berro, Etxaide), Elbete (Bearzun), Erratzu (Gorostapolo, Iñarbil), Gartzain (Ainzano, Ariztegi, Echerri), Irurita, Lekaroz (Aroztegia, Uharte, Oharriz), Amaiur i Oronoz (Mugairi i Zozaia).

Nuclis de població de la vall de Baztan
localitat Població Coordenades Distància Mapa
Almandoz 211 43° 5′ 27″ N, 1° 36′ 20″ O / 43.09083°N,1.60556°O / 43.09083; -1.60556
Aniz 73 43° 6′ 42″ N, 1° 34′ 54″ O / 43.11167°N,1.58167°O / 43.11167; -1.58167
Arizkun 380 43° 10′ 25″ N, 1° 29′ 5″ O / 43.17361°N,1.48472°O / 43.17361; -1.48472
Arraioz 175 43° 8′ 24″ N, 1° 33′ 51″ O / 43.14000°N,1.56417°O / 43.14000; -1.56417
Azpilkueta 61 43° 11′ 5″ N, 1° 30′ 24″ O / 43.18472°N,1.50667°O / 43.18472; -1.50667
Berroeta 123 43° 6′ 14″ N, 1° 35′ 22″ O / 43.10389°N,1.58944°O / 43.10389; -1.58944
Ziga 146 43° 7′ 10″ N, 1° 34′ 16″ O / 43.11944°N,1.57111°O / 43.11944; -1.57111
Elizondo 3.315 43° 8′ 48″ N, 1° 31′ 2″ O / 43.14667°N,1.51722°O / 43.14667; -1.51722 0
Elbete 271 43° 8′ 58″ N, 1° 30′ 46″ O / 43.14944°N,1.51278°O / 43.14944; -1.51278
Erratzu 393 43° 10′ 49″ N, 1° 27′ 19″ O / 43.18028°N,1.45528°O / 43.18028; -1.45528
Gartzain 85 43° 7′ 49″ N, 1° 32′ 12″ O / 43.13028°N,1.53667°O / 43.13028; -1.53667
Irurita 848 43° 7′ 48″ N, 1° 32′ 48″ O / 43.13000°N,1.54667°O / 43.13000; -1.54667
Lekaroz 211 43° 8′ 45″ N, 1° 32′ 23″ O / 43.14583°N,1.53972°O / 43.14583; -1.53972
Amaiur 284 43° 11′ 59″ N, 1° 28′ 49″ O / 43.19972°N,1.48028°O / 43.19972; -1.48028
Oronoz-Mugairi 233 43° 8′ 16″ N, 1° 36′ 34″ O / 43.13778°N,1.60944°O / 43.13778; -1.60944

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1897 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2006 2010
9.150 9.295 9.232 9.345 9.689 9.776 9.219 9.282 9.052 8.244 7.959 7.501 7.750 8.081

Història[modifica | modifica el codi]

L'Església porticada de Santa Cruz, amb la casa adossada al pòrtic, està situat a Elbete, situat a 58,5 quilòmetres de Pamplona, a Navarra, al costat d'Elizondo, i amb els palaus barrocs de Jarola i Azkoa.

El poblament del Baztan és molt antic. D'època paleolítica són les coves d'Alkurdi i Berroberría. També existeixen en la vall dòlmens com el d'Oiza, o restes romanes com el pont d'Oharriz. En l'edat mitjana, roman dintre del Regne de Pamplona, i el rei Sanç III el Gran, l'instituí com Senyoriu. Segons es conta, Juan de Goyeneche (1685) Sanç Abarca va concedir a la vall les seves armes "un joc de agedrez escaqueado de blanc i negre", pel valor demostrat pels baztaneses en guerra amb el Regne de França. El 22 de maig de 1397, Carles III el Noble, va declarar que els habitants de la vall "siguin mantinguts en lur condicions de fidalguía i infançonía". Per aquesta condició de gentilhomes, tots els veïns poden usar el blasó esmentat. Baztán va ser escenari de nombroses accions bèl·liques durant la Guerra de la Convenció, a fins del segle XVIII, la Guerra de la Independència i les Guerres Carlines. La derrota del bàndol carlista en Peña Plata, després de la invasió de la vall per les tropes del general Martínez Campos, va anar el final de l'última d'elles. De la Vall de Baztán es van anar separant al llarg del segle XVII els llocs de Zugarramurdi, Urdax i Amaiur, convertits en viles. Amaiur es va reintegrar a la vall en 1969.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes
1979-1983
1983-1987
1987-1991
1991-1995
1995-1999
1999-2003
2003-2007 Virginia Aleman Arraztio Eusko Alkartasuna
2007-2011 Virginia Aleman Arraztio Nafarroa Bai
2011- Garbiñe Elizegi Narbarte Bildu

Persones cèlebres del municipi[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ley Foral 18/1986, de 15 de diciembre, del vascuence
  2. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baztan