Setge de Maó

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Setge de Maó (1463-1472))
Per a altres significats, vegeu «Setge de Maó (1147)».

El setge de Maó fou un dels combats succeït durant els anys 1463 i 1472 en el context de la Guerra Civil Catalana.

Antecedents[modifica]

Havent perdut Tàrrega, Tarragona i Perpinyà,[1] les tropes castellanes dirigides per Joan de Beaumont aconsegueixen aixecar el Setge de Barcelona, però fracassen en el Setge de Girona, i finalment Joan el Sense Fe utilitza les divisions de la noblesa castellana per forçar Enric IV de Castella mitjançant el Tractat de Baiona, amb Lluís XI d'àrbitre, l'abril de 1463[2] a renunciar al Principat de Catalunya, i en compensació se li lliura la batllia d'Estella, mentre que Joan el Sense Fe renuncia a les rendes que li corresponien a Castella.

Entre juny de 1462 i gener de 1463, hi hagué a Mallorca moviments de suport a la Generalitat protagonitzats per pagesos que s'aplegaven a l'estil de com ho havien fet durant la revolta forana i que reberen el suport de la noble família Albertí d'Inca,[3] del Bàndol del Call i que eren familiars de qui havia estat l'anterior procurador reial. El lloctinent general efectua una dura repressió que costa la vida a més d'un centenar de condemnats d'Inca, Binissalem, Pollença i Manacor.

Desenvolupament tàctic[modifica]

Ciutadella de Menorca es va revoltar en maig de 1463 però el governador Pere de Bell-lloc i de Sentmenat va avortar la revolta[4] i els rebels van abandonar Ciutadella per refugiar-se a Maó mentre els realistes de Ciutadella van rebre el reforç d'un contingent de mallorquins. Una vegada refugiats a Maó els rebels comptaren amb el suport de quatre galeres catalanes comandades per Francesc de Pinós,[5] van creuar l'illa per assetjar Ciutadella i aconseguir el control total de Menorca per utilitzar-la com a base d'operacions per envair Mallorca, l'esquadra per mar i la tropa a peu, però Ciutadella va resistir i amb el suport de més soldats mallorquins, van aconseguir acabar amb el setge.[6]

Un cop retirat l'estol, set vaixells mallorquins capitanejats per Francesc Burguès i Galiana es presentaren a Maó tot intimant la rendició i bloquejaren el seu port entre 1464 i l'hivern de 1465[7] mentre per terra ho feien Nicolau Carròs d'Arborea i de Mur i Hug de Pax però en ser tant fortificada hagueren de desistir.[8] Finalitzat el setge d'Amposta i després de perseguir la flota de la Generalitat fins que es refugia al port de Marsella,[9] el juny de 1466, sis naus de la flota de Francesc Berenguer de Blanes capitanejades per Gregori Burgues i Uniç, fill de Francesc, reactivaren el setge de Maó, sense èxit, tot i que es realitzà un intercanvi de presoners.

El febrer de 1471, per ordre del Rei, Francesc Burgues es dirigí als assetjats de Maó confirmant els privilegis i costums de la vila i proposant la restitució dels béns confiscats a canvi de la rendició, però l'oferiment fou refusat, amb la qual cosa s'inicià el darrer setge de Maó, per mar i terra. La vila resistí fins a les Capitulacions de Pedralbes, que també preveien el seu cas, tot i que malgrat el seu caràcter de retroacció a l'estat de coses anterior

Conseqüències[modifica]

A Maó la repressió fou molt dura i inclogué penes de mort. Les muralles de Ciutadella de Menorca foren reparades amb els censals confiscats als catalans rebels.[10]

Referències[modifica]

  1. ↑ Josep M. Salrach per Artehistoria, La guerra civil catalana Arxivat 2008-05-29 a Wayback Machine.
  2. ↑ (anglès) H. J. Chaytor, A History of Aragon and Catalonia
  3. ↑ Serra i Barceló, Jaume; Delgado Alemany, Pedro Pablo. «La Conspiració d'Inca de 1463». A: III Jornades d'estudis locals : Inca 24 i 25 de maig 1996. Ajuntament d'Inca, 1997, p. 37. 
  4. ↑ «Setge de Maó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ Dameto, 1841, p. 432.
  6. ↑ «La guerra entre Mahón y Ciutadella del siglo XV». Portum Mahon, 12, Setembre 2015, pàg. 6-8 [Consulta: 30 gener 2020].
  7. ↑ Dameto, 1841, p. 435.
  8. ↑ Mut Dameto, Joan; Mut Dameto, Vicenç. Historia general del Reyno Balearico (en castellà). Volum 2. Gabriel Guasp, 1650, p. 341. 
  9. ↑ Feliu de la Peña i Farell, Narciso. Anales de Cataluña y Epílogo breve de los progresos, y famosos hechos de la Nacion Catalana...desde la primera Poblacion de España hasta el presente de 1709 (en castellà). Joseph Llopis-Jayme Surià-Juan Pablo Martí, 1709, p. 50-51. 
  10. ↑ Morelló Baget, Jordi «El gran captiveri de Menorca». Mayurqa, 29, 2003, pàg. 338 [Consulta: 30 gener 2020].

Bibliografia[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Setge_de_Maó&oldid=32772028»