Blanca I de Navarra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Blanca I de Navarra (6 de juliol de 1387 - Santa María la Real de Nieva, Segòvia, 1 d'abril de 1441), comtessa de Nemours i reina de Navarra (1425-1441).[1]

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Filla de Carles III de Navarra i la seva esposa Elionor de Castella. Fou nomenada hereva del Regne de Navarra el 28 d'octubre de 1416 a Olite pel seu pare, al ser la més gran de les dues úniques filles supervivents del matrimoni.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

El 21 de maig del 1402 es casà a la catedral de Catània per poders i el 26 de desembre del mateix any en persona, amb el rei de Sicília Martí el Jove, fill de Martí l'Humà i hereu de la Corona d'Aragó. D'aquest casament en nasqué un fill:

A la mort del rei el 1409, Blanca va passar a governar l'illa, però finalment retornà a Navarra i es casà de bell nou.

El 6 de novembre del 1419 es casà per poders a Olite i el 10 de juny de 1420 ho feu en persona a la catedral de Pamplona amb el príncep Joan d'Aragó, futur rei de la Corona d'Aragó. D'aquesta unió nasqueren:

Ascens al tron[modifica | modifica el codi]

A la mort del seu pare el 1425 ascendí al tron navarrès juntament amb el seu marit Joan d'Aragó, que es féu nomenar també rei de Navarra, tot i la opossició de part de la noblesa navarresa.

Vida política[modifica | modifica el codi]

La pèrdua d'iniciativa caracateritzà el seu regnat. Així pel seu matrimoni amb el rei d'Aragó va permetre que Navarra quedés sotmesa en tot al rei aragonès i als seus interessos, perdent el regne territoris fronterers com a conseqüència de la intervenció de Joan II en els assumptes de Castella entre el 1428 i el 1429.[1]

De la unió amb Joan II va néixer Carles de Viana, que segons les capitulacions matrimonials de 1419 havia d'heretar el regne a la mort de la seva mare. Però el 1441 al morir Blanca I, Joan el Sense Fe va usurpar el tron navarrès, al·legant que en el testament de Blanca recomanava a Carles que no es fes coronar sense el consentiment del seu pare.[2] El resultat fou una Guerra civil entre 1451 i 1455 que va enfrontar els agramontesos, partidaris del rei Joan, i els beaumontesos, partidaris de Carles. Tot finalitzà amb la mort de Carles de Viana el 1461.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Albertí, Elisenda. Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval. Albertí Editor, 2007, p. 149-158. 
  2. Ferrán Valls i Taberner, i Ferrán Soldevila, Història de Catalunya, p.285

Bibliografia[modifica | modifica el codi]



Precedida per:
Carles III
Reina de Navarra
14251441
Succeïda per:
Joan I