Batalla d'El Pertús
guerra civil catalana  | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | batalla | ||
| Data | 28 juliol 1462 | ||
| Lloc | el Pertús (Vallespir) | ||
| Estat | França | ||
| Resultat | Victòria reialista | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
La batalla d'El Pertús fou una batalla de la Guerra Civil catalana, que es va lliurar del 21 de juliol de 1462.
Antecedents[modifica]
El 24 d'abril de 1462, el Consell del Principat va aixecar una host de 300 cavallers amb 100 llances i un miler d'infants comandada per Hug Roger III de Pallars Sobirà per combatre els pagesos, i la reina va decretar immediatament la seva il·legalitat, mentre els diputats i el Consell prohibiren la publicació de la crida reial. Les autoritats locals no sabien què fer, ja que les dues autoritats eren legítimes, però les ordres contradictòries i els primers atacs foren de les tropes remences de Francesc de Verntallat[2] a Castellfollit de la Roca el 1462 i, després de recuperar Hostalric,[3] els revoltats van iniciar el setge de la Força Vella[4] de Girona, on s'havien refugiat Joana Enríquez i el príncep Ferran.[5]
Veient la situació, el rei va signar el tractat de Baiona amb Lluís XI de França pel qual Joan renunciava als Comtats de Rosselló i Cerdanya a canvi que Lluís li prestés ajuda militar per tal de sotmetre la resta de Catalunya[6] i va penetrar al Principat per Alfarràs el 5 de juny al front de 200 genets i 200 homes a peu aragonesos, navarresos i catalans addictes[7] sense permís del Consell del Principat, instal·lant la seva base d'operacions a Balaguer amenaçant Lleida i començà les operacions per prendre Tàrrega però hagué de retirar-se a Balaguer.
Lluís XI de França va aixecar un exèrcit de 22.000 homes comandats pel Gastó IV de Foix i va envair el Rosselló el 9 de juliol.[8]
Batalla[modifica]
Gastó IV de Foix va derrotar amb facilitat a Jofre VII de Rocabertí, que disposava d'unes forces molt inferiors, el 21 de juliol de 1462.[8]
Conseqüències[modifica]
Figueres i Bàscara obriren les portes a Gastó IV de Foix, i Hug Roger III de Pallars Sobirà va aixecar el Setge de la Força Vella,[1] abandonant l'artilleria i retirant-se a Hostalric.[9] A Ponent els exèrcits es trobaren a la Batalla de Rubinat.[10]
La resistència nordcatalana va obligar el rei de França a enviar-hi un exèrcit francès comandat pel duc de Nemours Jaume d'Armanyac el gener de 1463.[11]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Duclos, Charles Pinot. Histoire de Louis XI (en francès). Jean Neaulme, 1750, p. 162.
- ↑ Hernàndez Cardona, 2003.
- ↑ Consell Comarcal de la Selva «Municipis Hostalric>>Guia».
- ↑ «Batalla d'El Pertús». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «El setge de la Força del 1462». Pedres de Girona. [Consulta: 26 gener 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 86, entrada: "Baiona, tractat de". ISBN 84-297-3521-6.
- ↑ Rovira i Virgili, 1931, p. 523.
- ↑ 8,0 8,1 Rovira i Virgili, 1931, p. 527.
- ↑ Rovira i Virgili, 1931, p. 528.
- ↑ Dalmau, Rafael. Els castells catalans. vol.6. Rafael Dalmau Editor, 1979, p. 713. ISBN 8423201570.
- ↑ Marcet Juncosa, Alicia «L'establiment de la frontera entre França i «Espanya», del 1462 al 1715». Pedralbes. Revista d'Història Moderna. Edicions Universitat Barcelona, 18, part II, 1998, pàg. 8 i 9. ISSN: 0211-9587 [Consulta: 3 maig 2012].
Bibliografia[modifica]
- Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya. vol. VI. Edicions Pàtria, 1931.
- Hernàndez Cardona, F. Xavier. Història militar de Catalunya. Vol. III. La defensa de la Terra. Rafael Dalmau editor, 2003. ISBN 84-232-0664-5.
| Enric de Castella contra Joan el sense Fe | |
|---|---|
| Pere de Portugal contra Joan el sense Fe | Cervera - Lleida - Palau-Saverdera - Calaf - Ulldecona - Amposta - la Bisbal d'Empordà - Barcelona (1465) - Amposta |
| Renat d'Anjou contra Joan el sense Fe | |
