Gastó IV de Foix

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Armes personals de Gastó IV de Foix.
Armes personals de Gastó IV de Foix com a rei consort de Navarra després de casar-se amb Elionor I de Navarra.

Gastó IV de Foix, I de Bigorra i XI de Bearn (1425 - Roncesvalles, Regne de Navarra, 21 de juliol de 1472), vescomte de Castellbò (1423-1462); comte de Foix i Bigorra, vescomte de Narbona, Marsan, Gabardà i Lautrec (1436-1472).

Família[modifica | modifica el codi]

Era el fill del comte Joan I de Foix i la seva segona esposa Joana d'Albret. El 30 de juliol de 1436 es casà amb la infanta Elionor de Navarra, futura reina de Navarra. D'aquest matrimoni nasqueren:

Fora del matrimoni, tingué una filla il·legítima: Joana de Foix, casada amb Joan d'Aura, vescomte d'Astier

Ascens al tron comtal[modifica | modifica el codi]

En néixer va ser nomenat vescomte de Castellbò sota la tutela del seu oncle Mateu I de Comenge. A la mort del seu pare, el 1436, va rebre la resta dels títols nobiliars.

Vida política[modifica | modifica el codi]

El 1434 es va casar amb Elionor de Navarra, que fou hereva de Navarra quan el príncep Carles de Viana i la infanta Blanca de Navarra foren desheretats pel seu pare Joan II d'Aragó. Aquest es quedà en propietat el tron de Navarra l'ometre el testament de la seva esposa Blanca I de Navarra, el qual deixava hereu al seu fill Carles de Viana. Pel casament d'Elionor amb Gastó IV el rei Joan va donar el govern de Navarra a Gastó IV i el va triar per succeir-lo al tron d'acord al Tractat de Barcelona de 1455. El 1436 el comte de Foix va renunciar a la qualificació de "comte per la gràcia de Déu".

Va participar en les lluites de França contra els anglesos amb la presa de Tartàs el 1442, Mauléon el 1449, Sent Sever i L'Isle-en-Dodon. El 1453 va culminar la conquesta de Guiena (Dacs, Bordeus i Baiona) i el 1453 va obtenir la decisiva victòria de Castillon que va posar fi a la guerra dels cent anys. Encara després va entrar a Medoc i Cadillac.

El 1447 va incrementar els seus dominis amb la compra del vescomtat de Narbona, el qual va cedir al 1468 al seu fill Joan, que fou també comte d'Etampes i de Pardiac). El 1450 va vendre la baronia de Castellvell o Castellví de Rosanes al rei de Catalunya-Aragó, així com algunes terres de la baronia de Montcada. El 1462 va combatre a favor de Joan II contra els que assetjaven a la reina Joana Enriquez al castell de Girona. El rei de França per aquest servei li va donar la ciutat de Carcassona. El 1462 va rebre del seu sogre Joan II el comtat de Pallars, confiscat al seu comte, però a la inversa la Generalitat havia confiscat tots els béns dels Foix a Catalunya i els havia cedit al comte de Pallars.

El 3 de desembre de 1455, Joan el Sense Fe i Gastó IV de Foix van signar el Tractat de Barcelona per acordar la successió al tron del Regne de Navarra.[1] El 1458 el comtat de Foix fou elevat a la categoria de comtat-pària i el 1462 el seu fill Gastó es va casar amb Magdalena, filla del rei de França. El 1465 fou nomenat lloctinent i capità general de Guiena i Llenguadoc i se li va donar el vescomtat de Zuberoa que els foixencs havien alliberat dels anglesos el 1549 i restava pendent d'adjudicació.

El 1471 el rei de França no va voler reconèixer els drets dels Foix a Navarra i Gastó es va aliar amb el seu gendre Francesc II duc de Bretanya i amb Carles el temerari, duc de Borgonya, i es va revoltar a la Guiena, però dissolta l'aliança va fugir a Navarra on va encapçalar el partit beaumontès, és a dir els partidaris de la seva dona Elionor.

Va morir a Roncesvalles el 1472. Com que el seu fill i hereu Gastó III de Castellbó havia mort el 1470, l'herència va recaure en el fill d'aquest, Francesc I dit Febus.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lluís Cutchet, La Ciudadela de Barcelona: Cataluña vindicada, p.18 (castellà)


Precedit per:
Joan I
Comte de Foix
comte de Bigorra
vescomte de Bearn
Vescomte de Marsan

14361472
Succeït per:
Francesc I Febus
rei de Navarra