Carles III de Navarra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Armes de Carles com a príncep

Carles III de Navarra dit «el Noble »(Mantes-la-Jolie, Regne de França 1361 - Olite, Regne de Navarra 1425), rei de Navarra i comte d'Evreux (1387-1425).

Família[modifica | modifica el codi]

Nascut prop de París el 1361 fou fill del rei Carles II de Navarra i Joana de França. Es casà el 27 de maig de 1375 amb Elionor de Castella, filla d'Enric II de Castella i Joana Manuel. D'aquest matrimoni nasqueren:

Carles III tingué diversos fills il·legítims, fruit de la seva relació amb Maria Miguel de Esparza.

Vida política[modifica | modifica el codi]

El seu casament, ajustat el 1373 per mediació de Guiu de Boulogne, cardenal i llegat apostòlic del Papa entre els regnes espanyols. amb Elionor de Castella el 1375[1] va posar fi als conflictes entre el Regne de Navarra i el Regne de Castella, creant una relació d'amistat que va perdurar en el temps.

En un context de crisi econòmica i creixent aristocratització de la societat, Carles III va abordar una política en relació amb les possibilitats i recursos del seu regne. Així va intentar la distensió de relacions amb Castella, Aragó, França i Anglaterra així com va donar suport al papat.

Va col·laborar amb Castella en les guerres contra el Regne de Granada i va propiciar el matrimoni de la seva filla Blanca amb Martí el Jove primer i posteriorment amb l'infant Joan d'Aragó, fill de Ferran d'Antequera.

Va crear el 1413 la Cort o tribunal suprem del regne.

L'abandó de l'expansionesme per part del seu pare va permetre personalitzar un procés d'allunyament de França i va navarritzà la dinastia Evreux. Pel Tractat de París (1404) es van solucionar les diferències amb Carles VI de França, renunciant als seus feus a Xampanya i Brie. Així mateix va nomenar navarresos pels principals llocs del govern.

El 1423 instituí el títol de Príncep de Viana pels hereus del tron navarrès, sent el primer el seu nét Carles de Viana.

Va destacar com un ferm impulsor de les arts, acabant la construcció de la catedral gòtica de Pamplona i els palaus reials de Tafalla i Olite, on va morir el 8 de setembre de 1425.

Fou enterrat a la catedral de Pamplona i de les seves dues úniques filles supervivents el succeí la seva filla gran Blanca, que regnà amb el nom de Blanca I de Navarra.


Precedit per:
Carles II
Rei de Navarra
13871425
Succeït per:
Blanca I
Comte d'Evreux
13871425
Succeït per:
incorporació a la Corona
francesa


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Revistaiberica.com Fitero, cuna de la orden de Calatrava (castellà)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles III de Navarra