Setge de Cervera
| Guerra Civil Catalana | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | setge  | ||
| Data | Febrer de 1464 a 14 d'agost de 1465 | ||
| Lloc | Cervera | ||
| Resultat | Victòria de Joan el Sense Fe | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Cronologia | |||
El setge de Cervera fou un dels episopis de la guerra civil catalana
Antecedents[modifica]
Pere de Portugal fou proclamat el gener de 1464 any com a nou sobirà del Principat de Catalunya per les institucions catalanes contraries a Joan el Sense Fe.
El setge[modifica]
El febrer de 1464 Joan el Sense Fe va posar setge a Cervera,[1] i el març va dirigir personalment al març el setge de Lleida al costat del seu fill Alfons VI de Ribagorça, Bernat Hug de Rocabertí i Rodrigo de Rebolledo amb aconseguit diners i soldats de les ciutats de Saragossa i València, i el 6 de juliol va aconseguir que la ciutat capitulara.[2]
Després de la pèrdua de l'estratègica plaça de Vilafranca del Penedès l'agost, Pere de Portugal va reunir a Barcelona un contingent nodrit de tropes per fer front a la previsible ofensiva de les forces realistes fidels a Joan el Sense Fe.[3] Joan el Sense Fe va establir el Setge de Cervera, i quan Pere de Portugal va tenir notícia que les forces assetjadores al comandament de Joan Ramon Folc IV de Cardona anaven a rebre el reforç d'un nou contingent comandat pel joveníssim príncep hereu, va sortir des de Vic, on havia establert la seva caserna general, per a Cervera.[4] El seu exèrcit acabava de ser reforçat amb tropes portugueses i borgonyones i comptava amb els caps militars més destacats: Pere d'Eça, Beltrán i Joan d'Armendáriz, el comte de Pallars, Guerau de Cervelló, el baró de Cruïlles, el vescomte de Rocabertí i el vescomte de Roda,[4] i va sortir al seu encontre l'exèrcit realista que també comptava amb els seus capitans més importants. Al costat del comte de Prades i del seu fill Joan Ramon Folch III, hi havia l'arquebisbe de Tarragona, el comte de Mòdica i el castellà d'Amposta Bernat Hug de Rocabertí ―només faltava el comte d'Ampúries, fill natural de Joan―. L'exèrcit realista va sortir al seu encontre i el xoc entre tots dos es va produir en camp obert el 28 de febrer entre Prats de Rei i Calaf, on Pere fou derrotat i tornà a Manresa,[5] fet que va suposar deixar de gaudir de la confiança de les autoritats catalanes,[6]
En resposta a la derrota de Calaf, el 7 de juny de 1465, Pere va prendre La Bisbal, punt estratègic de les comunicacions entre Girona i la costa, defensat pel bisbe de Girona Joan Margarit i Pau i Pere avançava en el nord, prenent Camprodon, Berga, Bagà i Olot amb les tropes de Joan estancades en el setge d'Ulledecona i el setge d'Amposta, que va caure el 21 de juny.[7] Amb la caiguda d'Amposta en mans reials, quedava obert el camí de Tortosa i Barcelona.
L'armada de Francesc Berenguer de Blanes perseguí els vaixells de la Generalitat, que el 12 de juliol van desembarcar reforços portuguesos,[8] i que es van refugiar al port de Marsella.[9] Igualada va caure el 17 de juliol,[6] i Cervera el 14 d'agost[10]
Conseqüències[modifica]
Ulldecona va caure el 20 de setembre de 1465.[7]
Pere rebé el suport rebut per mar des de Portugal quan Barcelona fou assetjada el juliol de 1465 per Alfons d'Aragó i d'Escobar,[7] però les negociacions de Joan van deixar Pere sense aliances, perdent el suport de Milà i Castella i restant-li només el suport d'Anglaterra i Borgonya, que no podien influir en la guerra.[11] Diverses poblacions catalanes canvien de bàndol (en els dos sentits) durant el conflicte, dificultant així encara més l'estratègia.[12] Com a conseqüència de les derrotes i de la crisi econòmica i financera que patia Barcelona, les discrepàncies entre Pere de Portugal i les institucions catalanes amb la Generalitat al capdavant van anar accentuant-se i a la seva mort el 29 de juny a Granollers tot el sud de Catalunya havia passat a mans realistes després de la rendició d'Amposta i Tortosa.[13]
Referències[modifica]
- ↑ Gort i Juanpere, Ezequiel «Un episodi de la Guerra Civil Catalana: El setge d'Alcover (1463-1464)». Quaderns d'història tarraconense, X, 1990, pàg. 39 [Consulta: 12 desembre 2022].
- ↑ Hernàndez, Xavier. Història militar de Catalunya: aproximació didàctica. 1a ed. Barcelona: Rafael Dalmau, 2001-2004, p. 35. ISBN 84-232-0638-6.
- ↑ Mestre i Campi, J (dir) Diccionari d'història de Catalunya. pàg 526
- ↑ 4,0 4,1 Vicens Vives, 2003, p. 300-301.
- ↑ Vicens Vives, 2003, p. 300.
- ↑ 6,0 6,1 Indiano, Jordi «Introducció a la presència portuguesa en terres gironines». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XLVI, 2005.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Roig Vidal, Joan «Història abreujada d'Ulldecona en quatre etapes». Raïls, 26, 2010.
- ↑ de Capmany de Montpalau i Surís, Antoni. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona (en castellà). vol.4. D. Antonio de Sancha, 1792, p. 10.
- ↑ Feliu de la Peña i Farell, Narciso. Anales de Cataluña y Epílogo breve de los progresos, y famosos hechos de la Nacion Catalana... desde la primera Poblacion de España hasta el presente de 1709 (en castellà). Joseph Llopis-Jayme Surià-Juan Pablo Martí, 1709, p. 50-51.
- ↑ Llobet i Portella, JosepSEP M. «Un fogatge de Cervera de 1467». Miscel·lània Cerverina, 7, 1991, pàg. 179-183.
- ↑ Brian Tate, Robert. Joan Margarit i Pau (en anglès). Manchester University Press, 1986, p. 45. ISBN 0719012155.
- ↑ Fontana i Lázaro, Josep. La formació d'una identitat. Una història de Catalunya (paper). 4a ed.. Vic: Eumo (Universitat de Vic), 2014. ISBN 978-84-9766-526-1 [Consulta: 26 setembre 2020].
- ↑ Hernàndez Cardona, 2003, p. 35.
Bibliografia[modifica]
- Vicens Vives, Jaume. Paul Freedman i Josep Mª Muñoz i Lloret. Juan II de Aragón (1398-1479): monarquía y revolución en la España del siglo XV (en castellà). Pamplona: Urgoiti editores, 2003 [1a. ed. 1953]. ISBN 84-932479-8-7.
| Enric de Castella contra Joan el sense Fe | |
|---|---|
| Pere de Portugal contra Joan el sense Fe | Cervera - Lleida - Palau-Saverdera - Calaf - Ulldecona - Amposta - la Bisbal d'Empordà - Barcelona (1465) - Amposta |
| Renat d'Anjou contra Joan el sense Fe | |
